Capitols 162-167 (O com sobreviure a -22ºC amb roba de mercadillo)

Si amics, ja està aqui la crònica que tothom esperava. Ara descobrirem el clima més extrem de Finlàndia, y no contents amb això farem tot de coses perilloses i pobrement equipats... Comencem doncs

Capitol 162: 17 hores de bus (I)
L'objectiu és visitar l'Henriikka, per saber els horaris del 4t i últim quatrimestre. La dona està a Rauma, a 150km, per tant FAIL. Em faig la motxilla després de dinar posant absolutament tota la roba d'abric. Consta de:
Pantalons d'skiar, agafats de la lavanderia (despres de la setmana d'espera de rigor)
2samarretes termiques del decahtlon.
1 samarreta de felpa
1 malles termiques
1 polar
1 xubasquero de Maristes
1 abric (el de la cremallera)
1 gorro robat al guarro de Joensuu (veure capitol 21)
1 guants comprats al HM

Com a objecte inutil (perque en tot viatge hi ha un) destacar el trineu, que no va sortir de casa.

Abans de marxar, amb la Sara volem reservar el viatge a Torino al març. Nerviosisme perque no se com posen els numeros de telefons els britanics. Odi, que augmenta a nivels psicotics quan se'm cremen les dues barres de pa destinades a bocates. Són esclafades contra el marbre. Respiro i em faig un megasanvitxo de pernil salat de 5 pisos. L'anomeno el cub. Resolt el misteri dels telefons de Ryanair just on time. Del 18 al 22 de Març, Torino! Marxem cap a kaupatori, i amb les presses em deixo el polar titular (el de Maristes)
Porto la motxilla gran darrera, la petita davant la bossa amb el sac a una mà, el trineu circular penjant de la motxilla gran, i el trineu arrastrant.
A la parada del bus hi ha tot d'ERASMUS esperant. Parlo amb un grec extrany. Arribem a Kaupatori, i esperem 15 minuts al bus (amb l'agreujant que porto texans) Pujem als autocars. Cerco un lloc per a mi sol, ja se sap que amb unes cames de 1m20cm sempre va millor. Per la meva desgràcia s'asseu un francés que, tot i ser bon pavo, és enorme i m'envaix el meu espai vital (ja gran pel que respecta als homes). M'abstrec del món amb el movil mp3. Fem la primera parada vora les 23h. Compro crispetes perque l'autocar disposa de microones. A la 1 fem una altra parada. Fullejo la revista tractor power, impagable. Les revistes porno estan precintades. També un passatemps japonés que promet hores de concentració. Veiem pequeña miss sunshine sense so, ja que hi ha gent que vol dormir. No té sentit. Dormo fins a la seguent parada, a les 6. Bé, després fins a arribar al santa claus village, allà a les 8

Capitol 163 (Levi)
Baixem al Santa Village. Esta tot nevadissim, i té cert encant si no odieu el nadal.



Volem anar a la casa de gel, però no obren fins les 12. Els finesos no tenen sentit comercialoturistic. Visita a la linea (ara alçada) del cercle polar artic. Fot molt fred i ens refugiem de la ventisca a una tenda de souvenirs. No compro res. L'únic interessant són uns condons amb l'imatge d'uns rens copulant. El meu sentit pràctic descarta la compra. Vaig a la psot office i envio dues postals, una per la Sara i una pels meus pares. Anem a fer un té, que fot molt de fred. Marxem a les 12. Aquesta vegada no visitem a santa claus. Dino galetes. Paguem les motos de neu, els huskys, la escola de ski, el passe d'ski. total 115 euros. Ole! Arrivem a Levi vora les 4. ENs presentem tots els del cottage i decidim fer vida comunitaria, es a dir, anem tots junts a comprar al super amb bot comú. Comprem en excés, sobrepessant el carro. 150€ entre 10. Al Alko comprem per fer sangria. Alquilem els skis, que pesen un burrada. Pel camí, la Sara (alemana) no pot amb els skis, i jo m'ofereixo per a portarli, creant una sobretensió als biceps que dissimulo amb un gran somriure. La sauna, ni la tele sabem com funcionen. Fem el sopar (jo la sangria) i Andreu fa el pastis. De sobte, l'aigua no funciona. Trquem a l'Aino però abans que es arribi es restaura. Juguem al jungle speed (expansió, bojeria absoluta) Al encendre la llar de foc, sense obrir la xemeneia promequem que salti l'alarma antiincendis. Obrim totes les finestres. Anem a un altre cottage a fer uns beures, corrents que estem a -16ºC. La festa acaba aviat, a les 2 a dormir

