this is the end!

Perdò per omitir els últim 17 dies. Massa sensacions en poc temps.

Aqui va el col·lofó

de sobte te n'adones que encara tens fotos de l'última festa. I t'adones que en algun lloc has de dònar gràcies.
Ho faré aquí.

Gràcies:

Ali, Fernando, Hanka, Peter, polish team, Elena, Eric, Maxime, Olesya, Lenka, Julia, Betty, Sofieke, Hannah, Rafal, Natalie, Jitka, Tina, Thomas, Vilinius, Thimo, Mario, Aiste, Klaudija, Agnieska, Veera, Tapio, Annukka, Dorothea and the people of EILC Joensuu 2008

Thanks to the people of 10A:
Kerstin, Gus, Laura, Amelie, Sara, Caroline, Fede, Esther, Alex, Quentin, Brian, Agnes, Laura, Legolas, Janina.

Thanks to people of 12A:
Amir, Davide, Andrea, Genc, Robbert, Elisa, Antoine and more

Thanks to 3rds:
Juanjo, David, Cris, Mei, the sauna team, Anita, Eveliny, Jaime, Pulga, Carlos, Annas, Rosa, Nicoleta, Nagore, Chema, Andreu, David, Monica, Adrià, Desi, i els que em deixo

Gracies a la resta:
Iris, Magali, Magda, Karina, Annes, Peter, Pavel, els russos, els de Harittu, ESN; Aino, Katri, Laura, Helena, Tuomas, a la gent que mai vaig saber com és diuen però que ells em coneixien.

Gracies al fred, a la ciutat, a caminar amb llum a les 22 al estiu i de nit a les 10 al hivern. Per estar gelat i amb neu 5 mesos. Per les saunes, els Dynamos, el futbol, els bolos, el laser quest, els diablos.

Gracies als que heu vingut: Angel, Carlos, Gemma, Irene, Georgina, Maria del Mar, Helena, Josephine i Iris.

Quan a la fi dels dies em preguntin: Has estimat?. Jo, en silenci, obriré el cor ple de noms.

Pre Vappu (241-247)

Capitol 241: Dragon's rose

És Sant Jordi. He preparat una activitat per la primera hora de art and crafts. Explico la llegenda de Sant Jordi, (versió no gore i llibèrtaria) i els nens fan dos llibres entre tots. Titulen la historia Dragon's rose, que té més pegada. Ja us protaré els llibres quan torni. A la segona hora intento fer una feina de'n Greg però la informatica no té el dia. Ajudo a en Reno a acabar el seu dibuix. M'enyoro un xic, aqui no hi han roses ni llibres

Capitol 242: Turku Towers
Classe. A la tarda se'm proposa jugar a basquet. En tinc moltes ganes. Fem un 3x3, on em faig dues capsulitis. A destacar el tir voleibol de'n GP. A la nit tenim ganes de festa i anem al Onnela.

Capitol 243: Maza's birthday
La Maza està exultant, és el seu cumple i esta modo Spiderman. Sopem la tira de gent, i anem al Onnela en un allau de confusió. Jo entro normalment, la Esther intenta no agar i es expulsada del local. Jo segueixo rondant, em colo a la zona VIP on GP està en fase 2 del coit. Li tiro una foto. A les 4 marxo, reventat, no recordo si torno amb algú

Capitol 244: Turku Lazy Players
He muntat un poker, però al final només jugem 4. Perdo a la final contra Kai. Passem a jugar a basquet, serem 5vs5 a tot el camp. Conec un sevillà que estudia finès i juga com al Bronx, però amb resultats divergents. Jo, en canvi, tinc la ma calenta, i foto dos bombes salvant el més que possible tap de Gregor Fucka, que em defen.
Dutxa i a dormir aviat

Capitol 245: Els que es deixen la roba de gimnasia
Avui, dilluns, no tinc lectures, aixi que aprofito per anar al cole. Els de 1r tenen gimnasia a fora, però més d ela meitat se l'han deixada. Em quedo amb ells a la classe, mentre pinten. La Kandahari, de Mongolia, pinta molt bé però una altra nena envejosa li fa malbé el dibuix. Ella no s'enfada, la mira, li somriu, li regala el dibuix i en fa un altre. LLegeixo un reportatge del National Geografic sobre BCN. I així em donen credits

Capitol 246: Barça- Chelsea.
Començo el dia amb un seminari d'emergencia prou interessant, dedicat a aprendre dels errors.
Hi ha ganes de futbol, hi ha ganes de Champions. Al Three Beers hi ha ambient, però lamentablement no hi han gols. Si exces de cerveses, que les anirem a dormir aviat.

Capitol 247: Pre-Vappu
El seminari que prometa una sessió de magia, és un toston, on em dedico a muntar mentalment exercits de warhammer. A la tarda s'imposa netejar el cuarto i anar al Super. La Sara fa sopar mexicà i m'oblido que la Jennifer m'havia invitat a casa per la última festa.

Test

Algun friki ha fet un test per saber en quin dels personatges més emblematics del meu edifici t'identifiques...

Podeu fer-lo, poseu els respostes en un comentari i us penjo la foto del malalt /malalta, amb moments historics


1-.There is party tonight...Onella or Bors??
Onella so I can find more chicks and fuck them!
We go to a student village party first...then maybe we go out!
I don't care...let's rock and get wasted
Clubs?? I stay in my kitchen to drink and to get wasted
I don't fucking care....let's go dance and have fun togheter!
I've to study tonight! Just after another episode of Lost
Mmmm I'm "busy" with my love tonight

2.What is your favourite food?
Chocolate
I cook! otherwise I just go to eat Sushi
Italian dishes of course...but I wanna try everything
ketchup
I feed myself with the love
Lomito de mama
Whiskey

3.Which kind of music do you usually listen?
David Bisbal's songs!
Love songs
System of a Down...but I like everythink
Spanish songs to sing loudly everywhere
I drink instead
Meeeetal!
I put my fucking playlist all day long! but I prefer play a porno instead!

4.You've finished your dinner....it's time to clean....
Clean?!? what does it means?
uff..maybe later
I already did it!
Ive eaten only chocolate c'mon!
...myself....I stink!
I've cooked I don't clean
No problem, they're just two plates

5.Your room is...
the place where I put my beers
always clean....suppose that a girl come to fuck with me!!
I don't have a room...I live in the 3rd floor!
Quite durty...I'm too lazy to clean it up!
The place where I see Lost episodes!
Is in order and I'll clean everytime!
Confortable for two people sleeping in there

6.It's time to study....
I've to study otherwise my university kicks me out! merde!
I smoke instead!
I have something better to do....and not alone!
Yo sto estudiando ke si ke si
My teacher is an asshole!
Mmmm let's me check in the vocabulary the meaning of this exotic word
It's one week long that I study! maybe chocolate break in a while

7.What about sex?
I wanna lick ketchup from the nipples of an hot girl
I do it every fuckin' night!
I'm horny but I try to resist!
Estoy siempre cachonda!
It's always in my thoughts...come here chicks!
My dream: drinking beer while fucking a girl in doggy style.
sexsexsexsexsexsexsexsexsexsexsexsexsexsexsexsexsexsex

Capitols 233-240 (si, he estat apatic)

Capitol 233: La nova samarreta del Alfredo

Pel matí classe, al tornar se'm surt la cadena de la bici. Ho puc reparar. A la nit hi ha la Goodbye party. Anem l'Alfredo i jo. Les del ESN han fet una samarreteta al Alfredo, que li va gran. Ens firmem a la samarreta, tinc coses en català, castellà, angles, italià, francés, persa, rus i finès. Després la festa, absolut descontrol. GP pilla amb la lituana, i mols més, hi ha mamoneo a tot arreu. Jo ballo amb la Laura (finesa) i l'Alfredo. Acabo marxant sol a dormir i pel camí decideixo que demà no aniré a l'escola dels nens, per decencia

Capitol 234: Buf

Doncs eso, a fer repos

Capitol 235: Sauna al mar (III part)
Vaig al cole, l'Helena em demana si puc passar al ordinador el curriculum de mates de primer i segon cicle. EM porta dues horetes. Surto, per la tarda anem a fer una sauneta. Fede no porta part de dalt del bikini, i , tot i que insistim, al final es tapa pudorosament amb un tros de samarreta. Sopem en un restaurant succdani del amigo, on una noia esta estesa a terra, esperem que no sigui per l'ingestió del menjar del local.Al tornar decidim començar amb la doble triologia d'Star Wars, l'amenaza fantasma, en anglés sense subtitols. Sort que em se l'història...

Capitol 236: Apatia
Vaguejo tota el mati i la tarda. Al final em decideixo per la festa d'aniversari del Andrea. A cap de 3 hores, vaig mig taja i gairebé m'adormo al sofà, per evitar mals major, piro a l'habitació a jugar al Diablo... molt geek tot plegat

Capitol 237: Oh!
Al anar a esmorzar em trobo a la Nagore i al GP esmorzant plegats. Dedueixo que NAgore no ha dormit al seu llit. Em ric sota el nas. Resultarà la novetat del dia. No m'he perdut gaire de la festa d'ahir, per això.

Capitol 238: Pro Evolution Soccer
Tinc tres hores de filosofia. Em llegeixo els treballs. Conceptualment son foça bons però l'esforç intelectual em fa agafar migranya que em dura tot el dia. Sumat a el mal innexplicable del genoll em fa ser un saldo. A la nit fem un troneig de Pro evolution Soccer 2009, on evidentment perdo escandalosament, tot i que marco 2 gols. (i en rebo 17)

Capitol 239: Harry Potta
Tres hores més de learning difficulties, les últimes del curs. Som 3 a classe, i resulta més un debat que una classe normal. A la sortida quedo amb la Pirkko per dinar i explicarnos la vida un xic. A la nit ve a sopar la Rosa en el que resulta un sopar catotic, puig ue som la tira sopant. Veiem Harry Potta, en anglés sense subtitols, es clar.

Capitol 240: Bomber
A la classe avui ve un bomber que els hi explica coses sobre seguretat, rollo, no us mengeu les xeringues que trobeu per terra. A més els hi recorda el numero d'emergencies, 112 (com oblidar-ho) Li proposo a l'Helena preparar quelcom per Sant Jordi i ella accepta) Em passo la tarda preparant-ho i la Sara m'ho corregeix.

Capitols 225-232 (Uusi York )

Capitol 225: El dia més llarg de la meva vida (30 hores)

El bus surt puntual a les 3 del matí. M'adormo mentre arriba al aeroport. Els finesos són ordenats i perfeccionistes. I jo sóc puntualissim aixi que checkear no em porta més d'un minut. Passo el relaxat control de seguretat. M'entretinc comprant un regal per a la anfitriona de nova york perque el control de passaports de l'UK esta encara tancat. Quan obren entro, el passo tranquilament i m'escarxofo a un dels sofas. Hi ha les noticies de la BBC on un terratremol ha sacsegat Italia. Quan estas tant desconectat de mon, tornar a sentir desgracies és colpidor. Surt l'avió poc ple i em clapo fins arribar a Londres. Aquest aeroport es diferent. S'ha d epassar un control de seguretat molt més estricte. Tots els empleats son de colorins senyal que aquesta feina no deu estar ben pagada. Em fan treure les sabates i em pregunten si a la samarreta hi duc un moose o un muse. Moose, es clar. No em registren. PAssejo per l'aeroport més mal fet de l'historia. Tot de tendes sense cap tipus de control pels lladres i les terminals juntes i a pendre pel sac. A més no em diuen la porta fins a que gairebé no s'obre. Arribo el segon, espero a que s'aclarin i em fan passar. Un home que fa molta angfunia em registra. És molt desagradable perque es treu de lloc la mandibula compulsivament, mentre em toca. Ensuma les meves bambes, fet que li fa desencaixar les dents encara més. Finalment es cansa i em deixa estar. L'avió està força bé, té series, pelis, i jocs cutres que molen. DIno un succedani de tortelinis i 4 hores més tard pizza margarita que prenc al meu company tatuadissim del costat. Arriba el moment clau, entrar a EEUU. A la memoria el "monitor comeidor". La cua es llarga, amb cada persona s'hi estan ben be 5 minuts i som vora 400. Em toca el meu torn amb un asiatic del sud-est. Només dues preguntes, que hi faig aqui i quin dia piro. Acceptat. M'estic pixant i molt. Pixo i després el reencontre. A més ha vingut la sogra. Anem cap a casa amb tren i metro, on ens colem. Deixo les coses i anem a passejar una estona. Sopem a el tipic garito america amb una amiga de la sogra i la seva nena de 5 anys amb la qual em passo una llarga estona jugant amb una funda d'ulleres. A les 12 em poso a dormir, però són les 6 fineses.

