Capitols 180-185. Stocolm & Slige Competition

Capítol 180 Ferry diurn cap a Stockolm

M'aixeco a les 7, em faig un bocata i piro amb la bici a tota pastilla pel glaç. Arribo amb temps, i embarco. Em busco un seient amb vistes al mar glaçat i espero a que sarpi. Intento aprofitar el temps fent un treball per la uni, 3 articles en angles i 1 pagina de resum. Em llegeixo els dos primers articles pel mati, tot parant per cotillejar el super tax free (on trobo una cervesa del 8.5%, augmentant l'eficacia de la cervesa estalviem calerons...) Despres del segon articles descobriexo que el vaixell trenca el gel i m'hipnotitzo durant prop d'un hora veient com el glaç es parteix a mesura que avança el barco. Dino un entrepà de pernil que m'olia de manera considerable les mans... Em trobo a una francesa del Student Village que també va a cercar la seva parellla a Stockolm. Treballem a la mateixa taula, em llegeixo el tercer article, ja cansat mentre un borratxo primer insta a parlarnos en suec, i despres es troba dos companys etilics més i xerren animadament sobre qualsevol tema, obviament a un volum molt més elevat del standard. Arribo a les 18.35 i camino pel terra glaçat de la capital de Suecia. L'hostal esta a 2 km en linia recta, seguint el mar, ningú es perdria. Bé, Stockolm té una planificació urbanistica pròpia d'un dement o un Playmobil, aixi que el viatge no és del tot tranquil. A més camino sota uns tunels solitaris i sens ningu al 300 m a la rodona. Arribo sense problemes al hsotal (que es un vaixell petito) i deixo les coses. Pregunto com arribar al aeroport. Aniré amb bus, es més barat. Sopo al pizza Hut express, agafo l'autobus (on NO es pot pagar amb diners i em clapo al autocar fins a arribar a Arlanda. TInc 2 hores. Cerco internet per 3 euros l'hora. Oks. HE empatat al hattrick, facebook, patatabrava, blogs. L'hora se'm fa eterna. Finalment arriba, li donc la rosa, esta destrossada pel viatge. Tornem a Stockolm amb tren, que fa un soroll ultraterrenal. Anem al hostal a dormir.

Cap. 181: Neu a Stockolm
Ens costa d'aixecar-nos, però marxem del vaixell cap a les 11. Esmorzem (o dinem segons els suecs) en un lloc tan maco com car. Passegem pel centre sota una gran nevada, que a mi em mola i a la Sara li encanta. La Sara s'ha de comprar unes botes perque ja te els peus mullats (amb bambes, es clar...) Ens perdem pels carrerons i dinem a un buffet xino (més barat que l'esmorzar) Per la tarda anem a un parc on els pares juguen amb els trineus amb els nens. Tornem al hostal a deixar les coses. PEr la nit camienm un xic i dinem al Burger, que té un esgló maleit on gairebé em descalabro dos cops (renegant després, es clar...) Despres a dormir

Cap.182: Final a Stockolm. Checkem out justet, deixem les bosses, i marxem a fer una volta i esmorzar a un lloc caret però entranyable. Passejem una estona fins que tornem al hostal a agafar l'equipatge i a mirar correu. Dinem al pizza hut express i ens dirigim al aeroport. Estafo 240 knoms (24 euros) a la compañia arlanda express, al treure'm un any de vida. Son tan fiats. Ens despedim i me'n torno xino xano cap al vaixell. Mentre espero per agafar camarot em trobo al Juanjo i demanem el mateix camarot. Almenys no serà tant aborrida la tornada. Tenim un company francés força extrany que ens convida a assistir a la preselecció de miss Finlandia 2009. Les noies son mones però careixen del tot del sentit del ritme. Malgrat tot el merit de moure's amb relativa estabilitat amb els tacons de mig metre, no seré jo qui els hi tregui. L'altre company és un arab que desperta tota mena de teories, la més curiosa de les quals consisteix a imaginar-te'l pregant al camarot. FInalment no dorm amb nosaltres.

Cap 183: Slige competition i moltes més coses.
Ens aixeca una veu extremadament desagradable (es el que té anar en cabines de 4ª categoria). Compren 2 caixes de cervesa cadascun (96 cerveses de 8.5% en total) i arribem a Turku. Torno amb la bic, mentre Juanjo porta les cerveses al autobus. Despres se les passo a recollir. Em trobo a la Federica que esquiva al Michu amb la meva ajuda. A les 12 he acabat de redactar el treball i desperto a GP, Quentin i Alex, els meus companys de la competició de trineus d'avui. Els nostre trineu es extremadament precari. ENs gastem 2 rotllos de cel·lo d'embalar. Fem tard a la competició i jo m'adelanto per inscriure'm. Al pujar unes escales infernals i plenes de gel caic, en el que hauria d'haver estat un trencament de menisc.

En el concurs clarament es poden trobar dues categories:
a) Pros, gent amb recursos e idees, a part de material i experiencia en la competició. Un tanc que llença foc, un batmovil, una pulla son alguns exemples

b) Precaris, amb vergonya 0 i dignitat -1000. Nosaltres, un tio que baixa damunt d'una nina inflable o un tio en tricicle i una botzina. Enmig d'aquestes categories, 34 trineus més.



Grans moments de la competició:

Un trineu amb forma de vaixell s'estampa contra el public. Un noi angles, el Mike resulta ferit al braç. Punts de sutura.
http://www.facebook.com/home.php?ref=home#/video/video.php?v=77709853824

El trineu del equip ERASMUS francés s'autoinmola enmig de la baixada, entre els aplaudiments generals

http://www.facebook.com/home.php?ref=home#/video/video.php?v=68303053326

L'altre equip ERASMUS perd un membre del grup a mitja baixada, també

El nostre trineu es parteix només començar. Em bolco per evitar caure al public. Espero als meus companys i acabem estampant-nos contra la barrera de protecció enmig de la cridoria general.