Capitol 164: Perque congelar-se les extremitats pot ser divertit


Despertar-se i esmorzar. La temperatura es -22ºC, com demostra l'imatge; Sortim, amb les botes penjades del hombro i els skis al altre. Els guants del HM son clarament insuficients, i provoquen el principi de congelació dels dits. Als moure'ls per resablir la circulació i evitar una dolorosa necrosi, experimento un mal horrible. Farem tard perque la Sara pajarea que dona gust. Ficar-se les botes d'skiar és molt complicat, i em canso a la par que gimeixo. Al final sembla un orgasme, però sense plaer. Arribem a la classe 5 minuts tard i em poso les fixacions per mi sol. Exercicis amb un sol eski, despres, caminem penosament fins a una baixadeta, i fem exercicis de cunya i girs, molt basic tot. Descans per evitar necrosis als dits del peu. FInalment la classe acaba i anem i a practicar a la pista dels crios, amb certa éxit i cap caiguda per la meva part. Autostima +100. (Si, entra a un nivell molt perillos). Dinem a un kebab cutre, 9.50, sense beguda. Em sento estafat. Es hora del snowmobile, o motos de neu. Firmem conforme tenim coneixements de conducció (o potser es per eximir l'empresa de qualsevol responsabilitat penal en cas d'accident, qui sap), i ens posem un mono, unes botes, un passamuntanyes uns guants i uns casc amb visera. L'Alfredo va a la butxaca de davant. Seguix foten moltissim fred. Em toca conduir sol una moto, just darrera del moni que guia el camí. Això em permet fotreli molta canya i passat el respecte inicial per una maquina desconeguda, la diversió arriba deseguida, tant pel paisatge mig nocturn com per l'adrenalina del viatge (ja que anem a velocitats de 50-60 enmig d'un bosc... ) Arribem a la granga de renos despres de un kilometre de bots encadenats. COngelació a la mà dreta, dolor altre cop... Visitem els renos, que són monos, però no son el paradigma d'animal intel·ligent. Els hi donem de menjar i rapidament entrem a la casa, amb llar de foc i xocolata calenta. 30 minuts més tard tornem a les motos, seguiexo conduint sol. El millor moment bé quan el boig es fot a un llac glaçat i posa la moto a 90. Jo darrera, derrapant i gaudint com nan. Bonissim. Crits de BOOYAH i derivats. Arribem vora les 7. Ens treiem els trajes especials, recollim els skis i pujem cap a casa, previ FAIL del bus ja que ens hem equivocat (i només hi han dos) Ens ve molt de gust una sauna i ara ja se com funciona. Ara si, després em llenço i copulo uns instants amb la neu. -23ºC. Fem el sopar a les 23, i després em clapo al sofà. No party, tonight...