Capitol 226: Els NY Knicks són uns conos
La sogra ha marxat a treballar a les 5 però amb e jet lag i el solaco que dona al 13é pis no és senzill dormir. Anem cap a Times Square i entrem a la NBA com a primera cosa. La Sara és fanatiquissima i a més té un munt d'encarrecs. Jo em compro els pantalons del knicks i ja està. Anem a l'Abercrombie a posarme colonia de gratis. Al sortir neva durant un minut. Temps boig. Anem al Apple i ens trobem amb el Carles. Entrem a la tenda de jugets del piano gegant, que es clar toquem. Agafo a més un cataleg de Playmobil. Tenda M&M i anem a visitar la familia del Carles, el Stasik i el Hector. Ens despedim i anem a dinar. Després a casa que hem quedat a les 6. Fem un xocolata abans d'entrar. També hi ha la Gemma. El partit comença amb un espectacle. Està ple de turistes. Els Knicks per això no pensen jugar. Al minut 5 dle primer quart perden 0-16. Els Pistons només juguen a mig gas però els hi basta per guanyar de 30. Un aficionat normal escridassaria als seus jugadors, pero els yankis, menjen. Acaba el partit i estic decepcionat, només he vist un tap remarcable i un alley-up que si hagues entrat hagues estat molt maco. La Sara es troba una ex-companya del batxillerat. Que petit es NY!
Anem a sopar amb la Gemma i les seves amigues a Dallas BBQ. Tot extra gran. Em demanor una cervesa que anomeno Champions perque no puc agafar la copa amb una sola mà. L'hamburgesa, que obviament és gegant també pica un xic, això m'ajuda amb la cervesa. Fent rotets amb regust salsa barbacoa anem a dormir

Capitol 227: Pax
Ens despertem amb la mateixa rutina que ahir. Anem a Chinatown que també sembla que està en crisi, no hi ha gairebé ningu i moltes tendes estan tancades. Little Italy just comença a despertarse amb els turistes Nord-europeus, que ja dinen a les 11. Anem de compres, uns calçotets decents, 10$ el trio. Compro 6 per renovar mercadillo. Anem a dina a un lloc d'aquests autodenominats sans. M'ofusco perque hi ha massa verd. Demana un entrepà que és molt petit i a més sap dolç tenint pavo. No m'omple i em cago amb el que és sa. LA Sara em recomana per segona vegada una especie de cosa amb formatge. La demano i encara és passable. Seguiexo odiant aquest lloc. Descansem a casa una estona i finalment anem a l'hotel de la Gemma que presuntament anirem a pendre algu amb el seu amic de NY. El colega ens fa patejar un ou, tant que quan arribem ja es l'hora de passar a buscar la sogra per la seva classe d'art. Entrem a la classe, hi ha una model despullada, obviament. Ens presenta als seus companys artistes, desde malasies enamoradissimes fins a vell entrenyables. Tothom ens pregunta si pintem. Sopem a un japones cool i a dormir fent rotets de sushi picant

Capitol 228: El pont de Brooklin
Avui la sogra no treballa, així que anirem els tres per brooklin per veure l'skyline. Se'n afegeix una amiga de la Lupe (la sogra) Ella vol que fer-nos fotos romantiques i a la Sara li fa vergonya, i a mi gràcia. Arribem al pont i el travessem, fent molts fotos a mi i al Alfredo. A la tarda hem quedat per sopar amb uns madrilenyos que va coneixer la Sara al avió, la Gemma i amigues i amigues de la Lupe. Aixi tots junts entrem a un lloc cuco, que s'hi menja bé, però que és carillo. ës vol partir la conta però és clar, hi ha qui ha menjat de lujo i hi ha que no, aixi que finalment paguem per separat, tot i la lleu oposició d'algun madrileny. Anem aun bareto de jazz però ens hi estem poca estona, estem reventats de tot el dia amunt i abaix.

Capitol 229: The little Mermaid és gay
Plou i barallo amb un paraigues fins que em canso i vaig amb el xubasquero. Deixem a la Lupe a la classe d'art, tornem a coneixer molta gent i anem a dinar a un japo que fa sopes de fideus. Després entrem al musical de la sirenita, estem a primera fila. La obra és molt acolorida, però la majoria dels actors entenen. A més els vestits són de fantasia Gay Parade. L'estrella és Sebastian, tot i que a mi em mola la dolenta, una senyora gran ataviada amb un vestit impossible. El nen també és avocionat llargament. Com a nota curiosa, el pare d'Ariel (blaquissima i pel roja) és un negre enorme i quadradissim. Lo hizo un mago, claro. Per la tarda anem al sea port, i després a sopar al BBQ. Hi ha una cua que espanta a més seguiexen un ordre extrany. Jo em moro de gana i devoro l'hamburgesa una hora després Sobretaula cridant, ja que la musica esta a tota llet. Ens despedim, demà toca marxar

Capitol 230: Skating al Rockefeller.
Ens aixequem i fem la maleta. Fa solaco però fot rasca i m'arrepenteixo de no dur jaqueta. Anem a patinar, es ultra car per una pista petita i no allisada. Però fa il·lusio. Hi ha una noia disfressada de conilla patinant. Patinem una horeta i anem a dinar a un lloc a aprop de casa. Em demano un pizza extra gran. És ENORME. No me l'acabo per referencia als meus futur companys d'avió. De fet cago un tord descomulament gran abans d'anar. Agafem taxi al aeroport. La Lupe gairebé pota. Chekea la Sara enmig d'un caos digne d'un pais bananero. M'acompanyen a checkejar però hi ha problemes i he de fer una cua extra llarga. Aqui ens despedim amb la sogra i amb la Sara. Fins d'aqui un més. Hi ha un merder de mil dimonis. Em donen el bitllet, nomes de NY a Brusel·les, allà hauré de demanar el bitllet a Helsinki. Promet problemes que al final no sorgeixen. Passo el control de seguretat, dono la visa provisional i em fico al avio, no té jocs i reso per estar sol en dos seients pero no. Ens fiquen una peli i em clapo just després de sopar quelcom indescriptible. Esmorzo un crossant

Capitol 231: El dia més curt. (18 hores)
Arribo a Brusel·les que son les 7. Però el meu rellotge biologic diu que son les 2. El del movil no diu res perque s'acaba la bateria. Em conecto a internet per passar el rato a preu d'or. Em donen el bitllet, em senot al costat de dos finesos enormes, pero m'adormo amb babeta fins que em donen el dinar, amb dos ouets de pasqua, que seran la meva mona... Si m'enyoro per una hora... Arribo, cago l'ou i marox en autobus fins a Turku. Alli m'esperen i cridem. Tornem a estar tots. Allargo l'hora de dormir per apaivagar el jet-lag

Capitol 232: Batalla làser
Doble sessió de classe, interessantissima. El jet-lag però em colpeja però aguanto. A la tarda em proposen una batalla amb pistoles làser. L'home sembla un extraterrestre es extralleig i parla guturalment. La partida resulta divertidissima, tot i que mato als meus companys d'equip repetides vegades per la mania de disparar primer i mirar despres. Se'm passa l'hora de conectarme per xerrar amb la Sara. Malauradament no ha tingut un bon dia ella, i m'esperava. Demà fem 4 mesos i li preparo una sorpresa per demà. Els meus companys de pis vibren amb el Chelsea-Liverpool.

Capitols 219-224 ( Primavera!)

Capitol 219: Titelles
A classe els nens fan un teatre amb titelles. Fan molta gracia. Tanta que la profe els hi proposa de fer una representació pels de primer, que és aprovada per majoria simple per part dels alumnes. També la japonesa que ajuda als nens japonesos els hi fa una clase de papiroflexia de nivell, el Derrick em regala el que fa i aprenen una canço en japonés molt freak. Dino d'una revolada i cap a classe de dificulats al aprenentatge.
Per la nit em proposen de sortir per vull guardar forces per demà

Capitol 220: Easten Silz Party
Classe amb els nens, després minicompra al LIDL i cap a preparar la festa de la tarda. Sopen a les 7, però sempre comença més tard. Hi ha Amir amb unes amigues austriaques, Davide, Elisa "porno star" el austriac que es deixa perseguir per ella. La Rosa, la Nicoreta i la Nagore arribaran més tard i seran castigades, no com demana la majoria...
Cantics a cada minut, en suec, finès, angles, alemany, español i italià. Cirt de Booyah i viva la Figa, ballem el pollo, i mil burrades més. Acabem cap a les 12, i decidim acabar la festa al 12A, que finalitza quan el segurata irromp a la festa i ens demana amablement que desallotjem. La Elisa i l'austriac es lien, finalment.

Capitol 221: La festa que no havia de ser
Els nens fan la representació de les titelles. Improvitzen bastamt però se'n surten força bé. Per la tarda vaguejem al ordinador. Brian, Elisa i Alex venen a reclamar la nostra presencia a baix, porten des de les 3 de la tarda bebent. Baixem després de veure american pie 2. La festa s'ha trasladat a Dynamo, però encara no estic preparat per anar-hi. Trobo festa al 3B i al final marxem tots cap al Dynamo. Hi es tothom. La musica en la raresa habitual. Pujo al pis de dalt on posen funky disco. Molen les dues primeres cançons. Torno a baixar a baix. Hi ha un finés que necessita més espai del disponible i em tensa. Li torno la pilota quan posen Welcome to de jungle, on ballo com un zulu en el ball ritual del aparellament. La gent acaba marxant cap a les 3, m'ho he passat teta i no m'ho esperava.

Capitol 222: Dies bojos i Helsinki.
Anem a comprar. Hi han els dies bojos al Hansa, on tot esta més barat. La bogeria consumista és evident. Em compro 5 huevos kinder per 2,5 € (serà la meva mona) i una bossa de patates megapussi. Dinem al amigo, amb la Sara la Elisa i la Basile, que comenten el polvet de la Elisa d'ahir. A més duu un xupeton, que fa les delicies dels cotilles.
Agafaré el tren de les 6 cap a Helsinki. Arribaré a les 8, després d'una siesta CRIMINAL. Aniré cap a Malmi. Intento no pagar pero està el que em sembla el revisor just davant meu. Compro el bitllet. La Nieves m'espera i anem cap a casa seva. És més casa, però no tenen llits individuals. Ella comparteix pis amb la Eva. Sopem crispetes i hojaldre. Sortim tard a ca un mongol que es mig rus i mig finès i que parla castellà... Quan arribem la festa quasi s'ha acabat. A destacar una finesa que parla (mésd aviat crida) castellà. Anem en uns taxis cap el club. EL club pretén ser cool però és cutre. L'entrada costa 8 euros. No portem cash i ens diuen d'entrar i pagar amb tarjeta a dalt. Obviament un cop a dins amagem els anoraks i marxem a la pista, de gratis. La musica la posa un fines vestit de Barragan, que posa R&B apte només per a parejites que es morrejen. No es el meu cas, així que no mola gaire. Em dedico a fer el burro amb la colla de snobs, que son del més variopinto. Sortim i agafem el bus. Allí a destacar dos personatges: Jonni, que ens parla orgullós del seu avi que va lluitar contra els russos, però que ara és rus, i un tio que s'adorm al seient i cau en una corba del bus. No puc aguantar el riure. Arribem, ens anem a dormir previa xerrameca de rigor.

Capitol 223: Helsinki:
M'aixeco a la 13, mirem youtube mentre Nieves fa la pasta. Em despedeixo de la gent del pis i anem a fer una volteta per Helsinki i un xocolata en un cafe molt bohemi (i car) Agafo el tren a les 6 cap a Turku, arribo que esta plovent molt. Partida de poker després de sopar, la sort no m'acompanya i perdo aviat.

Capitol 224: Preparant NY (o la lavanderia maleïda)
Classe de filosofia, despres vaig a fer la laudry. El mobil no se que cony em diu en finès. PRovo amb un altre movil. Tampoc. Vaig a la oficina. M'envien el service man que toca no se que i ho arregla. He perdut 40 minuts i els meus nervis estan en tensió. Faig la rentadora, i vaig a treure diners i canviar-los per dolars. També pago el pis. Dino i juguem al DIablo una estona, després em faig la bossa i anem a jugar a voleibol, però no estic pel partit. Sopo, em dutxo i escric al blog. En poques hores estaré a NY

Capitols 215-218 ( Primavera?)