Guanya el tanc, que tamb´s'ha estampat contra el public.

Una estona de baixades lliure i em truca l'Iris que ja esta aqui. Passarà una setmana a la meva habitació. Arribem a casa i descanso, he dormit 5 hores i cau una siesta brutal. Hi ha festa però sincerament no em veig amb cor. A més vull veure la champions, lamentablement la gent no es futbolera i acabem mirant-lo Iris i jo. Patiment, ja ho sabreu. A dormir que no tinc ganes de sortir de festa

Cap.184
S'aixeca l'Iris a les 8 per anar a classe. Jo ja no aconsegueixo agafar el son i pajareo fins les 13.00 Dino i vaig cap a l'entrevista amb la tutora de 2on (3r a espanya) on faré les pràctiques. És molt agradable i transmet molt bon rollo. És subtituta desde fa 2 setmanes, així que els dos ens podme considerar novatillos. Torno. Hi ha la festa de la Sara, que esdevé autentica bogeria, amb rots, crits i burrades en general. M'escapo per felicitar a la Nagore. Torno i em demanen que faci d'stripper per la Sara. Obviament no m'hi nego, i em pinten el cos tal que asi




El ball obviament és un éxit i la gent demana que em quedi em boles. Els hi ofereixo un calvo antologic que és celebrar i serveix per a apaiguar a la multitud.
Després piro a dormir que demà m'aixeco a les 7 del matí

Cap.185: Practiques, dia 1

7 del matí. Em moc silenciosament per l'habitació per no despertar l'Iris. Arribo al cole. Faré 2 hores d'Etica amb el de 5é. Ajudaré un nen de Mollet que vol tornar a casa (raons obvies). M'agrada la manera de donar etica que té aquest pavo, tot i que em costa molt seguir el seu anglés. L'última classe la faig amb 2on, plàstica. Pinten el Kalevala, el llibre épic finès. Reparteixo les pintures amb cert art i sense tacarme gaire. Dinem a les 11 (sic) per 2.60 euros. Torno a casa amb la bici, que te problemes amb el candau (coses de la dilatació dels metalls)

A la nit hi ha la festa de despedida de la Sara (italiana) No es troba bé, té febre i per tant es un fail. A dormir que demà tornem a matinar...

Capitols 176-179 Dies de glaç

Capitol 176: Ice-hockey (III)
Veiem Xmen 3 al sofa de la cuina. Es dimarts. A la tarda tenim Ice Hockey. La Vinci m'espera amb les entrades. El partit es aborridot a la primera part, a la segona aprofitant la superioritat numerica (produida en una de les numeroses batalles campals d'aquest gran esport, Turku es posa per davant. Finalment, un golas desde 20 metres d'un jugador de Turku, dona la tranquilitat necessaria per ana cap a casa amb 3 puntets més. A la tornada em proposen sauna, que em ve molt de gust, per a que negar-ho...

Capitol 177: Carnival fail party:
L'esther esta estressada perque no sap com anar a buscar el seu colega que arriba a Tampere desde Londres amb Ryanaair (veure capitol 174). FInalment decideix llogar un cotxe, però sembla que hi han problemes amb la targeta. Finalment l'acompanyo a recollir el cotxe, es la mateixa companyia que la que ens va alquilar el cotxe per anar a la Laponia (el primer viatge) Al principi va insegura, però després enganxa de seguida el tranquillo dels dobles semafors. Anem a comprar a un Prisma cuatre cosetes. A la nit tenim el carnival party que resulta força fail perque ens disfrassem 5 de tota la resta. COmpeteixo amb la Vinci per a veure qui sap més de banderes. Perdo amb polemica. Em cambio i marxem cap a Onnela. Hi ha la semafor party, verd si tens ganes de marxa, vermell si estas emparellat, altres colors impliquen sorpresa. Esta a rebentar i obren la sala d'abaix, amb musica 80's. La gaudim fins al final, que quedem només la Vinci i jo. Tornem amb el fred i el glaç, que sempre fan gracia.

Capitol 178: Naantali i la gran sorpresa
M'aixeco amb el mail que em permet anar a Stockolm amb la Sara. Tot i això s'hauran de moure més fils, però al final ella ho aconsegueix. Dissabte marxem cap allà... Bien. Pel mati marxo a Naantali amb GP, Elisa, sa cosina, Esther, Quentin i Agniezska. Esmorzen i dinem al Hesburger. Després passegem per Naantali, caminem pel mar gelat, juguem amb un trineu que dona voltes al gel, intentem entrar al Muumiland per`es extremadament car), fem bromes obcenes amb el gel, ens tirem neu, ens tirem a la neu, fem fotos i passem un dia genial. A la nit he quedat amb la Rosa, Nagore i Nicoretta per a un sopar català. Bonissim. Acabem la nit visionant videos al youtube.

Capitol 179: Anna's party
Compro els bitllets al Hansa del ferry, i em colo a la lavanderia, i faig una rentadora in extremis, a pesar de la mala cara d'una francesa. FInalitzo la secadora vora les 18h. A les 19.45 tinc sauna a ca les Annes. Arribar fins allà, amb una nevada considerable, el fred a la cara i la bici i el gel resulta epic. Trobo la sauna, no sense problemes. Una estoneta amb l'Anna xerrant sobre educació a 80ºC. Dutxa, canvio de roba i anem a ca les Annes a sopar. Arriba les amigues de la Jenifer i el novio fines que parla castellà. Xerrem sobre viatges, especialment interessant la noia peruana i les seves aventures per la selva. Juguem a quadrats i cercles amb grans riures. A la 1 a fer la bossa i a dormir.