Capitol 165: Huskys, o els entranyables lladres de guants
M'aixeco, esmorzo, he quedat amb el Davide per tornar a practicar a la pista d'ski dels nens. S'ha adormit i sortim 30 minuts de retard. Pensant que la lleugera baixada ens permetrà baixar fins a les pistes skiants, ens posem els ski i ens llencem al carrer. FAIL absolut, als 10 minuts anem caminant amb les botes d'ski fins allà. Mal a l'espinilla, es clar. Baixo i caic per primera vegada, sense danys.
Dinem d'hora ja que els huskys es a la 13. KOTI pizza, 7 euros, amb beguda (tota la que vulguis) inclosa... Millor que el puto kebab. Anem fins a la granja en bus. Siesta, clar. Arribem i ens separem en grups. Hi ha cadellets entranyables que volen robarte els guants... que monos. Fot molt de fred (-23ºC) i la congelació torna als dits de les mans i els peus. Ens escalfem a un foc primer i en una cabana lapona (i estreta) despres, amb suc de fruites calent (que entra genial) Finalment ens toca, tot i que hem d'esperar vora 15 mins. Ens escalfem ballant tradicionarius, sardanes i la dança de Castellterçol. Arribem els trineus, aniré amb l'Ana Suller, noia molt maca però baixeta, cosa que fa que frenar el trineu de gossos sigui una ardua (i no sempre satisfactoria) tasca. Em tapo amb una manta que fa pudor i que resulta força inutil. A mig camí canviem les tornes. Conduir no és fàcil, però es aleatoriament diverit. Ajudo als gossos a la pujada, estil Pirena. Arribem, tinc estalctites de gel al bigoti. Entrem a la cabana mentre ens porten la foto que hem encarregat per 10 euros. Tornem en autobus. Anem al Alko però m'estic pixant moltissim. Comprem cerveses i anem cap al bus. Un finés ens adverteix de l'incompatibilitat dels skis i les cerveses. Agafem el bus, aquesta vegada el correcte. Sauna, sense neu. Sopem d'hora pizzes i salchiches. Sortim de festa a algun cottage a les 19.30 (de fet les 20) El primer cottage es força muermo, el segon resulta més animadillo perque la gent va força etilitzada. Un joc de beure en que tothom fa trampes, alguna noia massa agosarada acaba a la fora, a la neu. Una estona més tard marxem al Hullu Poro (renoloko) caic espectacularment d'esquenes lesionant-me una mà. Putu gel. Arribem a un antro amb pretencions de coolesa del tot insuficients, tret del fet que es tracta de l'única discoteca en 500 km a la rodona. Primer karaoke, volem cantar però la llista és plena. Ens unim a les fineses a cantar (en finès) després a tothom. Ens posen una disco cutreretro, i ens ho passem teta, cridant, saltant i cantant. De sobte una dona de més de 40, gran, enorme, capaç de matar ossos amb les mans comença a ballar de forma que ella deu considerar sexual però que jo percebo com una dança ritual abans del canibalisme. Distrec la seva atenció amb moviments del pollastre, tècnica mil·lenaria apresa del mestre Barquet. Fugo d'allí. COmença a omplirse de finesos quarentons i grassos i considero que es hora de marxar. Torno sol, xutant trossos de gel i alegrant-me de l'idea de posarme els pantalons d'ski sobre dels texans...

Capitol 166: Possiblement els 5 minuts més perillosos de la meva vida (i és dir molt)