Capitol 215: Sauna nocturna
EN principi Nieves i sequit venen a dinar. Rebo un SMS informant que per motius afterparty venen més tard. Oks Arribaran a les 8 de la tarda. Els rebo malgrat la intenssisima nevada. Son la Nieves, la Eva i el Joan. Passegem un xic per la ciutat però anem rapidament a sopar que hi ha festa. Som molta gent sopant, pizzes handmade. La gent té ganes de festa i les birres volen. Acabem sortint al Onnela, nevant. Generalment si avancen una hora, les disco allargen una hora l'hora de tancament. Aqui no. A les 2h30min s'acaba, entre l'indignació general. 1 min de tenues xiulets, no ens pensessim. A la sortida, la Nieves i l'Eva han conegut dos finesos que ens inviten a la seva sauna particular. Adverteixo a les noies que el seu objectiu final és veure-les en boles però davant la perspectiva del frikisme de tot plegat, anem a casa seva. Mentre la sauna es calenta, treuen tot el material. Digne del duty free del barco. Hi ha de tot, fins i tot vodka en tub de pasta de dents (real, ho juro!) Tastem de tot una mica potenciant la nostra alegria. Entrem a la sauna, els nois en boles, les noies amb una casta tovalloleta. A la primera sortida ens rebossem per la neu.(en boles) Doloros, es clar. Jugem a dards (en boles) a la segona ronda fem una batalla de neu (en boles) Resulta un xic gay i ho deixem correr de seguida. La Nieves consegueix un VTP i la resta desfilem cap a casa, quan ja es de dia. Apoteosic

Capitol 216: Turisme express
M'aixeco tard, Eva i Joan encara més. A les 3.30 es desperten, quedem amb la Nieves i co a la catedral a les 4.30. Pizza amigo i visita express a la ciutat. Conec l'antiga presó. Torno amb bus amb la Nieves que es despedeix de co. Anem a buscar el seu necesser i cotillejo durant el trajecte a l'estació, fet que fa que gairebé perdem el tren. Arribem, amb uns segons de marge, i aviso a l'Eva i el Joan que puguin. Estic rebentat i tiro cap a casa

Capitol 217: Diablo II
Classe, discussió sobre un tema educatiu però em falten recursos linguistic per a defensar la meva postura. A més, al americà costa un colló seguir-lo si s'enxufa parlant. Dinem al EDUCARIUM i posterior sobretaula. Es proposa una partida LAN al Diablo II. Accepto, i tot i que costa, finalment ens passem 4 hores a la cuina, cridant com barbars, el Gus, GP, Quentin, Kai, i jo. Mola. A sopar i a dormir

Capitol 218: Diablo II II
Fa sol i temperatura positiva! 6ºC!!!!!!!!!!!! Això desfà la neu creant bassals inmensos que em xopen la part baixa del pantaló. Ha arribat la primavera! Nens, eduació fisica amb el mitic joc del handbol, que acaba, com no amb les discussions dels nens hipercompetitius. Comencem geometria. Dino, i tornem a jugar al Diablo, menys multitudinariament. Crist de l'Esther, que té un nou projecte. Miro un xic de TAU-Barça, però ja em veig a venir el resultat i acabo veient Indiana Jones i el templo de cristal que acaba vora la 1.30h

Capitols 211-214: L'adeu del francés estúpid

Capitol 211: Conseqüències:
Vaig a practiques. Fan un examen de mates. Quins records! La Helena (Ms Punnonen pel nens) m'encarrega un disseny per l'anuari del ice-skating. Torno cap a casa. M'expliquen que el TYS fa fora al Michou (el francés hooligan del capitol anterior) A més l'universitat del Abo-Akademi, la seva universitat de França i ha de retornar el 4000 euros de beca (polits en cervesa, segurament) Tant de bo les coses no haguessin acabat així. A més molts dels seus companys de borratxera ens acusen de traidors i de conspiradors, sense atendre's a raons. Coses de la falta d'empatia.
Vaig a reparar la bici moña, em costa 38 euros, tot sigui per quedar bé. Invito a la Rosa a sopar a casa, pa amb tomaquet. Sopant estem la Rosa i jo, Pulga, Ana, Zeltia, i els de sempre. Demano que no m'arruiin el sabor del pernil fumant que s'esperin a que acabi. Sóc obeït. Xerrada i a dormir

Capitol 212: Fa sol. Jo, innocent de mí, penso que és la primavera i estic a punt de relaxar la roba d'abric. Hagués estat un greu error, estem a -5ºC tot i el sol. Crits contra el clima extrem i reclamant la arribada de la primavera. En resposta omençarà a nevar més tard. Corregeixo exàmens de mates i fem educació física, moviment amb música. Molt divertit i aplicable. Dino corrents que tinc classe per la tarda. Interessantissima, dificultats que els nens troben als problemes de mates. La assisnatura de dificultats d'aprenentatge hauria de ser obligatoria. La Hollie m'ha mig invitat a la seva festa però sense l'adressa ni l'horari no hi puc assistir. Bé són les excuses que poso, puig estem a -12ºC i sortirà de festa la Tia Rita. LA Laura i el GP marxen en ferry a Estocolm

Capitol 213: Fiesta Latina (II)
Tinc classe, neurologia again. Com a concusió, donar-se cops al cap genera dificultats d'aprenentatge. Ara entenc moltes coses. Hi ha novetats en el cas Michou. Avui celebra la seva festa de despedida, amb els habituals. A més ha rebut un sms de GP disculpant-se per les conseqüencies de la denúncia. LA Kerstin, la FEde i jo no estem d'acord amb el SMS. Generarà una discusió per telefon. Siesta. Vaig por ahi a la preparty fiesta latina. Marxem en bus. -6ºC. La música no està gens bé. Saludo a tothom, fotos,etc... Just quan estava a punt d eamrxar, comecen a sonar els grans hits, Macarena, Asereje, Estopa, ricky martin. Em quedo fins que retorna el reggeaton. Marxo amb Vinci, que té una llaga sagnant al peu esquerre, fruit de bambes noves. Com a bon cavaller la porto a cavallet dos trossos, vigilant no resbalar fatalment en el gel. A punt de passar pel pont, ens plantejem la viavilitat de creuar pel riu gelat. Resulta possible i es compleix una altra de les fites. A les 4 i pico a dormir

Capitol 214: El trist final del francés.
PRactiques. És l'últim dia de la Jemma (s'escriu amb J, aquests anglesos...) M'ensenya a fer lianes amb paper pinotxo. Guais. A casa la Fede explica com ha estat la despedida del Michou. Tots els amics que havien jurat acompanyar-lo a l'estació de busos no han vingut. Només Antoine, i la Fede, que en un allard de compassió ha anat a despedir-lo (tot i que el pavo l'ha putejada repetits cops) Llagrimetes i tal. Ella. però diu que segueix sent el mateix. En fi. Rentadora a tope i futbol, on no estic gaire acertat per culpa del belga hiperactiu, tot i que al final em venjo amb dos gols de pillastre. Dutxo, sopo amb Amelie, i rulo pels cumpleanys, fotos, cants i festa que s'acaba aviat perque van a Dynamo. A mi em fa pal, no m'agrada la música gafipasti i a fora fa fred. M'entero que Evelyn i Bizzoto s'han liat, a més de Davide i la Julie. QUE FUERTEEEEEEEEEEEEE

Capitols 202-210 (Si, he pajareat un rato i Torino)

Capitol 202: Humor amarillo
Si és diumenge, aixi que vida al menjador, vagancia i anem massa d'hora al amigo a sopar. Veiem el muro i humor amarillo, versió finesa, (que es exactament el mateix però sense gomaespuma) Batalla de boles de neu al tornar i crits antifeixistes.

Capitol 203: 5 hores de classe
Filosofia, bé, ara les 4 hores de neurologia infantil són durilles. Imprimeixo la visa de EEUU. No la targeta d'embarcament perque no recordo el numero del passaport

Capitol 204: Vacances del reparador de bicicletes
Vaig amb la bici prestada i que he de reparar al home que les repara. Esta de vacances fins el 24. Bien por él. Imprimeixo la targeta d'embarcament. Em baixo el Re-volt i estem fent unes partidetes. És sant Patricks i anem a baix a beure cervesa amb l'austriac, la pornostar i el Mike (l'anglés atropellat per un vaixell-trineu) La porno star i l'austriac van en bus i ens trobem a Marilny on suposadament hi ha una festa. No hi ha ni el tato. Bec la cervesa del austriac, que no s'entera de res. De fet el guiem cap a casa als 30min. A la tornada trobem una autoctona també afectada per la celebració. Em trobo a la Rosa i fem el mongo un rato fins les 3. Mola que a les 6 hauré de aixecarme

Capitol 205: Torinossa.
Aixecarse és dur. Agafo el tren justet, bé em sobren 5 minuts. Pagat el bitllet dormo fins a Tampere. De poc no em deixo la gorra i els guants al tren. Agafo l'autobus barat perque arriba tard. Bien. El check and go mola perque ningu et medeix ni et pesa la motxilla. embarco sense presses. No hi ha nuvols i hi ha llum aixi que disfruto de les vistes aéries de mitja Europa, desde les illes glaçades d'Aland fins als camps d'Alemanya o els meravellosos Alps. Arribo a Milan i pillo el bus. Fa calor. 20ºC i jo estic suant. M'hen havia oblidad de cm era la sensació de que et sués el cul quan estas sentat. Meravellos. També torno a veure una mosca i el color de la gespa. Arribo a Torino i esta la Georgina (a partir d'ara Mongolita) Retrobament feliç. PAssejem amb la motxilla fins al seu piset. Em presenta la seva companya de pis, Camila, parla en italià. Entenc un 80% Anem de festa i a sopar de gratis al Millonarie. Els ERASMUS es comporten com a famèlics, com vé sent habitual en tots els països. Critiques al clan españolito que no és relacionen amb ningu més i només fan que botellons, dia si i dia també. L'ERASMUS es per coneixer nova gent de tot europa i del mon, no? Per fer això, ho pots fer a casa. Marxem d'hora a casa, però ens quedem xerrant i fent el mongo fins les tantes. Dormo a la cuina, en un somier i dins d'un sac. Precari a tope.

Capitol 206: Torinossa (II)
Visita a la ciutat, sense gaire presses. A la uni hi ha merder. Es veu que un dels estudiants pro-Berrusconi va fer que entrés la poli a la uni i estan tots d'italians progres esperant-lo que surti d'una reunió, cridant consignes antifeixistes universitaries, cantant bella ciao i fent merder. A fora s'esperen una cinquantena de antidisturbis. Els progres, que deuen haver rebut lúltim dia es queden a la porta, provocant i celebrant l'efimera victoria. Anem a dinar pizza al Mordillo, que em fa gràcia el nom. Siesta criminal per la tarda i pretenem anar a la festa cutre. Imposible, tot una marea d'italians cercant mossa. Anem a un pub on m'han promés que les noies espontaniament pujen a la barra i es despullen. No, en la nit d'avui només hi ha una AW o calientabraguetes que deixa als italians amb mal d'ous i a mi indiferent. A destacar un home totalment acabat que balla per impulsos sinaptics. Tornem a casa, cansats però contents

Capitol 207: Torinossa (III)
Ens aixequem mandrosos, tant que no sortim de casa fins les 3. Visita por ahi i compra al super. Sopem i juguem al UNO radikal. Tenim (la suposada) despedida del Carles de Torino. Ens fa mandra anar i em posa d'excusa a mi. Mongolades fins les tantes

Capitol 208: Torinossa amb la Sara
Anem a buscar la Sara, ens colem al bus que es la cosa més fàcil del món. Vaig a buscarla al aeroport, retrobament amb ganes. Baixem del autobus més aviat del que tocava, però fa maco passejar. Deixem les coses i anem a voltar una estona. A la tarda passejem la Sara i jo comprem paper de vater (era urgent) i marxem a arreglarnos per la nit. Anem a una aperitivo, es a dir, pagues un combinat i menjes tot el que trobis. Ens posem com el quico tot i no tenim lloc on menjar. Finalment si, trobem una taula, quan ja hem acabat de sopar. La Georgina reb un missatge del Carles especificant que la festa va ser apoteosica (com no) i que al final no marxen, només era un AW en versió masculina. La Georgina està quee s puja per les parets. Riures amb el suposat idili de Sofia (coreana, si si, coreana) i Falaj (pakistaní) Acabem a un bar irlandes després de refusar entrar a un bar on pretenien cobrar-nos l'entrada a 8 euros, només perque el promotor va amb pinganillo. Trobem una tauleta. El cansament fa mella en mi, i marxem cap a les 3 a dormir.

Capitol 209: Torino-Milano
Ens aixequem relativament d'hora, volem anar a veure com el Tibidabo local. Som mongolita, Sara, Mary of the Sea Helena i jo. Pujem amb el funicular a la basilica. A darrera hi ha la tomba del equip de futbol del 1949 del Grande Torino, morts en un accident d'avió quan tornavem d'un amistos a Portugal. Baixem, la sara agafa la maleta, dinem focaccia (serà l'ultim apat italià) i l'acompanyo al aeroport, on la focaccia li balla massa al estomac. Ens despedim i torno a ca la monga, a fer la maleta i marxar. El tren surt 30 minuts tard, em despedeixo de la Georgina i pillo el tren. Arribarà 50 minuts tard, el suficient per perdre l'últim bus a Bergamo. Em trobo amb el dilema d'on passar les 4 hores esperant el bus del aeroport. Descarto la waiting room de l'estació de Milan. És un alberg pels sense sotre. Descarto l'estació. La publicitat esta a tot volum i podria acabar tarat. Per tant carrer. La temperatura no es del tot desagradable, no fa fred, tot i que al final si que es nota. Jugo amb el mobil, conto fins a 547, i miro de passar 3 hores de la forma més amena possible. El bus arriba 40 minuts abans, i dormo fins a arribar al aeroport. Faig el checking de una manera encara més relaxada que abans, i m'espero a embarc ar dormint precariament a la porta d'embarcament. Es forma una cua espontania que em salto perque he estat el primer d'arribar a la porta d'embarcament, per tant hi tinc dret. Tinc la sort de anar sol en tres seients. Esmorzo un crosant a preu d'or i m'adormo mirant els Alps

Capitol 210: Turunssa
Aterrem i sortim del aeroport. Si pillo l'autobus barat arrbibo a Turku a les 16. Pago el bus car, es clar. Mentre espero el tren sopo-esmorzo-dino una hamburgesa. Pillo el tren i dormo tot el viatge. Arribo a casa, nevant. M'expliquen la moguda així per sobre i vaig a classe. Interessantissim, error en les mates amb nens de 3 a 6 anys. Guai. JA a casa m'entero del percal. Michu, el frances boig hooligan va rebentar la porta del pis perqu volia parlar amb Gustavo, entra, l'agredeix i amenaça de mort a la resta si anem al TYS o a la poli. Evidentment avui han anat, però l'ambient esta enrrarit. Putu francés, em fot molta rabia que existeixi gent així. Siesta, sopar i escriure.