Capitols 172-174 (London) i 175 (bonus track)

Capitol 172: Turusta-Lontoossa
Classe, estic molt nerviós i amb moltes ganes... Acaba, dino lasaña bonissima que ens ha fet la Kerstin, em faig la motxilla i em dirigeixo cap a l'estació, passant a cobrar a l'Ana la caravana. En el tren hi ha un nen monissim que agafa un rabieta i crispa a la resta d'usuaris. He de trobar el bus, pregunto i trobo la parada raonablement bé. Tot i això fot molt de fred i crec que el vol surt una hora abans de la que realment surt, aixi que agafo un taxi... si m'estresso gasto diners, penso al taxi. Embarcar es llarg, aborrit i pesat. Tot i això frisso per arribar, vull veure a la Sara... i també vull allunyarme dels dos iaios que se'm han sentat al costat, s'han aixecat 8 cops a pixar, em donen cops i giarebé m'atropellen per sortir del avió. Odi infinit. Despres del control de passaports, arriba el moment. Ha valgut la pena tot només per aquest moment. Trobem el bus i anem fins a VIctoria station. D'alli busqyem un bus nocturn infrutuosament, així que agafem un taxi i arribem al hostal a les 5h (hora finesa)

Capitol 173: Lontoosa
Ens aixequem d'hora, mig zombies. Esmorzem al costat del alberg, continental breakfast. Esta a rebosar d'espanyols, se sent parlar castellà arreu. Agafem el metro, fins a Camdel market, un mercadillo on em compraria 100 samarretes. Finalment nomes em compro dos. Passegem per la zona, molt colorida. Agafem el metro cap al centre. Entrem a una tenda de roba semblant a una disco, a una tenda de joguines on la Sara se'n compra tres. Jo vull el mapa de Magatotis, però és molt car, inclús pel meu IdF. Comprem entrades pel musical de Sonrisas i Lagrimas i anem a dinar a un japo. Anem al alberg per deixar les compres i descansar un xic. A la tornada passegem pel centre, entrem a Harrod's i berenem una pizza. Trobar el teatre no es fàcil i ens asseiem molt a davant però excessivament escorats a la esquerra. La funció és increible, res a veure amb els teatres cutres de Barcelona. Sopem a un tailandes, bec cervesa tailandesa i ens fem amics de tres noies de mallorca amb arrels andaluses que van amb una alegria fruit del exces de vi. Cap al alberg i fi del dia

Capitol 174 Lontoosta - Turunssa
2 MESOS! La Sara em regala un dels peluxos! Li poso Harry. Recollim l'habitació quee està feta una quadra, checkem out i anem a esmorzar el mateix al mateix lloc. Anem a Victoria station en bus (d'un pis) Intentem deixar les maletes però massa car i massa gent. Per tant les passejerem, de fet la Sara se'n cansa aviat i jo trobo una utilitat a la fisica transportant la maleta amb una cinta de la meva motxilla, esquivant turistes espanyols per veure l' Abbadia del Codigo da Vinci, el big ben (que me'l imaginava més gran...) i el London Eye que no hi pujem. A canvi entrem a el museu del cinema, on hi ha el parais del Geek i per a desgracia meva la bateria expira a la segona foto. Star wars, the italian job, etc... falten alguns clàsics, per això. MArxem cap a Victoria station, volem anar en bus però

a) No es pot pagar al conductor
b) Has de pagar en unes maquines automatiques que no tornen canvi i no et deixen pagar mes
c) No tenim l'import exacte

ergo, ens fotem i anem a pota. Finalment el pes de la motxilla em carrega dolorosament les cervicals i anulem la busqueda dle pizza hut. Anem a un japo automatic. DInem opiparament, i ens hagues sortit una ganga (ja que el cambrer es deixava d econtar la tira de plats) si haguessim sortit més rapidament. Coses del amor. Trobar el bus es complicat i aprofitem per pixar per ultima vegad a Londres. Dormim al autocar. Al intentar accedir al aeroport una columna de fum envaeix els accessos, activant l'alarma antiincendis. Finalment després de 30 min, accedim. HE de checking en unes maquines infernals que no funcionen, no expliquen res i finalment em fan pagar 10 lliures més, así, por la cara bonita. Em cabrejo, pero se'm passa rapidament al estar en tan bona companyia. La despedida es dura, no voldria marxar del seu costat, però tot s'acaba. Embarco i em clapo fent el viatje menys pesat. Ara toca el dur. Tornar a Turku. El plan primer es agafar un tren a HElsinki i d'allà el bus. No hi han trens a Helsinki, nomes a Laponia. Merda. Segona opció. Estarme a l'estació fins que tanquin a la 1 i anar a l'estació de busos. Hi ha un a la 1.45 fins a HElsinki, i d'allí agafaré un altre fins a Turku. EL que sigui abans d epassar la nit al ras a -8ºC
Em faig una cerveseta a preu d'or en un irish pub per combatre el fre. Agafo el bus, i estic destemplat tot el viatge per culpa de 5 minuts d'espera... A les 4.30 arribo a la bus terminal. Rememoro el primer dia del ERASMUS, que sembla que ahguis estat fa segles. A les 5 surt el bus cap a Turku que arriba a les 7.35 del matí. A les 8 estic dormint

Capitol 175: El voleiball és dolor
Classe, no vaig tant zombie com pensava. A la tarda veiem Xmen 2, i amb la Sara busquem la manera de trobarnos a Estocolm. Informarem del exit i/o fracas del projecte. A les 9 i pico vaig a jugar a voleiball. Milloro el meu joc notablement, especialment el saque. Un barbas hipermotivat fot uns mates del copon. En bloquejo un, a costa d'una pilotada a l'antebraç extremadament dolorosa. Val la pena. El segon bloqueig es igualment espectacular però va a fora. A la 1 a dormir

Capitols 168-171. La ciutat del terra de glaç

Capítol 168: The day after

M'aixeco, em fa mal tot el cos (obviament...) vaig a classe, ens trobem molts dels que ahir estavem al autocar... Qui més qui menys té alguna anecdota... Dino a Educarium. Arreglo un xic l'habitació que està feta un desastre. Per la nit sopar que degenera en una pijama's party improvisada, amb karaoke del youtube i busqueda desesperada de la peli Grease, sense éxit.