M'aixeco sense hora, a les 10.30 EM preparo, avui serà el meu primer dia oficial d'ski. Quedem amb en Davide a les 12, i anem fins al Zero Point a agafar l'autobus cap a les pistes blaves, a l'altra banda de la muntanya. Ens posem les botes, ja sense giare dificultat i ens pujem al telearrastre. 10 minuts de pujada, a -22ºC. Hipotermia, es clar. Encaro la baixada. Em deslliço i ben aviat intento controlar la velocitat, però és impossible. Els skis s'enbalen cada cop més i la cuña passa de mi. De fet, si la fiag els skis tremolen d'una manera barbara, i amb la velocitat que porto (i el soroll tallador del vent a les orelles) cada cop m'ajupo més, amb un estil que podriem anomenar caganer. Suspeso seriosament el fet d etirar-me a terra però la velocitat és molt elevada i ningu m'assegura supervivencia. Decideixo cridar, adorar i confiar. FInalment aconsegueixo moderar la velocitat, just al final de la pista. M'assec a empassarme les emocions. M'he jinyat molt, no ho negarem. HE estat durant 5 minuts baixant a tota ostia sense possibilitat de fre i a mercé de la deesa fortuna. Bé, i a cert equilibri. Després del descans al bar (barba glaçada again) ens decidim per una altra pista blava. Ara em proposo controlar la velocitat desde del primer moment. Però les baixades són encara més pronunciades que la primera vegada, així que l'objectiu no s'assoleix. Aquesta vegada, però decideixo temptar a la sort d'una altra manera i em tiro a terra. El xoc és violent, dono tres voltes sobre el meu propi eix, i m'esquixo tota la cara de neu. Els dos pals estan 20 metres més a dalt, m'he de treure les fixacions, pujar, baixar, posarme els ski i baixar, i tot això abans que em congeli. Fet, tot i que posarme les fixacions amb el nerviosisme i l'adrenalina es complicat. Arribem a la cafeteria, dinem menu hamburgesa per 8.50. Raonable. La tercera baixada encara fot més fred. Perdo a en Davide que ha perdut un guant al telearrastre. Baixo per la primera baixada, tot fixatme en uns nens als quals el seu pare els hi esta ensenyant com skiar. Copio els seus moviments, i he de dir, que tot i el desgast muscular que representa, aconsegueixo controlar la velocitat acceptablement. BAixo fins al bus, massa emocions per avui, i si mai heu skiat a -22ºC entendreu el perque no es pot esta més d'una hora. I amés, recordem que sóc precari i que se'm gelen les mans. Al autobus, unes noies fineses del ESN em fan un foto de la barba gelada. PUjem al autobus, tornem els skis i cap a casa. Sauna calenteta. Ajudo a pelar cebes. MEntre encenem la llar de foc descobreixo la magia negra de les pressions d'aire, ja que la xemeneia no xuta, expulsant tot el fum cap a dintre la casa. Hem d'obrir totes les portes i finestres, mentre sona l'alarma antiincendis. La temperatura a dins de cottsge baixa als 8ºC mentr ejo maleixo les presions i sa puta mare. FInalment, es restableix la normalitat, l'aire calent torna a ascendir normalment i podem sopar sense més esglais. Jugem al psiquiatra sense gaire motivació i guanyo al Jungle speed. A dormir a les 3, no party.

Capitol 167: 17 hores de bus (II)
Esmorzem, recollim el cottage, fem l'equipatge i esperem. Avui no fa tant fred, -17ºC Pujem al autocar. De fet, m'he de canviar, perdent part del equipatge pel camí provocant entreteniment als meus companys de bus. Aconseguim veure Star Wars, despres d'organitzar una revolució al crit de VIVA LA FIGA (SEMPRE i/o RASSATA) Parem a Rovaniemi a dinar al McDonals més al nord del món. A fora fot una ventisca de cal 10. VOlem entrar a un centre comercil pero esta tancat. Entrem a dins un café, on fan una gran xocolata. Contra tot bon criteri sortim a donar una volta. La gent m'incita a escalar una muntanya de neu de 4 metres, amb resultat de FAIL i elongació del lligament del turmell. Compro una sorpresa i marxem al autobus, glaçats. Peli: Road trip pr europa, les franceses del davant no aren de fer comentaris estupids i em crispen. Bourne. Passable. Escric al diari. Anem al castell de gel de Kemi. Fotos, bromes de llengua i gel, i tiro a les Annes a la neu, utilitzant carrega legal. Ens posen una peli extranya de bruixes i tios raros. No la seguiexo. Jugo amb el movil, escolto music, no aconsegueixo dormir. Fem dues parades més, rememorant Tractor Power i crispetes i cervesa al bus com a sopar. FInalment, despres que treguin la 5ª peli (ni idea de quina es) m'adormo. 4 hores més tard, a les 5 arribem a Turku. TReiem l'equipatge i ens dirigim al pis, qual zombies sota els carrers glaçats. No caic de miracle.