Capitols 198-201 (Tuplapukki i altres barbaritats)

Capitol 198: Paper Winds Contest

Pràctiques, al sortir em deixo les ulleres. Tinc pressa per dinar perque a les 14.00 hi ha el concurs de llençar avions de paper, organitzat per Red Bull. Vull presentarme amb el meu disseny, però Gp té més experiencia i em prepara un avio que tot i que requereix certa tècnica al hora de llençar-lo, promet molt. Arribo, m'inscric. Serem unes 15 persones, Genc i jo com a única delegació extrangera. El concurs comença 1 hora tard, que he aprofitat per a fer infinitat de probes amb resultats més que preocupants. Tinc una taxa d'acert de 5%, es a dir 1 de cada 20 llançaments podria ser força bo. Sóc el concursant numero 2, després de Genc. Em concentro, tinc una càmara de video a 2 cm de la meva cara. Llenço. Lamentablement, l'avió entra en punt mort massa amunt i es desploma a escassos 10 cm dels meus peus, davant el riure del públic. Em cago en l'aerodinamica i en sa puta mare. Tinc un altre llançament, on torna a passar el mateix. Demano que mesurin la meva distància, 81 cm. No quedo últim perque hi ha un que ha fet dos llançaments nuls. La prova de temps de vol em surt millor, quedo 6é. Genc es classifica per la final a Helsinki, amb nit d'hotel inclosa. Torno a casa, que a la nit tenim festa que es el cumpleanys del Alex. Clàssics càntics i etc fins a les 2. Demà hem quedat a les 6.30 del matí per pillar entrades pel Sea Battle.

Capitol 199. El madrugon més inutil del món
Sona el despertador, punyent a les 6.20 del matí. Amen 5 zombies cap a pillar entrades a fer cua. No hi ha ni 10 persones, alguna de les quals encara fa olor d'alcohol, puig que no ha anat a dormir i porten 2 hores a l'intemperia, a -2ºC. Digne d'admiració, es clar. Ens apuntem a una llista i 30 minuts després comencem a inscriure'ns. Tornen, venço amb dificultats a la mandra que em fa anar a les pràctiques. De fet, es patinar al bunquer. Tot i que la classe és amb nenes de 8 anys, la gran majoria sabem patinar moltissim més que jo, així que al fer spins procuro aguditzar tots els meus snetits, ja malmesos. Torno a casa i siesta criminal. Hi ha festeta no se per que, i hi ha gent que surt, però demà m'espera Helsinki.

Capitol 200. Albert i la fàbrica de xocolata.
7.30h del matí, cap al viatge del ESN a Helsinki. 2 hores més tard arribem a la fàbrica de xocolata. El guia té un pentinat EMO i un humor típicament finès, que nomès em fa gràcia a mi. Veiem 3 videos, d'alt IdF. (index de freakisme) Posteriorment, ens donen una volteta per la fàbrica. No hi ha riu de xocolata, cosa que em decepciona. Al final de la visita, hi ha un carro on ens ofereixen menjar fins a rebentar. Fantastic. Visita al super, les tentacions són irresitibles. Aprofito per comprar regals i dos tabletes de xocolata negra, molt bé de preu. em faig amics de dos iranians, també amb un humor molt peculiar. Arribem a Helsinki i dinem al bar de la facultat. La Lucia explica aventures a la selva del Peru, digna de una GERAC. Al sortir hi ha una mani en contra de la reforma del sistema universitari finès. A vere, ells li diuen mani però sembla una rua tecno. Criden consignes, però nomes ocupen un carrir lateral. Ni pintades, ni barricades, ni res. L'iranià comenta que si no hi ha trets, no es una mani. Humor negre, ja us ho he dit. Entrem al parlament, previ visionat d'un video sobre la democràcia finesa, més educada com ja hem pogut veure. Ens duen a donar un volt pel parlament, a destacar un ascensor sense portes (on la paraula incident significa amputació) i l cambra dels diputats on al les grades del pulbic hi ha una guia per a saber qui es qui. A destacar la prohibició de dir la paraula mentida (o derivats) i d'aplaudir. Tampoc poden arribar tard o faltar sense justificació expresa. Igualet que a Espanya.
Via lliure. Visitem un museu d'art, dedicat a Disney i les seves inspiracions. Anem perque es gratis i a fora fa fred. Caminem un xic per la ciutat i ens menjem unes patate fregides que seran tot el meu sopar. Tornem i a les 22 estic a casa, on hi ha un sopar de pis. L'ambient està caldejat i crits de "nom kiss Antoaine " Arriba l'Antoaine. Mencions al un suposat onanisme. Juguem a un mai mai on l'irlandés és l'indiscutible estrella. Sortim els italians Esther i jo cap a l'Onnela. Agafem un bus equivocat que ens dona una volta per la fi del molt. Elvira, a la que hem apodat Porno Star, per dues raons obvies, crida i esta fora de si. L'austriac se'n vol fer carrec, evidentment per un obscur motiu. El deixem fer, i marxem a Onnela. La música mola, i volem festa. Baixem a la sala de baix al moment precís. Hi ha tot de ties que evidentment son l'objectiu dels italians, 0 exit. La que si trionfa es la Sara anglesa. Triomfa amb un mulato als lavabos de la discoteca. El noi es queda el seu cinturo com a trofeu fetixista. El tema és que la noia ha estat massa impulsiva. Esperem no ser 13 al pis... Busquen un taxi però GP i jo amrxem caminant amb la fresca. GRAN DIA per a celebrar els 200!

Capitol 201: Cumple Desi
Lavanderia i neteja general. A la nit anem a celebrar el cumple de Desi, soc atacat per uns globus i he de baixar al pis de sota, on Mei em fa un test de música de pelis. No estic malament però ho hagues pogut fer millor. Passejo per el 3c que també hi ha una festeta catalanitzada. Volen sortir, però serà massa car i tampoc tinc masses ganes, així que marxo a dormir relativament aviat.

Capitols 194-197 I ja estem al març

Capitol 194: The last vodka
M'aixeco massa d'hora a les 8 hi ha classe. No hi ha gent pel carrer, vull dir, val com sempre, però és de dia. La primera classe seguim amb el pla de millora del comportament de la classe. La segona lecura individual. Vaig preparant el joc, que desperta curiositat. L'Helena ha portat daus i dos parches pirates, que em dificulten en extrem la visió. Em sento com quan era moni de grumets, però en anglés. El joc els hi mola mil. Un xic caòtic, però té el meu segell. Acabem amb la lectura del Kalevala. Li faig el dinar a l'Agniszka. Fem un sopar a casa, amb els italians i més gent que deriva en un threeman. Troo un culet de vodka que em va portar l'IRis i decideixo finiquitarlo. A les 2, hora ofical de tancament del joc, m'entra cagalera, y això em destrossa. Vaig a dormir

Capitol 195. El despertar és dolent. Pitjor és agafar l'autobus per anar a la pizzeria amigo. Després dinant tot és relaxa. La MArta, la cosina de la Laura, marxa avui. Guanyo una aposta a la Laura, que després incumplirà. Al marxar, ploren les dos. Torno a casa caminant. VOlem vuere un peli, però res, un capitol de South Park i ja està. GP, Quentin i Laura marxen a Stockolm un dia, així, per sorpresa. Sopo amb l'Agniszka que em retorna el favor

Capitol 196: Avui tinc classee. 5 hores
El de filosofia sembla un savi i ens endosa la tira de lectures que tenen pinta de ser poc digeribles, a part que no controla l'hora per res. La de Learning Difficulties la fa la tia que ens va enganyar amb el treball a els 8.30. Sembla interessant, de moment està ben enfocada Surto a les 17 amb ganes de res.

Capitol 197: El bunker
Dia d caos. La bici nena té la roda punxada. Agafo l'autobus que marxa quan arribo. Increiblement l'home frena i m'espera. Arribo al cole, i els nens no estan. Crec que tenen Ed Fisica de patinatge. La porta es tancada. Demano que me la obrin. L'ascensor no funciona. Els dos nois ho miren però no treuen l'aigua clara. EL dire m'explica com arribar per l'altra porta. La trobo, malgrat dono algunes voltes de més. L'entrada es pels cotxes i per les persones. Em sento dins de la pel·Licula James Bond conra el dr.No. Estic en un bunker militar antinuclear d eplena guerra freda. A més a més l'únic soroll que es sent son els meus passos. Si algun dia hi ha guerra nuclear ja se on anar. Travesso la doble porta blindada de més de 2 metres de gruix. Camino 15 min més fins a les pistes. No hi ha nens. Estan a classe fen titelles. Oks. Acaba el cole. M'han proposat fer una classe sobre Espanya. Caurà un pwp interactiu, mínim. Perdo el temps fins a la sauna de la nit, on comentem els caps de setmana respectius i celebrem el cumple del bosni, que es tot un person. Futbol per carrusel i a dormir

Capitols 190-193 (Practiques i desglaç)

Capitol 190:
Sona el despertador a les 7. L'Iris dorm i quan torni ja no hi serà. Vaig en bus dincs els candau esta trencat. Fot molt fred, vent i neva. Avui anem d'excursio amb els nens a tirarnos en trineu i fer esqui de fons. Descobrir com funciona les fixacions del esqui no es fàcil, finalment trobo el truquillo i em faig l'expert. Declino però l'inivtació de la profe per a provar l'esqui de fons. Després m'emporto uns quans a tirarse per una baixada amb trineu. La diversió d'ells consisteix en:

a) Agafarse de les cordes dels trineus per a crear trens destructius
b)LLençarse en plan kamikaze per a veure quans derriben
c) Carreres estil Rollerball

A les 11.30 dinem salxixes a la brasa en una caseta amb barbacoa. Risc d'intoxicació per monoxid de carboni. A la 1 tornem cap al cole. Tornem en bus a casa. Al tornar l'Iris m'ha deixat una nota de despedida. A dormir d'hora que demà serà un gran dia
Sopo al ca la Rosa, truita de patates. Ñam. Em deixa la seva bici que a la vegada li ha deixat una polonesa. La bici es de nena, es diu My cup of tea i em va petita...