Capítol 169: Anar en bici en terra gelat (I)
He d'anar al LIDL. Està a pendre pel cul per tant necessito un transport per arribar fins allí. Trio la meva bici, fins aquí tot normal. El terra està glaçat, tal i com diu el títol. Conduir la bici per un terra glaçat és, com a mínim emocionant. Tota corba ocasiona un subviratge que has de equilibrar amb el cos. Requereix molta concentració. Arribo, pillo un carro de gratis. Trobo un joc de poker de 300 fitxes per 25 €. Tothom sabia que m'ho acabaria comprant. La motxilla pesa massa i això canvia el viatge d'emocionant a reptador. Tot i algun ensurt a la baixada (amb 10 cm d'amplada de rodera on un error significava caiguda segura a 30 km/h, ja que els frens no frenen)arribo sa i estalvi. Ensenyo el poker als del pis. Després del sopar español, partida. Esther està emocionada xq se'n va a Estocolm, a Holanda i despres a Londres. Anem a comprar la Kerstin, la Esther i jo. Anem a pillar el billet per l'Esther a Estocolm, després passem per la farmacia a demanar condons sense latex. LA KErstin comença a riure's i a cridar: Albert is too shy!. En resposta, durant el trajecte en escales mecaniques, l'agafo mentre mostro els condons visiblement i crido: Kerstin is too shy!. Les noies miren roba i jo busco el lavabo, que em pixo. Anem al super i cap a casa, a preparar el sopar. Estress amb les patates, però al final tot surt correcte. La partida de poker no passarà a l'hsitoria, les noies aposten al tuntun tot i les nostres demandes de show your tits. No, clar. Cal programar un torneig serios.

Capitol 170. 7th shit
Començo el matí amb estat de purga, cago 5 cops (sólid) en 2 hores, amb la corresponent irritació internatjal. Dino arrós per contrarestar l'efecte. A la tarda només cago dos cops (solid again). L'irritació perdura. A la nit tenim sopar que fa el GP, macarrons a la carbonara (adoro com cuinen els italians) tot i que de quantitat escassa. Això en aqeust moments m'afavoreix. Acabat el sopar anem a veure el futbol (Espanya-Anglaterra, França-Argentina) amb pipes i cerveses i ambient hooligan gracies a francesos i anglesos. Acabem al Onnela, està força ple. EN els nous comença a veure's possibles picopalismos... Seguirem informant.

Capitol 171: Carnival party
Classe. I compro un tros de la disfressa de la Kerstin. Tornant cap a casa, faig un canvi brusc en la direcció de la bici i gairebé caic a terra. Domino la situació amb certa fortuna, i saber fer. A la tarda vaig a patinar que hi ha una especie de celebració de Sant Valentí. Descobreixo els ecret dels patins de gel. La pista esta, obviament al mig del carrer, durant l'estiu és un camp de futbol de gespa artificial, rollo TARR. Hi han dues seccions, patinatge recreatiu i partidets de nens de hockey gel. Hi ha xocolata calenta i fem el joc de l'aranya i una cursa de relleus, amb variopintes caigudes alienes. Finalment marxo a causa del fregament amb la bota, que m'esta matant. Ens disfressem amb la Kerstin i anem a sopar causant sensació. Arriba gent, fem un intent de joc, però no surt. Ball, burrades, xerrades sobre la vida, l'amor, sentiments patriotics alemanys i fotos, moltes fotos. Hi ha gent que té molta gràcia disfressant-se. A les 2h30 a.m a dormir



I avui LONDON

Capitols 162-167 (O com sobreviure a -22ºC amb roba de mercadillo)

Si amics, ja està aqui la crònica que tothom esperava. Ara descobrirem el clima més extrem de Finlàndia, y no contents amb això farem tot de coses perilloses i pobrement equipats... Comencem doncs

Capitol 162: 17 hores de bus (I)
L'objectiu és visitar l'Henriikka, per saber els horaris del 4t i últim quatrimestre. La dona està a Rauma, a 150km, per tant FAIL. Em faig la motxilla després de dinar posant absolutament tota la roba d'abric. Consta de:
Pantalons d'skiar, agafats de la lavanderia (despres de la setmana d'espera de rigor)
2samarretes termiques del decahtlon.
1 samarreta de felpa
1 malles termiques
1 polar
1 xubasquero de Maristes
1 abric (el de la cremallera)
1 gorro robat al guarro de Joensuu (veure capitol 21)
1 guants comprats al HM

Com a objecte inutil (perque en tot viatge hi ha un) destacar el trineu, que no va sortir de casa.

Abans de marxar, amb la Sara volem reservar el viatge a Torino al març. Nerviosisme perque no se com posen els numeros de telefons els britanics. Odi, que augmenta a nivels psicotics quan se'm cremen les dues barres de pa destinades a bocates. Són esclafades contra el marbre. Respiro i em faig un megasanvitxo de pernil salat de 5 pisos. L'anomeno el cub. Resolt el misteri dels telefons de Ryanair just on time. Del 18 al 22 de Març, Torino! Marxem cap a kaupatori, i amb les presses em deixo el polar titular (el de Maristes)
Porto la motxilla gran darrera, la petita davant la bossa amb el sac a una mà, el trineu circular penjant de la motxilla gran, i el trineu arrastrant.
A la parada del bus hi ha tot d'ERASMUS esperant. Parlo amb un grec extrany. Arribem a Kaupatori, i esperem 15 minuts al bus (amb l'agreujant que porto texans) Pujem als autocars. Cerco un lloc per a mi sol, ja se sap que amb unes cames de 1m20cm sempre va millor. Per la meva desgràcia s'asseu un francés que, tot i ser bon pavo, és enorme i m'envaix el meu espai vital (ja gran pel que respecta als homes). M'abstrec del món amb el movil mp3. Fem la primera parada vora les 23h. Compro crispetes perque l'autocar disposa de microones. A la 1 fem una altra parada. Fullejo la revista tractor power, impagable. Les revistes porno estan precintades. També un passatemps japonés que promet hores de concentració. Veiem pequeña miss sunshine sense so, ja que hi ha gent que vol dormir. No té sentit. Dormo fins a la seguent parada, a les 6. Bé, després fins a arribar al santa claus village, allà a les 8

Capitol 163 (Levi)
Baixem al Santa Village. Esta tot nevadissim, i té cert encant si no odieu el nadal.