Capitol 191:

Practiques altra cop a les 8 del matí. Ajudo en mates però l'ambient no es de treball. Hi ha una nena que em preocupa especialment, fot el que li rota. Així, clarament. Ha de ser avisada constament de les coses més bàsiques.
Quan torno, començo a preparar el joc del dissabte. Si, si, alguns dissabtes tenen classe. Almenys jugarem una estona. Acabo el joc justet per dutxarme i baixar a la festa dels amics del Alex, al primer pis. Jugem al three man i a les 12 decidim marxar cap a la festa, quelcom around de world, que resulta ser musica electronica aronud de world, però sincerament no li acabo de veure la gràcia. Hi ha la tira d'ERASMUS i comencen algunes parelles. (fotografiades per mi) Se sortegen llibres en finès i demés utilitari inutil, no ens toca res. A les 4 marxem cap a casa, que demà a les 7 toca diana

Capitol 192:
M'aixeco millor del esperat, arribo a classe sense problemes Faig etica dos hores amb els de 5é. Despres baixo al pavello on patinen. Antic bunker, per accedir a les instalacions has de baixar amb un ascensor calculo que uns 50 metres cap a baix. Despres creues una sala que tot i estar pintada, no deixa de ser un forat a la roca. Travesses dos portes blindades (ara obertes) i arribes a un multipistes de icehockey. PErque us feu una idea, una d'aquestes pistes es com tres skatings. N'hi ha dos. Per tant, es enorme. Dino, amb una bornca de la directora al xino, que cridava. Posteriorment 2 hores de classe de fines avançat que aprofito per ultimar el joc i llegir el kalevala (versió infantil) Al acabar la classe parlem amb l'Helena (la tutora) sobre el joc. Havia pensat fer un joc de taula per no esvolotar-los però ella em proposa si es pot fer mogudet. Es clar. Imprimeixo, retallo i ho deixo preparat. Al tornar la neu es fon deixant tots els carrers amb bassals enormes, fet que em taca el pantaló.Despres de sopar, sauna. Hi ha una lituana amiga de la Agnes, que s'ha oblidat el banyador i es fica a la sauna embolicada unicament amb un pareo, situació d'inici a moltes de les pelis porno dels anys. Parlem sobre tatuatges, bromes etc... A les 12 a dormir

Capitol 193
Avui tinc una hora més de dormir. Fa sol però encara hi ha glaç, però em dona bon humor. LA classe de mates, no funciona, hi ha massa escandol. Heena decideix posar en marxa un pla per a canviar el comportament. Tres avisos si es parla sense aixecar la mà o es fa quelcom no procedent. Als tres avisos diaris, email als pares. També l'opció de cares somrients pels que es portan bé. EL millor de tot es que durant gairebé 45 min hi ha un dialeg entre la profesora i els alumnes per tal de consensuar els detalls. Així el pla és acceptar. Després d'això ens toca patinatge amb els de 5é i 6é. Helena domina, jo em mantent (però no tenen res a veure els patins del Skating amb els que tinc ara de jugador de hockey gel.) Greg, pobre no atina. Aprenem a anar cap a enrere gràcies aun que juga a icehockey (i per tant resulta imparable patinant) Jugem a futbol (cosa que em de provar a Barna i marxo.
Cap al LIDL a comprar. Omplo la motxilla per 55 euros. Al arribar tinc molta gana, paninis enormes que son degustats amb ganes.
Anem a comprar un sofa al Ekotori. Ens saluda un uruguaia que ens convida a la seva esglesia. FInalment comprem un sofa llit. Per vuit euros més ens el porten a casa, però el dimecres. Declinem l'oferta. El sofa pesa com un mort. Als 40 primers metres encara no hem trobat una solució addient al problema. Ens asseiem al sofa, al mig del carrer, mentre GP i Quentin fan una cigarreta. Fotos de rigor. Els conductors riuen, l'escena es irrepetible. Una hora més tard el sofa es a punt de pujar dos pisos, ens ha costat temps, esforç i mitja esquena meva. Contra tot pronostic, no trenquiem res al pujarlo per les escales i ficarho a la cuina. Ens ajuda l'irlandés.
Per la tarda, futbol, 3 equips de 6. No es la meva millor actuació, i rebo una pilotada al ull. També se'm trenca una ungla, però això ja es habitual. Dutxa i sopo mentre els altres miren una peli al sofa nou. Fede és al·legica al sofà. A dormir que demà tenim classe

El gran dubte (resolt (Cap. 186-189)

Capitol 186:

A les 7 m'aixeco. Agafo la bici, el candau fa l'estupid, i no es vol obrir. Finalment, ho consegeixo. Arribo just. Classe d'angles, de fonetica. Obviament no en tinc ni fava, i els nens em demanen ajuda. Per sort apareixen dues estudiants angleses (Hollies) i els hi passo la feina molt elegantment. Les altres dues classes son mates, (restes portant, amb el friend ten com a protagonista) i musica, principi de batukada. (suc)
Torno i paro al LIDL per a comprar quelcom. Miro el preu perque no puc sobrepassar els 18 euros. Només 6 al final. I tinc carn per dies!

A la tarda recés i per la nit anem de passadis en passadis buscant festa. A destacar l'enfrontament en competició etilica del equip francés: Michael (el psico), Antoine, i un cosi d'aquest, contre el combinat Pulga (ell i els seus tres cosins) Pulga i el seu sequit son derrotats clarament pel l'equip francés (que s'ha fotut 1l de combinat de ron en menys de mig minut, davant la celebració i el reconeixement general. Marxem al Onnela que hi han els del pis. Gran nit, ballem força estona.

Capitol 187:
Anem l'Iris i jo a Ruissalo. Perdem els dos autobusos, així que decidim caminar fins a Ruissalo (10 km) amb una temperatura de -8ºC Dinem pa i tornem en bus (obviament)

Parlant amb la Sara pel MSN em cau una elecció: Seguir amb els plans de marxar amb els amics a Suïssa, o marxar amb ella a NY? No se que fer.

A la nit anem a sopar a la pizzeria amigo, i despres al Börs, lloc multirecreatiu. Hi ha un concert on toca el meu amic llatinoamerica de les barbes i les grenyes. A més hi ha un espectacle brasiler, de batukada i ballarines. Bueno, acceptable i gràcies. Marxem l'Iris, la Rosa i jo, tot seguit, estem fets caldo

Capitol 188:
Segueix el dutbe, cada cop més fort. A la nit l'últim sopar de la Valentina (tonniotti) Pasta, i pizza. Cants al karaoke i es comença a jugar al joc de la botella, moment en el qual jo em retiro

Capitol 189:
M'aixeco a les 7, i al anar a ficar la clau al candau aquest li nega l'entrada. Probo i probo, i finalment a causa de l'excessiva força, trenco la clau. Hauré de caminar 5 km amb un vent gèlid i sense barret. PEnso que se'm cauran les orelles a terra. Arribo tard, i assisteixo a una classe de finés com a llengua extrangera. Pillo quelcom... Després anem a patinar a la classe d'educació fisica, l'Helena domina...
MArxo caminant cap a casa, 1 hora més. Arribo esgotat. Dinem i juguem al poker. Gairebé m'oblido de la rentadora. Les secadores estan ocupades, i he d'estendre la roba a la sala del assecador. Tarda més del desistjable. A la tarda, i després de semblar que no, finalment decideixo. MArxo a NY! (de manera totalment irracional, ho sé, però hi ha voltes que no es pot convèncer al cor de cap de les maneres)

Capitols 180-185. Stocolm & Slige Competition

Capítol 180 Ferry diurn cap a Stockolm

M'aixeco a les 7, em faig un bocata i piro amb la bici a tota pastilla pel glaç. Arribo amb temps, i embarco. Em busco un seient amb vistes al mar glaçat i espero a que sarpi. Intento aprofitar el temps fent un treball per la uni, 3 articles en angles i 1 pagina de resum. Em llegeixo els dos primers articles pel mati, tot parant per cotillejar el super tax free (on trobo una cervesa del 8.5%, augmentant l'eficacia de la cervesa estalviem calerons...) Despres del segon articles descobriexo que el vaixell trenca el gel i m'hipnotitzo durant prop d'un hora veient com el glaç es parteix a mesura que avança el barco. Dino un entrepà de pernil que m'olia de manera considerable les mans... Em trobo a una francesa del Student Village que també va a cercar la seva parellla a Stockolm. Treballem a la mateixa taula, em llegeixo el tercer article, ja cansat mentre un borratxo primer insta a parlarnos en suec, i despres es troba dos companys etilics més i xerren animadament sobre qualsevol tema, obviament a un volum molt més elevat del standard. Arribo a les 18.35 i camino pel terra glaçat de la capital de Suecia. L'hostal esta a 2 km en linia recta, seguint el mar, ningú es perdria. Bé, Stockolm té una planificació urbanistica pròpia d'un dement o un Playmobil, aixi que el viatge no és del tot tranquil. A més camino sota uns tunels solitaris i sens ningu al 300 m a la rodona. Arribo sense problemes al hsotal (que es un vaixell petito) i deixo les coses. Pregunto com arribar al aeroport. Aniré amb bus, es més barat. Sopo al pizza Hut express, agafo l'autobus (on NO es pot pagar amb diners i em clapo al autocar fins a arribar a Arlanda. TInc 2 hores. Cerco internet per 3 euros l'hora. Oks. HE empatat al hattrick, facebook, patatabrava, blogs. L'hora se'm fa eterna. Finalment arriba, li donc la rosa, esta destrossada pel viatge. Tornem a Stockolm amb tren, que fa un soroll ultraterrenal. Anem al hostal a dormir.

Cap. 181: Neu a Stockolm
Ens costa d'aixecar-nos, però marxem del vaixell cap a les 11. Esmorzem (o dinem segons els suecs) en un lloc tan maco com car. Passegem pel centre sota una gran nevada, que a mi em mola i a la Sara li encanta. La Sara s'ha de comprar unes botes perque ja te els peus mullats (amb bambes, es clar...) Ens perdem pels carrerons i dinem a un buffet xino (més barat que l'esmorzar) Per la tarda anem a un parc on els pares juguen amb els trineus amb els nens. Tornem al hostal a deixar les coses. PEr la nit camienm un xic i dinem al Burger, que té un esgló maleit on gairebé em descalabro dos cops (renegant després, es clar...) Despres a dormir

Cap.182: Final a Stockolm. Checkem out justet, deixem les bosses, i marxem a fer una volta i esmorzar a un lloc caret però entranyable. Passejem una estona fins que tornem al hostal a agafar l'equipatge i a mirar correu. Dinem al pizza hut express i ens dirigim al aeroport. Estafo 240 knoms (24 euros) a la compañia arlanda express, al treure'm un any de vida. Son tan fiats. Ens despedim i me'n torno xino xano cap al vaixell. Mentre espero per agafar camarot em trobo al Juanjo i demanem el mateix camarot. Almenys no serà tant aborrida la tornada. Tenim un company francés força extrany que ens convida a assistir a la preselecció de miss Finlandia 2009. Les noies son mones però careixen del tot del sentit del ritme. Malgrat tot el merit de moure's amb relativa estabilitat amb els tacons de mig metre, no seré jo qui els hi tregui. L'altre company és un arab que desperta tota mena de teories, la més curiosa de les quals consisteix a imaginar-te'l pregant al camarot. FInalment no dorm amb nosaltres.

Cap 183: Slige competition i moltes més coses.
Ens aixeca una veu extremadament desagradable (es el que té anar en cabines de 4ª categoria). Compren 2 caixes de cervesa cadascun (96 cerveses de 8.5% en total) i arribem a Turku. Torno amb la bic, mentre Juanjo porta les cerveses al autobus. Despres se les passo a recollir. Em trobo a la Federica que esquiva al Michu amb la meva ajuda. A les 12 he acabat de redactar el treball i desperto a GP, Quentin i Alex, els meus companys de la competició de trineus d'avui. Els nostre trineu es extremadament precari. ENs gastem 2 rotllos de cel·lo d'embalar. Fem tard a la competició i jo m'adelanto per inscriure'm. Al pujar unes escales infernals i plenes de gel caic, en el que hauria d'haver estat un trencament de menisc.

En el concurs clarament es poden trobar dues categories:
a) Pros, gent amb recursos e idees, a part de material i experiencia en la competició. Un tanc que llença foc, un batmovil, una pulla son alguns exemples

b) Precaris, amb vergonya 0 i dignitat -1000. Nosaltres, un tio que baixa damunt d'una nina inflable o un tio en tricicle i una botzina. Enmig d'aquestes categories, 34 trineus més.



Grans moments de la competició:

Un trineu amb forma de vaixell s'estampa contra el public. Un noi angles, el Mike resulta ferit al braç. Punts de sutura.
http://www.facebook.com/home.php?ref=home#/video/video.php?v=77709853824

El trineu del equip ERASMUS francés s'autoinmola enmig de la baixada, entre els aplaudiments generals

http://www.facebook.com/home.php?ref=home#/video/video.php?v=68303053326

L'altre equip ERASMUS perd un membre del grup a mitja baixada, també

El nostre trineu es parteix només començar. Em bolco per evitar caure al public. Espero als meus companys i acabem estampant-nos contra la barrera de protecció enmig de la cridoria general.

Guanya el tanc, que tamb´s'ha estampat contra el public.

Una estona de baixades lliure i em truca l'Iris que ja esta aqui. Passarà una setmana a la meva habitació. Arribem a casa i descanso, he dormit 5 hores i cau una siesta brutal. Hi ha festa però sincerament no em veig amb cor. A més vull veure la champions, lamentablement la gent no es futbolera i acabem mirant-lo Iris i jo. Patiment, ja ho sabreu. A dormir que no tinc ganes de sortir de festa

Cap.184
S'aixeca l'Iris a les 8 per anar a classe. Jo ja no aconsegueixo agafar el son i pajareo fins les 13.00 Dino i vaig cap a l'entrevista amb la tutora de 2on (3r a espanya) on faré les pràctiques. És molt agradable i transmet molt bon rollo. És subtituta desde fa 2 setmanes, així que els dos ens podme considerar novatillos. Torno. Hi ha la festa de la Sara, que esdevé autentica bogeria, amb rots, crits i burrades en general. M'escapo per felicitar a la Nagore. Torno i em demanen que faci d'stripper per la Sara. Obviament no m'hi nego, i em pinten el cos tal que asi




El ball obviament és un éxit i la gent demana que em quedi em boles. Els hi ofereixo un calvo antologic que és celebrar i serveix per a apaiguar a la multitud.
Després piro a dormir que demà m'aixeco a les 7 del matí

Cap.185: Practiques, dia 1

7 del matí. Em moc silenciosament per l'habitació per no despertar l'Iris. Arribo al cole. Faré 2 hores d'Etica amb el de 5é. Ajudaré un nen de Mollet que vol tornar a casa (raons obvies). M'agrada la manera de donar etica que té aquest pavo, tot i que em costa molt seguir el seu anglés. L'última classe la faig amb 2on, plàstica. Pinten el Kalevala, el llibre épic finès. Reparteixo les pintures amb cert art i sense tacarme gaire. Dinem a les 11 (sic) per 2.60 euros. Torno a casa amb la bici, que te problemes amb el candau (coses de la dilatació dels metalls)

A la nit hi ha la festa de despedida de la Sara (italiana) No es troba bé, té febre i per tant es un fail. A dormir que demà tornem a matinar...