Volem anar a la casa de gel, però no obren fins les 12. Els finesos no tenen sentit comercialoturistic. Visita a la linea (ara alçada) del cercle polar artic. Fot molt fred i ens refugiem de la ventisca a una tenda de souvenirs. No compro res. L'únic interessant són uns condons amb l'imatge d'uns rens copulant. El meu sentit pràctic descarta la compra. Vaig a la psot office i envio dues postals, una per la Sara i una pels meus pares. Anem a fer un té, que fot molt de fred. Marxem a les 12. Aquesta vegada no visitem a santa claus. Dino galetes. Paguem les motos de neu, els huskys, la escola de ski, el passe d'ski. total 115 euros. Ole! Arrivem a Levi vora les 4. ENs presentem tots els del cottage i decidim fer vida comunitaria, es a dir, anem tots junts a comprar al super amb bot comú. Comprem en excés, sobrepessant el carro. 150€ entre 10. Al Alko comprem per fer sangria. Alquilem els skis, que pesen un burrada. Pel camí, la Sara (alemana) no pot amb els skis, i jo m'ofereixo per a portarli, creant una sobretensió als biceps que dissimulo amb un gran somriure. La sauna, ni la tele sabem com funcionen. Fem el sopar (jo la sangria) i Andreu fa el pastis. De sobte, l'aigua no funciona. Trquem a l'Aino però abans que es arribi es restaura. Juguem al jungle speed (expansió, bojeria absoluta) Al encendre la llar de foc, sense obrir la xemeneia promequem que salti l'alarma antiincendis. Obrim totes les finestres. Anem a un altre cottage a fer uns beures, corrents que estem a -16ºC. La festa acaba aviat, a les 2 a dormir

Capitol 164: Perque congelar-se les extremitats pot ser divertit


Despertar-se i esmorzar. La temperatura es -22ºC, com demostra l'imatge; Sortim, amb les botes penjades del hombro i els skis al altre. Els guants del HM son clarament insuficients, i provoquen el principi de congelació dels dits. Als moure'ls per resablir la circulació i evitar una dolorosa necrosi, experimento un mal horrible. Farem tard perque la Sara pajarea que dona gust. Ficar-se les botes d'skiar és molt complicat, i em canso a la par que gimeixo. Al final sembla un orgasme, però sense plaer. Arribem a la classe 5 minuts tard i em poso les fixacions per mi sol. Exercicis amb un sol eski, despres, caminem penosament fins a una baixadeta, i fem exercicis de cunya i girs, molt basic tot. Descans per evitar necrosis als dits del peu. FInalment la classe acaba i anem i a practicar a la pista dels crios, amb certa éxit i cap caiguda per la meva part. Autostima +100. (Si, entra a un nivell molt perillos). Dinem a un kebab cutre, 9.50, sense beguda. Em sento estafat. Es hora del snowmobile, o motos de neu. Firmem conforme tenim coneixements de conducció (o potser es per eximir l'empresa de qualsevol responsabilitat penal en cas d'accident, qui sap), i ens posem un mono, unes botes, un passamuntanyes uns guants i uns casc amb visera. L'Alfredo va a la butxaca de davant. Seguix foten moltissim fred. Em toca conduir sol una moto, just darrera del moni que guia el camí. Això em permet fotreli molta canya i passat el respecte inicial per una maquina desconeguda, la diversió arriba deseguida, tant pel paisatge mig nocturn com per l'adrenalina del viatge (ja que anem a velocitats de 50-60 enmig d'un bosc... ) Arribem a la granga de renos despres de un kilometre de bots encadenats. COngelació a la mà dreta, dolor altre cop... Visitem els renos, que són monos, però no son el paradigma d'animal intel·ligent. Els hi donem de menjar i rapidament entrem a la casa, amb llar de foc i xocolata calenta. 30 minuts més tard tornem a les motos, seguiexo conduint sol. El millor moment bé quan el boig es fot a un llac glaçat i posa la moto a 90. Jo darrera, derrapant i gaudint com nan. Bonissim. Crits de BOOYAH i derivats. Arribem vora les 7. Ens treiem els trajes especials, recollim els skis i pujem cap a casa, previ FAIL del bus ja que ens hem equivocat (i només hi han dos) Ens ve molt de gust una sauna i ara ja se com funciona. Ara si, després em llenço i copulo uns instants amb la neu. -23ºC. Fem el sopar a les 23, i després em clapo al sofà. No party, tonight...

Capitol 165: Huskys, o els entranyables lladres de guants
M'aixeco, esmorzo, he quedat amb el Davide per tornar a practicar a la pista d'ski dels nens. S'ha adormit i sortim 30 minuts de retard. Pensant que la lleugera baixada ens permetrà baixar fins a les pistes skiants, ens posem els ski i ens llencem al carrer. FAIL absolut, als 10 minuts anem caminant amb les botes d'ski fins allà. Mal a l'espinilla, es clar. Baixo i caic per primera vegada, sense danys.
Dinem d'hora ja que els huskys es a la 13. KOTI pizza, 7 euros, amb beguda (tota la que vulguis) inclosa... Millor que el puto kebab. Anem fins a la granja en bus. Siesta, clar. Arribem i ens separem en grups. Hi ha cadellets entranyables que volen robarte els guants... que monos. Fot molt de fred (-23ºC) i la congelació torna als dits de les mans i els peus. Ens escalfem a un foc primer i en una cabana lapona (i estreta) despres, amb suc de fruites calent (que entra genial) Finalment ens toca, tot i que hem d'esperar vora 15 mins. Ens escalfem ballant tradicionarius, sardanes i la dança de Castellterçol. Arribem els trineus, aniré amb l'Ana Suller, noia molt maca però baixeta, cosa que fa que frenar el trineu de gossos sigui una ardua (i no sempre satisfactoria) tasca. Em tapo amb una manta que fa pudor i que resulta força inutil. A mig camí canviem les tornes. Conduir no és fàcil, però es aleatoriament diverit. Ajudo als gossos a la pujada, estil Pirena. Arribem, tinc estalctites de gel al bigoti. Entrem a la cabana mentre ens porten la foto que hem encarregat per 10 euros. Tornem en autobus. Anem al Alko però m'estic pixant moltissim. Comprem cerveses i anem cap al bus. Un finés ens adverteix de l'incompatibilitat dels skis i les cerveses. Agafem el bus, aquesta vegada el correcte. Sauna, sense neu. Sopem d'hora pizzes i salchiches. Sortim de festa a algun cottage a les 19.30 (de fet les 20) El primer cottage es força muermo, el segon resulta més animadillo perque la gent va força etilitzada. Un joc de beure en que tothom fa trampes, alguna noia massa agosarada acaba a la fora, a la neu. Una estona més tard marxem al Hullu Poro (renoloko) caic espectacularment d'esquenes lesionant-me una mà. Putu gel. Arribem a un antro amb pretencions de coolesa del tot insuficients, tret del fet que es tracta de l'única discoteca en 500 km a la rodona. Primer karaoke, volem cantar però la llista és plena. Ens unim a les fineses a cantar (en finès) després a tothom. Ens posen una disco cutreretro, i ens ho passem teta, cridant, saltant i cantant. De sobte una dona de més de 40, gran, enorme, capaç de matar ossos amb les mans comença a ballar de forma que ella deu considerar sexual però que jo percebo com una dança ritual abans del canibalisme. Distrec la seva atenció amb moviments del pollastre, tècnica mil·lenaria apresa del mestre Barquet. Fugo d'allí. COmença a omplirse de finesos quarentons i grassos i considero que es hora de marxar. Torno sol, xutant trossos de gel i alegrant-me de l'idea de posarme els pantalons d'ski sobre dels texans...

Capitol 166: Possiblement els 5 minuts més perillosos de la meva vida (i és dir molt)

M'aixeco sense hora, a les 10.30 EM preparo, avui serà el meu primer dia oficial d'ski. Quedem amb en Davide a les 12, i anem fins al Zero Point a agafar l'autobus cap a les pistes blaves, a l'altra banda de la muntanya. Ens posem les botes, ja sense giare dificultat i ens pujem al telearrastre. 10 minuts de pujada, a -22ºC. Hipotermia, es clar. Encaro la baixada. Em deslliço i ben aviat intento controlar la velocitat, però és impossible. Els skis s'enbalen cada cop més i la cuña passa de mi. De fet, si la fiag els skis tremolen d'una manera barbara, i amb la velocitat que porto (i el soroll tallador del vent a les orelles) cada cop m'ajupo més, amb un estil que podriem anomenar caganer. Suspeso seriosament el fet d etirar-me a terra però la velocitat és molt elevada i ningu m'assegura supervivencia. Decideixo cridar, adorar i confiar. FInalment aconsegueixo moderar la velocitat, just al final de la pista. M'assec a empassarme les emocions. M'he jinyat molt, no ho negarem. HE estat durant 5 minuts baixant a tota ostia sense possibilitat de fre i a mercé de la deesa fortuna. Bé, i a cert equilibri. Després del descans al bar (barba glaçada again) ens decidim per una altra pista blava. Ara em proposo controlar la velocitat desde del primer moment. Però les baixades són encara més pronunciades que la primera vegada, així que l'objectiu no s'assoleix. Aquesta vegada, però decideixo temptar a la sort d'una altra manera i em tiro a terra. El xoc és violent, dono tres voltes sobre el meu propi eix, i m'esquixo tota la cara de neu. Els dos pals estan 20 metres més a dalt, m'he de treure les fixacions, pujar, baixar, posarme els ski i baixar, i tot això abans que em congeli. Fet, tot i que posarme les fixacions amb el nerviosisme i l'adrenalina es complicat. Arribem a la cafeteria, dinem menu hamburgesa per 8.50. Raonable. La tercera baixada encara fot més fred. Perdo a en Davide que ha perdut un guant al telearrastre. Baixo per la primera baixada, tot fixatme en uns nens als quals el seu pare els hi esta ensenyant com skiar. Copio els seus moviments, i he de dir, que tot i el desgast muscular que representa, aconsegueixo controlar la velocitat acceptablement. BAixo fins al bus, massa emocions per avui, i si mai heu skiat a -22ºC entendreu el perque no es pot esta més d'una hora. I amés, recordem que sóc precari i que se'm gelen les mans. Al autobus, unes noies fineses del ESN em fan un foto de la barba gelada. PUjem al autobus, tornem els skis i cap a casa. Sauna calenteta. Ajudo a pelar cebes. MEntre encenem la llar de foc descobreixo la magia negra de les pressions d'aire, ja que la xemeneia no xuta, expulsant tot el fum cap a dintre la casa. Hem d'obrir totes les portes i finestres, mentre sona l'alarma antiincendis. La temperatura a dins de cottsge baixa als 8ºC mentr ejo maleixo les presions i sa puta mare. FInalment, es restableix la normalitat, l'aire calent torna a ascendir normalment i podem sopar sense més esglais. Jugem al psiquiatra sense gaire motivació i guanyo al Jungle speed. A dormir a les 3, no party.