Capitols 176-179 Dies de glaç

Capitol 176: Ice-hockey (III)
Veiem Xmen 3 al sofa de la cuina. Es dimarts. A la tarda tenim Ice Hockey. La Vinci m'espera amb les entrades. El partit es aborridot a la primera part, a la segona aprofitant la superioritat numerica (produida en una de les numeroses batalles campals d'aquest gran esport, Turku es posa per davant. Finalment, un golas desde 20 metres d'un jugador de Turku, dona la tranquilitat necessaria per ana cap a casa amb 3 puntets més. A la tornada em proposen sauna, que em ve molt de gust, per a que negar-ho...

Capitol 177: Carnival fail party:
L'esther esta estressada perque no sap com anar a buscar el seu colega que arriba a Tampere desde Londres amb Ryanaair (veure capitol 174). FInalment decideix llogar un cotxe, però sembla que hi han problemes amb la targeta. Finalment l'acompanyo a recollir el cotxe, es la mateixa companyia que la que ens va alquilar el cotxe per anar a la Laponia (el primer viatge) Al principi va insegura, però després enganxa de seguida el tranquillo dels dobles semafors. Anem a comprar a un Prisma cuatre cosetes. A la nit tenim el carnival party que resulta força fail perque ens disfrassem 5 de tota la resta. COmpeteixo amb la Vinci per a veure qui sap més de banderes. Perdo amb polemica. Em cambio i marxem cap a Onnela. Hi ha la semafor party, verd si tens ganes de marxa, vermell si estas emparellat, altres colors impliquen sorpresa. Esta a rebentar i obren la sala d'abaix, amb musica 80's. La gaudim fins al final, que quedem només la Vinci i jo. Tornem amb el fred i el glaç, que sempre fan gracia.

Capitol 178: Naantali i la gran sorpresa
M'aixeco amb el mail que em permet anar a Stockolm amb la Sara. Tot i això s'hauran de moure més fils, però al final ella ho aconsegueix. Dissabte marxem cap allà... Bien. Pel mati marxo a Naantali amb GP, Elisa, sa cosina, Esther, Quentin i Agniezska. Esmorzen i dinem al Hesburger. Després passegem per Naantali, caminem pel mar gelat, juguem amb un trineu que dona voltes al gel, intentem entrar al Muumiland per`es extremadament car), fem bromes obcenes amb el gel, ens tirem neu, ens tirem a la neu, fem fotos i passem un dia genial. A la nit he quedat amb la Rosa, Nagore i Nicoretta per a un sopar català. Bonissim. Acabem la nit visionant videos al youtube.

Capitol 179: Anna's party
Compro els bitllets al Hansa del ferry, i em colo a la lavanderia, i faig una rentadora in extremis, a pesar de la mala cara d'una francesa. FInalitzo la secadora vora les 18h. A les 19.45 tinc sauna a ca les Annes. Arribar fins allà, amb una nevada considerable, el fred a la cara i la bici i el gel resulta epic. Trobo la sauna, no sense problemes. Una estoneta amb l'Anna xerrant sobre educació a 80ºC. Dutxa, canvio de roba i anem a ca les Annes a sopar. Arriba les amigues de la Jenifer i el novio fines que parla castellà. Xerrem sobre viatges, especialment interessant la noia peruana i les seves aventures per la selva. Juguem a quadrats i cercles amb grans riures. A la 1 a fer la bossa i a dormir.

Capitols 172-174 (London) i 175 (bonus track)

Capitol 172: Turusta-Lontoossa
Classe, estic molt nerviós i amb moltes ganes... Acaba, dino lasaña bonissima que ens ha fet la Kerstin, em faig la motxilla i em dirigeixo cap a l'estació, passant a cobrar a l'Ana la caravana. En el tren hi ha un nen monissim que agafa un rabieta i crispa a la resta d'usuaris. He de trobar el bus, pregunto i trobo la parada raonablement bé. Tot i això fot molt de fred i crec que el vol surt una hora abans de la que realment surt, aixi que agafo un taxi... si m'estresso gasto diners, penso al taxi. Embarcar es llarg, aborrit i pesat. Tot i això frisso per arribar, vull veure a la Sara... i també vull allunyarme dels dos iaios que se'm han sentat al costat, s'han aixecat 8 cops a pixar, em donen cops i giarebé m'atropellen per sortir del avió. Odi infinit. Despres del control de passaports, arriba el moment. Ha valgut la pena tot només per aquest moment. Trobem el bus i anem fins a VIctoria station. D'alli busqyem un bus nocturn infrutuosament, així que agafem un taxi i arribem al hostal a les 5h (hora finesa)

Capitol 173: Lontoosa
Ens aixequem d'hora, mig zombies. Esmorzem al costat del alberg, continental breakfast. Esta a rebosar d'espanyols, se sent parlar castellà arreu. Agafem el metro, fins a Camdel market, un mercadillo on em compraria 100 samarretes. Finalment nomes em compro dos. Passegem per la zona, molt colorida. Agafem el metro cap al centre. Entrem a una tenda de roba semblant a una disco, a una tenda de joguines on la Sara se'n compra tres. Jo vull el mapa de Magatotis, però és molt car, inclús pel meu IdF. Comprem entrades pel musical de Sonrisas i Lagrimas i anem a dinar a un japo. Anem al alberg per deixar les compres i descansar un xic. A la tornada passegem pel centre, entrem a Harrod's i berenem una pizza. Trobar el teatre no es fàcil i ens asseiem molt a davant però excessivament escorats a la esquerra. La funció és increible, res a veure amb els teatres cutres de Barcelona. Sopem a un tailandes, bec cervesa tailandesa i ens fem amics de tres noies de mallorca amb arrels andaluses que van amb una alegria fruit del exces de vi. Cap al alberg i fi del dia

Capitol 174 Lontoosta - Turunssa
2 MESOS! La Sara em regala un dels peluxos! Li poso Harry. Recollim l'habitació quee està feta una quadra, checkem out i anem a esmorzar el mateix al mateix lloc. Anem a Victoria station en bus (d'un pis) Intentem deixar les maletes però massa car i massa gent. Per tant les passejerem, de fet la Sara se'n cansa aviat i jo trobo una utilitat a la fisica transportant la maleta amb una cinta de la meva motxilla, esquivant turistes espanyols per veure l' Abbadia del Codigo da Vinci, el big ben (que me'l imaginava més gran...) i el London Eye que no hi pujem. A canvi entrem a el museu del cinema, on hi ha el parais del Geek i per a desgracia meva la bateria expira a la segona foto. Star wars, the italian job, etc... falten alguns clàsics, per això. MArxem cap a Victoria station, volem anar en bus però

a) No es pot pagar al conductor
b) Has de pagar en unes maquines automatiques que no tornen canvi i no et deixen pagar mes
c) No tenim l'import exacte

ergo, ens fotem i anem a pota. Finalment el pes de la motxilla em carrega dolorosament les cervicals i anulem la busqueda dle pizza hut. Anem a un japo automatic. DInem opiparament, i ens hagues sortit una ganga (ja que el cambrer es deixava d econtar la tira de plats) si haguessim sortit més rapidament. Coses del amor. Trobar el bus es complicat i aprofitem per pixar per ultima vegad a Londres. Dormim al autocar. Al intentar accedir al aeroport una columna de fum envaeix els accessos, activant l'alarma antiincendis. Finalment després de 30 min, accedim. HE de checking en unes maquines infernals que no funcionen, no expliquen res i finalment em fan pagar 10 lliures més, así, por la cara bonita. Em cabrejo, pero se'm passa rapidament al estar en tan bona companyia. La despedida es dura, no voldria marxar del seu costat, però tot s'acaba. Embarco i em clapo fent el viatje menys pesat. Ara toca el dur. Tornar a Turku. El plan primer es agafar un tren a HElsinki i d'allà el bus. No hi han trens a Helsinki, nomes a Laponia. Merda. Segona opció. Estarme a l'estació fins que tanquin a la 1 i anar a l'estació de busos. Hi ha un a la 1.45 fins a HElsinki, i d'allí agafaré un altre fins a Turku. EL que sigui abans d epassar la nit al ras a -8ºC
Em faig una cerveseta a preu d'or en un irish pub per combatre el fre. Agafo el bus, i estic destemplat tot el viatge per culpa de 5 minuts d'espera... A les 4.30 arribo a la bus terminal. Rememoro el primer dia del ERASMUS, que sembla que ahguis estat fa segles. A les 5 surt el bus cap a Turku que arriba a les 7.35 del matí. A les 8 estic dormint

Capitol 175: El voleiball és dolor
Classe, no vaig tant zombie com pensava. A la tarda veiem Xmen 2, i amb la Sara busquem la manera de trobarnos a Estocolm. Informarem del exit i/o fracas del projecte. A les 9 i pico vaig a jugar a voleiball. Milloro el meu joc notablement, especialment el saque. Un barbas hipermotivat fot uns mates del copon. En bloquejo un, a costa d'una pilotada a l'antebraç extremadament dolorosa. Val la pena. El segon bloqueig es igualment espectacular però va a fora. A la 1 a dormir

Capitols 168-171. La ciutat del terra de glaç

Capítol 168: The day after

M'aixeco, em fa mal tot el cos (obviament...) vaig a classe, ens trobem molts dels que ahir estavem al autocar... Qui més qui menys té alguna anecdota... Dino a Educarium. Arreglo un xic l'habitació que està feta un desastre. Per la nit sopar que degenera en una pijama's party improvisada, amb karaoke del youtube i busqueda desesperada de la peli Grease, sense éxit.

Capítol 169: Anar en bici en terra gelat (I)
He d'anar al LIDL. Està a pendre pel cul per tant necessito un transport per arribar fins allí. Trio la meva bici, fins aquí tot normal. El terra està glaçat, tal i com diu el títol. Conduir la bici per un terra glaçat és, com a mínim emocionant. Tota corba ocasiona un subviratge que has de equilibrar amb el cos. Requereix molta concentració. Arribo, pillo un carro de gratis. Trobo un joc de poker de 300 fitxes per 25 €. Tothom sabia que m'ho acabaria comprant. La motxilla pesa massa i això canvia el viatge d'emocionant a reptador. Tot i algun ensurt a la baixada (amb 10 cm d'amplada de rodera on un error significava caiguda segura a 30 km/h, ja que els frens no frenen)arribo sa i estalvi. Ensenyo el poker als del pis. Després del sopar español, partida. Esther està emocionada xq se'n va a Estocolm, a Holanda i despres a Londres. Anem a comprar la Kerstin, la Esther i jo. Anem a pillar el billet per l'Esther a Estocolm, després passem per la farmacia a demanar condons sense latex. LA KErstin comença a riure's i a cridar: Albert is too shy!. En resposta, durant el trajecte en escales mecaniques, l'agafo mentre mostro els condons visiblement i crido: Kerstin is too shy!. Les noies miren roba i jo busco el lavabo, que em pixo. Anem al super i cap a casa, a preparar el sopar. Estress amb les patates, però al final tot surt correcte. La partida de poker no passarà a l'hsitoria, les noies aposten al tuntun tot i les nostres demandes de show your tits. No, clar. Cal programar un torneig serios.

Capitol 170. 7th shit
Començo el matí amb estat de purga, cago 5 cops (sólid) en 2 hores, amb la corresponent irritació internatjal. Dino arrós per contrarestar l'efecte. A la tarda només cago dos cops (solid again). L'irritació perdura. A la nit tenim sopar que fa el GP, macarrons a la carbonara (adoro com cuinen els italians) tot i que de quantitat escassa. Això en aqeust moments m'afavoreix. Acabat el sopar anem a veure el futbol (Espanya-Anglaterra, França-Argentina) amb pipes i cerveses i ambient hooligan gracies a francesos i anglesos. Acabem al Onnela, està força ple. EN els nous comença a veure's possibles picopalismos... Seguirem informant.