Capitol 167: 17 hores de bus (II)
Esmorzem, recollim el cottage, fem l'equipatge i esperem. Avui no fa tant fred, -17ºC Pujem al autocar. De fet, m'he de canviar, perdent part del equipatge pel camí provocant entreteniment als meus companys de bus. Aconseguim veure Star Wars, despres d'organitzar una revolució al crit de VIVA LA FIGA (SEMPRE i/o RASSATA) Parem a Rovaniemi a dinar al McDonals més al nord del món. A fora fot una ventisca de cal 10. VOlem entrar a un centre comercil pero esta tancat. Entrem a dins un café, on fan una gran xocolata. Contra tot bon criteri sortim a donar una volta. La gent m'incita a escalar una muntanya de neu de 4 metres, amb resultat de FAIL i elongació del lligament del turmell. Compro una sorpresa i marxem al autobus, glaçats. Peli: Road trip pr europa, les franceses del davant no aren de fer comentaris estupids i em crispen. Bourne. Passable. Escric al diari. Anem al castell de gel de Kemi. Fotos, bromes de llengua i gel, i tiro a les Annes a la neu, utilitzant carrega legal. Ens posen una peli extranya de bruixes i tios raros. No la seguiexo. Jugo amb el movil, escolto music, no aconsegueixo dormir. Fem dues parades més, rememorant Tractor Power i crispetes i cervesa al bus com a sopar. FInalment, despres que treguin la 5ª peli (ni idea de quina es) m'adormo. 4 hores més tard, a les 5 arribem a Turku. TReiem l'equipatge i ens dirigim al pis, qual zombies sota els carrers glaçats. No caic de miracle.

Capitols 160-161. L'efimera selecció brasilera de bobsleigh

Capitol 160: L'efímera selecció brasilera de bobsleigh

M'han proposat d'anar a patina amb el belga boig, (de fet te un TDAH com la copa d'un pi), però em fa massa mandra. Baixo a recollir el joc i la cadira. M'olvido de la càmara (que dimarts passaré a recollir) A les 17.30 em passa a buscar Davide i baixem cap a la estació de busos. Ens esperen Lendro i els seus 3 amics brasilers. Tots porten el trineu inflable, amb molta il·lusió, puig que és la primera vegada que veuen neu. Ens acompanya un britanic. Caminem els 7 qual banda fins a la catedral. Allí ens espera el belga boig, el tailandes simpatic i una fotimer de noies de nacionalitas diverses. Arribem al slige center, o sigui, al parc. Decideixo baixar per la última pista. Aquesta pista fa una lleugera corba a la esquerra abans de internarse al bosc, o ja es pot frenar. Soc el primer en llançar-me, amb un FAIL per descontrol del trineu. LA gent es va llençant. La pista és ràpida, potser no apta per a novells. Just estic pensant això, despres de la meva segona tirada, quan, esperant el meu torn, veig que amic de Leandro decideix ser el primer brasiler a estrenar la neu. Es llença amb el seu trineu inflable, bascula cap a la dreta directe contra el arbre. No reacciona i el xoc es extremadament violent. El trineu inflable esclata en diversos trossos. Ell està a terra. Baixem amb precuació cap al lloc del accident. Esta concient, però té les dues cames mirant cap al mateix lloc. Més que possible trencament de fèmur de la cama dreta. Truquem a l'ambulancia, mentre la noia polaca l'atén (estudia infermeria...) L'ambulancia tarda un cuart d'hora, una noia finesa que està amb un llatinoamerica els hi tradueix, portugués - anglés - finés. Se'l emporten, i Leandro i els seus amics van amb ell al hospital. Durant l'espera, el belga hiperactiu no ha deixat de tirar-se en trineu. Decidim canviar de pista. Anem a una més senzilla i molt més utilitzada. Hi ha certs bots que em van mal a l'esquena i coxis. Despres de una decena de baixades, i de tirar-nos 6 alhora, pleguem, baixant fins al camí en trineu. El belga decideix baixar en bici i per poc no sesga el cap a una noia... és perillós... Tornem a casa, cansats però contents. Sopo i pel MSN se'm posa la Rosa, per si vull mirar una peli. Oks. Vaig cap allà. Mirarem los caballeros de la mesa cuadrada. La Nicoleta es queda un rato, però s'adorm i decideix anar a dormir. M'agrada més la peli que la obra de teatre. Al acabar la peli, sessió de massatges, on m'adono que tinc les lumbars fotudes. Li torno el massatge a la Rosa. Remenant entre els seus CD trobo 7 novias para 7 hermanos, i ens quedem mirant mitja peli. A les 4, vull despedirme, ara si, de Valentina. La desperto, i ens despedim. Trobaré a fltar el seu somriure etern, el seu bon rollo i la alegria que desprén...

Capitol 161: Francesos
Classe, interessant. Vaig a cercar l'anorak, 35 € una cremallera. Graaaacias. Veig una samarreta que em crida, i me la compro. 9.95€. Dino. Mentre dino la Esther em comenta que l'Antoine vol parlar amb ell. A mi no em cau bé aquest tio. Després de sopar el tio li demana explicacions a l'Esther sobre la conversa que van tenir dissabte entre la novia del Antoine (Louis) i ella. Molt desagradable. Ens caguem en els francesos, a més aquest pavo és lleig, més idiota que na sabata i trionfa entre les ties... no hi ha criteri. Anem a la festa de Emeline, al 3B. Hi ha sofà, nou, molt confortable. Haurem d'anar al Ekotori, després de Laponia. Converses, rialles, hi ha molta gent que marxa a Laponia. Aniversari feliç en francés, polac, angles i castellà. Una fracesa que sembla un noi desafina gairebé més que jo. Hem de fer un karaoke... En Antoine m'ofereix un tros de pastís de xocolata, i l'Iñaki un altre. Potser es el primer cop que em decanto pel pastís que no es de xocolata. Marxem d'hora, cap allà les 24.

I AVUI A LAPONIA... DILLUNS; CRONICA

Capitols 156- 159 ( La increible historia d'amor de Potrillo)

Capitol 156:Pilkka (I)
Toca classe, amb un home calb i gafipasti que sembla que ho sapiga tot. Lamntablement per a ell patina alhora de parlar del tema de perque hi ha una aclaparadora majoria de dones immigrants tailandeses a Finlàndia, ja que hi ha una noia tailandesa a classe.
Dino amb la Monica, i gent del 3A. Per la tarda hi ha una activitat del ESN que consisteix a pujar una muntanyeta i llençar-nos en trineu. Porto el meu trineu circular en mode espartà, com si fos un escut. Algun cop crido ahuahuahu, i la gent obviament s'espanta. Som pocs pero ben avinguts. La primera baixada que provem resulta complicada, ja que al final hi ha un salt que et permet elevarte mig metre de terra. Com tot, el problema és l'aterratge. Provem més pistes. Alguna implica esquivar branques punxegudes per evitar posteriors cicatrius, algunas son un fail per un salt de caiguda lliure de més d'un metre, estil Jackass. La del camid epujada s'erigeix com la més maca, tot i ser força recte, permet molta velocitat, tot i la brusquedat de la frenada. Xocolata desfeta amb licor de menta per calentar la nit. Decideixo, però que el trineu circular no és prou ràpid i em compraré un més competitiu, demà. Baixem amb una checa i la Katri. LA checa ha quedat amb el cercle of languages chec i jo amb el cercle de languages español. Majoria aclaparadora checa. Em trobo l'Ondra, potser un dels tios mes raros que he conegut al ERASMUS. (veure capitols de Laponia) Arriba la Mónica i després una noia finesa, que no parla gaire bé el castella. Fem una cerveseta amb patates (no braves) al Bremer. Marxem cap a casa la Monica i jo. Em dutxo, sopo i ens preparem per la Lolipop party. No m'agraden els xupaxups així que aniré menjant pipes. LA gent arriba tard, com sempre, però s'anima ràpid. Ball i posterior karaoke youtubesc. Finalment la gent marxa al Onnela, però jo estic rebentat, la maza està amb el Robert i Potrillo i Laura estan cansats de no dormir i de la patajeda de Helsinki. Demà serà un altre dia.

Capitol 157: Okalimotxo
Avui he pres la solemne decisió d'arreglar la puta cremallera d'una vegada per totes. Vaig amb la bici a Sokos, pregunto a unes noies, pregunten a la jefa, m'envien a dalt, pregunto a un tio calb, em porta davant una modista que no parla anglés, finalment gràcies al traductor em fa saber que no em pot assegurar la cremallera per abans de Làponia. M'envia al Hansa, busco la modista, passo per una tenda de roba, un sabater, una altra tenda de roba per finalment arribar. La dona tampoc és que sigui una linguista, però amb llenguatge visual i certes nocions de finés bàsic em faig entendre. Dissabte ho tindré. Content, dirigeixo les meves passes al Antilla, i em compro un precios Pulkka verd que promet gans gestes. El porto lligat a darrera de la bici, arrastrant-lo, davant l'esglai dels vianants. Dino per segon dia consequtiu al EDUCARIUM. A les 17h hem quedat per anar a la sauna del mar. Agafem el bus gràcies als esperpentics moviments per parar el bus de l'Esther. Tot ia ixò, la sauna obre dilluns, dimecres, divendres, dissabte i diumenge. FAIL. Decidim sopar al amigo i després ja iniciar el joc de beure. EL passo a buscar pel 3B. A les 10 comença el joc que de seguida va enganxant i creant grans fotografies. Acabem com les cabres, i Potrillo i jo, davant l'espantada general decidim sortir de festa. FAIL tant a Dynamo com a Onnela. Decidim, en un moment de claretat mental, no travessar el riu gelat. A dormir a les 3

Capitol 158: La increible historia d'amor de Potrillo
Classe d'avaulació, durilla. Dino a casa, opiparament dvant l'indignació de les fémines. Compro una caixa de cerveses i futbol. Un golet, aprofitant la sortida a la desperada del porter i unes aturades decisives en els minuts finals contra el combinat 3A son les meves actuacions més destacades. Toca cumpleanys del Andreu, bé primer dutxa i sopar, total, arribo 40 minuts tard però no sóc el pitjor. Molta gent al pastis i encara més gent al final. Hi han dos grups, Onnela i dynamo. Decideixo Onnela. Baixo amb Vinci i un noi, però ells van al Dynamo. Entro i em troben. Esta Potrillo fent una presió a Federica. Diria el savi que una copa de més són 1000 paraules de menys. Finalment, voa les 3, s'aconsegueix l'amorós petò. Els finesos van que es cauen, com sempre. La festa però esta força bé. LA sortida estem a -10ºC, i jo amb texans. Tot i això el meu amor propi em fa tornar a casa caminant i renegar dels burgesos que pillen un taxi.

Capitol 159: Ciao, Valentina!
Ens aixequem i cotilleem. Tinc la foto, com a bon paparatzi erasmutil. Dino i vaig a arreglar la cremallera. FAIL, he fet tard per 5 minuts. Temperatura: -14ºC. Passejo esperant a Laura, esther i Potrillo. Truco i em diuen que Potrillo a convidat a venir a Polonia a Federica. S'han pillat molt. Que es maco. Tot i això, la Fede dubta i no va a Polonia amb ell. Oh! Potser dimarts... A les 20 toca el sopar de Valentina, som 20, macarrons bons, rissoto excelent. Karaoke de rigor i a petició popular el joc de beure un altre cop. EM fan sortir sens pantalons a correr al exterior. Calvo de regal. Temperatura: -18ºC. Record. També em canvio els texans per la faldilla de l'Elvira. Es molt comode. LA gent va marxant, i el joc s'acaba quan vessen un destornillador casolà al joc. S'està assecant a un armari de la cuina. Ballem, fins que quedem l'Elvira, la Agniezska, Vale i jo. Passem a saludar al 3A, fracesos més brasilers. No aguanto gaire més i piro a dormir vora les 3