Capitol 171: Carnival party
Classe. I compro un tros de la disfressa de la Kerstin. Tornant cap a casa, faig un canvi brusc en la direcció de la bici i gairebé caic a terra. Domino la situació amb certa fortuna, i saber fer. A la tarda vaig a patinar que hi ha una especie de celebració de Sant Valentí. Descobreixo els ecret dels patins de gel. La pista esta, obviament al mig del carrer, durant l'estiu és un camp de futbol de gespa artificial, rollo TARR. Hi han dues seccions, patinatge recreatiu i partidets de nens de hockey gel. Hi ha xocolata calenta i fem el joc de l'aranya i una cursa de relleus, amb variopintes caigudes alienes. Finalment marxo a causa del fregament amb la bota, que m'esta matant. Ens disfressem amb la Kerstin i anem a sopar causant sensació. Arriba gent, fem un intent de joc, però no surt. Ball, burrades, xerrades sobre la vida, l'amor, sentiments patriotics alemanys i fotos, moltes fotos. Hi ha gent que té molta gràcia disfressant-se. A les 2h30 a.m a dormir



I avui LONDON

Capitols 162-167 (O com sobreviure a -22ºC amb roba de mercadillo)

Si amics, ja està aqui la crònica que tothom esperava. Ara descobrirem el clima més extrem de Finlàndia, y no contents amb això farem tot de coses perilloses i pobrement equipats... Comencem doncs

Capitol 162: 17 hores de bus (I)
L'objectiu és visitar l'Henriikka, per saber els horaris del 4t i últim quatrimestre. La dona està a Rauma, a 150km, per tant FAIL. Em faig la motxilla després de dinar posant absolutament tota la roba d'abric. Consta de:
Pantalons d'skiar, agafats de la lavanderia (despres de la setmana d'espera de rigor)
2samarretes termiques del decahtlon.
1 samarreta de felpa
1 malles termiques
1 polar
1 xubasquero de Maristes
1 abric (el de la cremallera)
1 gorro robat al guarro de Joensuu (veure capitol 21)
1 guants comprats al HM

Com a objecte inutil (perque en tot viatge hi ha un) destacar el trineu, que no va sortir de casa.

Abans de marxar, amb la Sara volem reservar el viatge a Torino al març. Nerviosisme perque no se com posen els numeros de telefons els britanics. Odi, que augmenta a nivels psicotics quan se'm cremen les dues barres de pa destinades a bocates. Són esclafades contra el marbre. Respiro i em faig un megasanvitxo de pernil salat de 5 pisos. L'anomeno el cub. Resolt el misteri dels telefons de Ryanair just on time. Del 18 al 22 de Març, Torino! Marxem cap a kaupatori, i amb les presses em deixo el polar titular (el de Maristes)
Porto la motxilla gran darrera, la petita davant la bossa amb el sac a una mà, el trineu circular penjant de la motxilla gran, i el trineu arrastrant.
A la parada del bus hi ha tot d'ERASMUS esperant. Parlo amb un grec extrany. Arribem a Kaupatori, i esperem 15 minuts al bus (amb l'agreujant que porto texans) Pujem als autocars. Cerco un lloc per a mi sol, ja se sap que amb unes cames de 1m20cm sempre va millor. Per la meva desgràcia s'asseu un francés que, tot i ser bon pavo, és enorme i m'envaix el meu espai vital (ja gran pel que respecta als homes). M'abstrec del món amb el movil mp3. Fem la primera parada vora les 23h. Compro crispetes perque l'autocar disposa de microones. A la 1 fem una altra parada. Fullejo la revista tractor power, impagable. Les revistes porno estan precintades. També un passatemps japonés que promet hores de concentració. Veiem pequeña miss sunshine sense so, ja que hi ha gent que vol dormir. No té sentit. Dormo fins a la seguent parada, a les 6. Bé, després fins a arribar al santa claus village, allà a les 8

Capitol 163 (Levi)
Baixem al Santa Village. Esta tot nevadissim, i té cert encant si no odieu el nadal.



Volem anar a la casa de gel, però no obren fins les 12. Els finesos no tenen sentit comercialoturistic. Visita a la linea (ara alçada) del cercle polar artic. Fot molt fred i ens refugiem de la ventisca a una tenda de souvenirs. No compro res. L'únic interessant són uns condons amb l'imatge d'uns rens copulant. El meu sentit pràctic descarta la compra. Vaig a la psot office i envio dues postals, una per la Sara i una pels meus pares. Anem a fer un té, que fot molt de fred. Marxem a les 12. Aquesta vegada no visitem a santa claus. Dino galetes. Paguem les motos de neu, els huskys, la escola de ski, el passe d'ski. total 115 euros. Ole! Arrivem a Levi vora les 4. ENs presentem tots els del cottage i decidim fer vida comunitaria, es a dir, anem tots junts a comprar al super amb bot comú. Comprem en excés, sobrepessant el carro. 150€ entre 10. Al Alko comprem per fer sangria. Alquilem els skis, que pesen un burrada. Pel camí, la Sara (alemana) no pot amb els skis, i jo m'ofereixo per a portarli, creant una sobretensió als biceps que dissimulo amb un gran somriure. La sauna, ni la tele sabem com funcionen. Fem el sopar (jo la sangria) i Andreu fa el pastis. De sobte, l'aigua no funciona. Trquem a l'Aino però abans que es arribi es restaura. Juguem al jungle speed (expansió, bojeria absoluta) Al encendre la llar de foc, sense obrir la xemeneia promequem que salti l'alarma antiincendis. Obrim totes les finestres. Anem a un altre cottage a fer uns beures, corrents que estem a -16ºC. La festa acaba aviat, a les 2 a dormir

Capitol 164: Perque congelar-se les extremitats pot ser divertit


Despertar-se i esmorzar. La temperatura es -22ºC, com demostra l'imatge; Sortim, amb les botes penjades del hombro i els skis al altre. Els guants del HM son clarament insuficients, i provoquen el principi de congelació dels dits. Als moure'ls per resablir la circulació i evitar una dolorosa necrosi, experimento un mal horrible. Farem tard perque la Sara pajarea que dona gust. Ficar-se les botes d'skiar és molt complicat, i em canso a la par que gimeixo. Al final sembla un orgasme, però sense plaer. Arribem a la classe 5 minuts tard i em poso les fixacions per mi sol. Exercicis amb un sol eski, despres, caminem penosament fins a una baixadeta, i fem exercicis de cunya i girs, molt basic tot. Descans per evitar necrosis als dits del peu. FInalment la classe acaba i anem i a practicar a la pista dels crios, amb certa éxit i cap caiguda per la meva part. Autostima +100. (Si, entra a un nivell molt perillos). Dinem a un kebab cutre, 9.50, sense beguda. Em sento estafat. Es hora del snowmobile, o motos de neu. Firmem conforme tenim coneixements de conducció (o potser es per eximir l'empresa de qualsevol responsabilitat penal en cas d'accident, qui sap), i ens posem un mono, unes botes, un passamuntanyes uns guants i uns casc amb visera. L'Alfredo va a la butxaca de davant. Seguix foten moltissim fred. Em toca conduir sol una moto, just darrera del moni que guia el camí. Això em permet fotreli molta canya i passat el respecte inicial per una maquina desconeguda, la diversió arriba deseguida, tant pel paisatge mig nocturn com per l'adrenalina del viatge (ja que anem a velocitats de 50-60 enmig d'un bosc... ) Arribem a la granga de renos despres de un kilometre de bots encadenats. COngelació a la mà dreta, dolor altre cop... Visitem els renos, que són monos, però no son el paradigma d'animal intel·ligent. Els hi donem de menjar i rapidament entrem a la casa, amb llar de foc i xocolata calenta. 30 minuts més tard tornem a les motos, seguiexo conduint sol. El millor moment bé quan el boig es fot a un llac glaçat i posa la moto a 90. Jo darrera, derrapant i gaudint com nan. Bonissim. Crits de BOOYAH i derivats. Arribem vora les 7. Ens treiem els trajes especials, recollim els skis i pujem cap a casa, previ FAIL del bus ja que ens hem equivocat (i només hi han dos) Ens ve molt de gust una sauna i ara ja se com funciona. Ara si, després em llenço i copulo uns instants amb la neu. -23ºC. Fem el sopar a les 23, i després em clapo al sofà. No party, tonight...

Capitol 165: Huskys, o els entranyables lladres de guants
M'aixeco, esmorzo, he quedat amb el Davide per tornar a practicar a la pista d'ski dels nens. S'ha adormit i sortim 30 minuts de retard. Pensant que la lleugera baixada ens permetrà baixar fins a les pistes skiants, ens posem els ski i ens llencem al carrer. FAIL absolut, als 10 minuts anem caminant amb les botes d'ski fins allà. Mal a l'espinilla, es clar. Baixo i caic per primera vegada, sense danys.
Dinem d'hora ja que els huskys es a la 13. KOTI pizza, 7 euros, amb beguda (tota la que vulguis) inclosa... Millor que el puto kebab. Anem fins a la granja en bus. Siesta, clar. Arribem i ens separem en grups. Hi ha cadellets entranyables que volen robarte els guants... que monos. Fot molt de fred (-23ºC) i la congelació torna als dits de les mans i els peus. Ens escalfem a un foc primer i en una cabana lapona (i estreta) despres, amb suc de fruites calent (que entra genial) Finalment ens toca, tot i que hem d'esperar vora 15 mins. Ens escalfem ballant tradicionarius, sardanes i la dança de Castellterçol. Arribem els trineus, aniré amb l'Ana Suller, noia molt maca però baixeta, cosa que fa que frenar el trineu de gossos sigui una ardua (i no sempre satisfactoria) tasca. Em tapo amb una manta que fa pudor i que resulta força inutil. A mig camí canviem les tornes. Conduir no és fàcil, però es aleatoriament diverit. Ajudo als gossos a la pujada, estil Pirena. Arribem, tinc estalctites de gel al bigoti. Entrem a la cabana mentre ens porten la foto que hem encarregat per 10 euros. Tornem en autobus. Anem al Alko però m'estic pixant moltissim. Comprem cerveses i anem cap al bus. Un finés ens adverteix de l'incompatibilitat dels skis i les cerveses. Agafem el bus, aquesta vegada el correcte. Sauna, sense neu. Sopem d'hora pizzes i salchiches. Sortim de festa a algun cottage a les 19.30 (de fet les 20) El primer cottage es força muermo, el segon resulta més animadillo perque la gent va força etilitzada. Un joc de beure en que tothom fa trampes, alguna noia massa agosarada acaba a la fora, a la neu. Una estona més tard marxem al Hullu Poro (renoloko) caic espectacularment d'esquenes lesionant-me una mà. Putu gel. Arribem a un antro amb pretencions de coolesa del tot insuficients, tret del fet que es tracta de l'única discoteca en 500 km a la rodona. Primer karaoke, volem cantar però la llista és plena. Ens unim a les fineses a cantar (en finès) després a tothom. Ens posen una disco cutreretro, i ens ho passem teta, cridant, saltant i cantant. De sobte una dona de més de 40, gran, enorme, capaç de matar ossos amb les mans comença a ballar de forma que ella deu considerar sexual però que jo percebo com una dança ritual abans del canibalisme. Distrec la seva atenció amb moviments del pollastre, tècnica mil·lenaria apresa del mestre Barquet. Fugo d'allí. COmença a omplirse de finesos quarentons i grassos i considero que es hora de marxar. Torno sol, xutant trossos de gel i alegrant-me de l'idea de posarme els pantalons d'ski sobre dels texans...

Capitol 166: Possiblement els 5 minuts més perillosos de la meva vida (i és dir molt)

M'aixeco sense hora, a les 10.30 EM preparo, avui serà el meu primer dia oficial d'ski. Quedem amb en Davide a les 12, i anem fins al Zero Point a agafar l'autobus cap a les pistes blaves, a l'altra banda de la muntanya. Ens posem les botes, ja sense giare dificultat i ens pujem al telearrastre. 10 minuts de pujada, a -22ºC. Hipotermia, es clar. Encaro la baixada. Em deslliço i ben aviat intento controlar la velocitat, però és impossible. Els skis s'enbalen cada cop més i la cuña passa de mi. De fet, si la fiag els skis tremolen d'una manera barbara, i amb la velocitat que porto (i el soroll tallador del vent a les orelles) cada cop m'ajupo més, amb un estil que podriem anomenar caganer. Suspeso seriosament el fet d etirar-me a terra però la velocitat és molt elevada i ningu m'assegura supervivencia. Decideixo cridar, adorar i confiar. FInalment aconsegueixo moderar la velocitat, just al final de la pista. M'assec a empassarme les emocions. M'he jinyat molt, no ho negarem. HE estat durant 5 minuts baixant a tota ostia sense possibilitat de fre i a mercé de la deesa fortuna. Bé, i a cert equilibri. Després del descans al bar (barba glaçada again) ens decidim per una altra pista blava. Ara em proposo controlar la velocitat desde del primer moment. Però les baixades són encara més pronunciades que la primera vegada, així que l'objectiu no s'assoleix. Aquesta vegada, però decideixo temptar a la sort d'una altra manera i em tiro a terra. El xoc és violent, dono tres voltes sobre el meu propi eix, i m'esquixo tota la cara de neu. Els dos pals estan 20 metres més a dalt, m'he de treure les fixacions, pujar, baixar, posarme els ski i baixar, i tot això abans que em congeli. Fet, tot i que posarme les fixacions amb el nerviosisme i l'adrenalina es complicat. Arribem a la cafeteria, dinem menu hamburgesa per 8.50. Raonable. La tercera baixada encara fot més fred. Perdo a en Davide que ha perdut un guant al telearrastre. Baixo per la primera baixada, tot fixatme en uns nens als quals el seu pare els hi esta ensenyant com skiar. Copio els seus moviments, i he de dir, que tot i el desgast muscular que representa, aconsegueixo controlar la velocitat acceptablement. BAixo fins al bus, massa emocions per avui, i si mai heu skiat a -22ºC entendreu el perque no es pot esta més d'una hora. I amés, recordem que sóc precari i que se'm gelen les mans. Al autobus, unes noies fineses del ESN em fan un foto de la barba gelada. PUjem al autobus, tornem els skis i cap a casa. Sauna calenteta. Ajudo a pelar cebes. MEntre encenem la llar de foc descobreixo la magia negra de les pressions d'aire, ja que la xemeneia no xuta, expulsant tot el fum cap a dintre la casa. Hem d'obrir totes les portes i finestres, mentre sona l'alarma antiincendis. La temperatura a dins de cottsge baixa als 8ºC mentr ejo maleixo les presions i sa puta mare. FInalment, es restableix la normalitat, l'aire calent torna a ascendir normalment i podem sopar sense més esglais. Jugem al psiquiatra sense gaire motivació i guanyo al Jungle speed. A dormir a les 3, no party.

Capitol 167: 17 hores de bus (II)
Esmorzem, recollim el cottage, fem l'equipatge i esperem. Avui no fa tant fred, -17ºC Pujem al autocar. De fet, m'he de canviar, perdent part del equipatge pel camí provocant entreteniment als meus companys de bus. Aconseguim veure Star Wars, despres d'organitzar una revolució al crit de VIVA LA FIGA (SEMPRE i/o RASSATA) Parem a Rovaniemi a dinar al McDonals més al nord del món. A fora fot una ventisca de cal 10. VOlem entrar a un centre comercil pero esta tancat. Entrem a dins un café, on fan una gran xocolata. Contra tot bon criteri sortim a donar una volta. La gent m'incita a escalar una muntanya de neu de 4 metres, amb resultat de FAIL i elongació del lligament del turmell. Compro una sorpresa i marxem al autobus, glaçats. Peli: Road trip pr europa, les franceses del davant no aren de fer comentaris estupids i em crispen. Bourne. Passable. Escric al diari. Anem al castell de gel de Kemi. Fotos, bromes de llengua i gel, i tiro a les Annes a la neu, utilitzant carrega legal. Ens posen una peli extranya de bruixes i tios raros. No la seguiexo. Jugo amb el movil, escolto music, no aconsegueixo dormir. Fem dues parades més, rememorant Tractor Power i crispetes i cervesa al bus com a sopar. FInalment, despres que treguin la 5ª peli (ni idea de quina es) m'adormo. 4 hores més tard, a les 5 arribem a Turku. TReiem l'equipatge i ens dirigim al pis, qual zombies sota els carrers glaçats. No caic de miracle.

Capitols 160-161. L'efimera selecció brasilera de bobsleigh

Capitol 160: L'efímera selecció brasilera de bobsleigh

M'han proposat d'anar a patina amb el belga boig, (de fet te un TDAH com la copa d'un pi), però em fa massa mandra. Baixo a recollir el joc i la cadira. M'olvido de la càmara (que dimarts passaré a recollir) A les 17.30 em passa a buscar Davide i baixem cap a la estació de busos. Ens esperen Lendro i els seus 3 amics brasilers. Tots porten el trineu inflable, amb molta il·lusió, puig que és la primera vegada que veuen neu. Ens acompanya un britanic. Caminem els 7 qual banda fins a la catedral. Allí ens espera el belga boig, el tailandes simpatic i una fotimer de noies de nacionalitas diverses. Arribem al slige center, o sigui, al parc. Decideixo baixar per la última pista. Aquesta pista fa una lleugera corba a la esquerra abans de internarse al bosc, o ja es pot frenar. Soc el primer en llançar-me, amb un FAIL per descontrol del trineu. LA gent es va llençant. La pista és ràpida, potser no apta per a novells. Just estic pensant això, despres de la meva segona tirada, quan, esperant el meu torn, veig que amic de Leandro decideix ser el primer brasiler a estrenar la neu. Es llença amb el seu trineu inflable, bascula cap a la dreta directe contra el arbre. No reacciona i el xoc es extremadament violent. El trineu inflable esclata en diversos trossos. Ell està a terra. Baixem amb precuació cap al lloc del accident. Esta concient, però té les dues cames mirant cap al mateix lloc. Més que possible trencament de fèmur de la cama dreta. Truquem a l'ambulancia, mentre la noia polaca l'atén (estudia infermeria...) L'ambulancia tarda un cuart d'hora, una noia finesa que està amb un llatinoamerica els hi tradueix, portugués - anglés - finés. Se'l emporten, i Leandro i els seus amics van amb ell al hospital. Durant l'espera, el belga hiperactiu no ha deixat de tirar-se en trineu. Decidim canviar de pista. Anem a una més senzilla i molt més utilitzada. Hi ha certs bots que em van mal a l'esquena i coxis. Despres de una decena de baixades, i de tirar-nos 6 alhora, pleguem, baixant fins al camí en trineu. El belga decideix baixar en bici i per poc no sesga el cap a una noia... és perillós... Tornem a casa, cansats però contents. Sopo i pel MSN se'm posa la Rosa, per si vull mirar una peli. Oks. Vaig cap allà. Mirarem los caballeros de la mesa cuadrada. La Nicoleta es queda un rato, però s'adorm i decideix anar a dormir. M'agrada més la peli que la obra de teatre. Al acabar la peli, sessió de massatges, on m'adono que tinc les lumbars fotudes. Li torno el massatge a la Rosa. Remenant entre els seus CD trobo 7 novias para 7 hermanos, i ens quedem mirant mitja peli. A les 4, vull despedirme, ara si, de Valentina. La desperto, i ens despedim. Trobaré a fltar el seu somriure etern, el seu bon rollo i la alegria que desprén...

Capitol 161: Francesos
Classe, interessant. Vaig a cercar l'anorak, 35 € una cremallera. Graaaacias. Veig una samarreta que em crida, i me la compro. 9.95€. Dino. Mentre dino la Esther em comenta que l'Antoine vol parlar amb ell. A mi no em cau bé aquest tio. Després de sopar el tio li demana explicacions a l'Esther sobre la conversa que van tenir dissabte entre la novia del Antoine (Louis) i ella. Molt desagradable. Ens caguem en els francesos, a més aquest pavo és lleig, més idiota que na sabata i trionfa entre les ties... no hi ha criteri. Anem a la festa de Emeline, al 3B. Hi ha sofà, nou, molt confortable. Haurem d'anar al Ekotori, després de Laponia. Converses, rialles, hi ha molta gent que marxa a Laponia. Aniversari feliç en francés, polac, angles i castellà. Una fracesa que sembla un noi desafina gairebé més que jo. Hem de fer un karaoke... En Antoine m'ofereix un tros de pastís de xocolata, i l'Iñaki un altre. Potser es el primer cop que em decanto pel pastís que no es de xocolata. Marxem d'hora, cap allà les 24.

I AVUI A LAPONIA... DILLUNS; CRONICA

Capitols 156- 159 ( La increible historia d'amor de Potrillo)

Capitol 156:Pilkka (I)
Toca classe, amb un home calb i gafipasti que sembla que ho sapiga tot. Lamntablement per a ell patina alhora de parlar del tema de perque hi ha una aclaparadora majoria de dones immigrants tailandeses a Finlàndia, ja que hi ha una noia tailandesa a classe.
Dino amb la Monica, i gent del 3A. Per la tarda hi ha una activitat del ESN que consisteix a pujar una muntanyeta i llençar-nos en trineu. Porto el meu trineu circular en mode espartà, com si fos un escut. Algun cop crido ahuahuahu, i la gent obviament s'espanta. Som pocs pero ben avinguts. La primera baixada que provem resulta complicada, ja que al final hi ha un salt que et permet elevarte mig metre de terra. Com tot, el problema és l'aterratge. Provem més pistes. Alguna implica esquivar branques punxegudes per evitar posteriors cicatrius, algunas son un fail per un salt de caiguda lliure de més d'un metre, estil Jackass. La del camid epujada s'erigeix com la més maca, tot i ser força recte, permet molta velocitat, tot i la brusquedat de la frenada. Xocolata desfeta amb licor de menta per calentar la nit. Decideixo, però que el trineu circular no és prou ràpid i em compraré un més competitiu, demà. Baixem amb una checa i la Katri. LA checa ha quedat amb el cercle of languages chec i jo amb el cercle de languages español. Majoria aclaparadora checa. Em trobo l'Ondra, potser un dels tios mes raros que he conegut al ERASMUS. (veure capitols de Laponia) Arriba la Mónica i després una noia finesa, que no parla gaire bé el castella. Fem una cerveseta amb patates (no braves) al Bremer. Marxem cap a casa la Monica i jo. Em dutxo, sopo i ens preparem per la Lolipop party. No m'agraden els xupaxups així que aniré menjant pipes. LA gent arriba tard, com sempre, però s'anima ràpid. Ball i posterior karaoke youtubesc. Finalment la gent marxa al Onnela, però jo estic rebentat, la maza està amb el Robert i Potrillo i Laura estan cansats de no dormir i de la patajeda de Helsinki. Demà serà un altre dia.

Capitol 157: Okalimotxo
Avui he pres la solemne decisió d'arreglar la puta cremallera d'una vegada per totes. Vaig amb la bici a Sokos, pregunto a unes noies, pregunten a la jefa, m'envien a dalt, pregunto a un tio calb, em porta davant una modista que no parla anglés, finalment gràcies al traductor em fa saber que no em pot assegurar la cremallera per abans de Làponia. M'envia al Hansa, busco la modista, passo per una tenda de roba, un sabater, una altra tenda de roba per finalment arribar. La dona tampoc és que sigui una linguista, però amb llenguatge visual i certes nocions de finés bàsic em faig entendre. Dissabte ho tindré. Content, dirigeixo les meves passes al Antilla, i em compro un precios Pulkka verd que promet gans gestes. El porto lligat a darrera de la bici, arrastrant-lo, davant l'esglai dels vianants. Dino per segon dia consequtiu al EDUCARIUM. A les 17h hem quedat per anar a la sauna del mar. Agafem el bus gràcies als esperpentics moviments per parar el bus de l'Esther. Tot ia ixò, la sauna obre dilluns, dimecres, divendres, dissabte i diumenge. FAIL. Decidim sopar al amigo i després ja iniciar el joc de beure. EL passo a buscar pel 3B. A les 10 comença el joc que de seguida va enganxant i creant grans fotografies. Acabem com les cabres, i Potrillo i jo, davant l'espantada general decidim sortir de festa. FAIL tant a Dynamo com a Onnela. Decidim, en un moment de claretat mental, no travessar el riu gelat. A dormir a les 3

Capitol 158: La increible historia d'amor de Potrillo
Classe d'avaulació, durilla. Dino a casa, opiparament dvant l'indignació de les fémines. Compro una caixa de cerveses i futbol. Un golet, aprofitant la sortida a la desperada del porter i unes aturades decisives en els minuts finals contra el combinat 3A son les meves actuacions més destacades. Toca cumpleanys del Andreu, bé primer dutxa i sopar, total, arribo 40 minuts tard però no sóc el pitjor. Molta gent al pastis i encara més gent al final. Hi han dos grups, Onnela i dynamo. Decideixo Onnela. Baixo amb Vinci i un noi, però ells van al Dynamo. Entro i em troben. Esta Potrillo fent una presió a Federica. Diria el savi que una copa de més són 1000 paraules de menys. Finalment, voa les 3, s'aconsegueix l'amorós petò. Els finesos van que es cauen, com sempre. La festa però esta força bé. LA sortida estem a -10ºC, i jo amb texans. Tot i això el meu amor propi em fa tornar a casa caminant i renegar dels burgesos que pillen un taxi.

Capitol 159: Ciao, Valentina!
Ens aixequem i cotilleem. Tinc la foto, com a bon paparatzi erasmutil. Dino i vaig a arreglar la cremallera. FAIL, he fet tard per 5 minuts. Temperatura: -14ºC. Passejo esperant a Laura, esther i Potrillo. Truco i em diuen que Potrillo a convidat a venir a Polonia a Federica. S'han pillat molt. Que es maco. Tot i això, la Fede dubta i no va a Polonia amb ell. Oh! Potser dimarts... A les 20 toca el sopar de Valentina, som 20, macarrons bons, rissoto excelent. Karaoke de rigor i a petició popular el joc de beure un altre cop. EM fan sortir sens pantalons a correr al exterior. Calvo de regal. Temperatura: -18ºC. Record. També em canvio els texans per la faldilla de l'Elvira. Es molt comode. LA gent va marxant, i el joc s'acaba quan vessen un destornillador casolà al joc. S'està assecant a un armari de la cuina. Ballem, fins que quedem l'Elvira, la Agniezska, Vale i jo. Passem a saludar al 3A, fracesos més brasilers. No aguanto gaire més i piro a dormir vora les 3