dissabte, 28 de març del 2009

Capitols 211-214: L'adeu del francés estúpid

Capitol 211: Conseqüències:
Vaig a practiques. Fan un examen de mates. Quins records! La Helena (Ms Punnonen pel nens) m'encarrega un disseny per l'anuari del ice-skating. Torno cap a casa. M'expliquen que el TYS fa fora al Michou (el francés hooligan del capitol anterior) A més l'universitat del Abo-Akademi, la seva universitat de França i ha de retornar el 4000 euros de beca (polits en cervesa, segurament) Tant de bo les coses no haguessin acabat així. A més molts dels seus companys de borratxera ens acusen de traidors i de conspiradors, sense atendre's a raons. Coses de la falta d'empatia.
Vaig a reparar la bici moña, em costa 38 euros, tot sigui per quedar bé. Invito a la Rosa a sopar a casa, pa amb tomaquet. Sopant estem la Rosa i jo, Pulga, Ana, Zeltia, i els de sempre. Demano que no m'arruiin el sabor del pernil fumant que s'esperin a que acabi. Sóc obeït. Xerrada i a dormir

Capitol 212: Fa sol. Jo, innocent de mí, penso que és la primavera i estic a punt de relaxar la roba d'abric. Hagués estat un greu error, estem a -5ºC tot i el sol. Crits contra el clima extrem i reclamant la arribada de la primavera. En resposta omençarà a nevar més tard. Corregeixo exàmens de mates i fem educació física, moviment amb música. Molt divertit i aplicable. Dino corrents que tinc classe per la tarda. Interessantissima, dificultats que els nens troben als problemes de mates. La assisnatura de dificultats d'aprenentatge hauria de ser obligatoria. La Hollie m'ha mig invitat a la seva festa però sense l'adressa ni l'horari no hi puc assistir. Bé són les excuses que poso, puig estem a -12ºC i sortirà de festa la Tia Rita. LA Laura i el GP marxen en ferry a Estocolm

Capitol 213: Fiesta Latina (II)
Tinc classe, neurologia again. Com a concusió, donar-se cops al cap genera dificultats d'aprenentatge. Ara entenc moltes coses. Hi ha novetats en el cas Michou. Avui celebra la seva festa de despedida, amb els habituals. A més ha rebut un sms de GP disculpant-se per les conseqüencies de la denúncia. LA Kerstin, la FEde i jo no estem d'acord amb el SMS. Generarà una discusió per telefon. Siesta. Vaig por ahi a la preparty fiesta latina. Marxem en bus. -6ºC. La música no està gens bé. Saludo a tothom, fotos,etc... Just quan estava a punt d eamrxar, comecen a sonar els grans hits, Macarena, Asereje, Estopa, ricky martin. Em quedo fins que retorna el reggeaton. Marxo amb Vinci, que té una llaga sagnant al peu esquerre, fruit de bambes noves. Com a bon cavaller la porto a cavallet dos trossos, vigilant no resbalar fatalment en el gel. A punt de passar pel pont, ens plantejem la viavilitat de creuar pel riu gelat. Resulta possible i es compleix una altra de les fites. A les 4 i pico a dormir

Capitol 214: El trist final del francés.
PRactiques. És l'últim dia de la Jemma (s'escriu amb J, aquests anglesos...) M'ensenya a fer lianes amb paper pinotxo. Guais. A casa la Fede explica com ha estat la despedida del Michou. Tots els amics que havien jurat acompanyar-lo a l'estació de busos no han vingut. Només Antoine, i la Fede, que en un allard de compassió ha anat a despedir-lo (tot i que el pavo l'ha putejada repetits cops) Llagrimetes i tal. Ella. però diu que segueix sent el mateix. En fi. Rentadora a tope i futbol, on no estic gaire acertat per culpa del belga hiperactiu, tot i que al final em venjo amb dos gols de pillastre. Dutxo, sopo amb Amelie, i rulo pels cumpleanys, fotos, cants i festa que s'acaba aviat perque van a Dynamo. A mi em fa pal, no m'agrada la música gafipasti i a fora fa fred. M'entero que Evelyn i Bizzoto s'han liat, a més de Davide i la Julie. QUE FUERTEEEEEEEEEEEEE

dilluns, 23 de març del 2009

Capitols 202-210 (Si, he pajareat un rato i Torino)

Capitol 202: Humor amarillo
Si és diumenge, aixi que vida al menjador, vagancia i anem massa d'hora al amigo a sopar. Veiem el muro i humor amarillo, versió finesa, (que es exactament el mateix però sense gomaespuma) Batalla de boles de neu al tornar i crits antifeixistes.

Capitol 203: 5 hores de classe
Filosofia, bé, ara les 4 hores de neurologia infantil són durilles. Imprimeixo la visa de EEUU. No la targeta d'embarcament perque no recordo el numero del passaport

Capitol 204: Vacances del reparador de bicicletes
Vaig amb la bici prestada i que he de reparar al home que les repara. Esta de vacances fins el 24. Bien por él. Imprimeixo la targeta d'embarcament. Em baixo el Re-volt i estem fent unes partidetes. És sant Patricks i anem a baix a beure cervesa amb l'austriac, la pornostar i el Mike (l'anglés atropellat per un vaixell-trineu) La porno star i l'austriac van en bus i ens trobem a Marilny on suposadament hi ha una festa. No hi ha ni el tato. Bec la cervesa del austriac, que no s'entera de res. De fet el guiem cap a casa als 30min. A la tornada trobem una autoctona també afectada per la celebració. Em trobo a la Rosa i fem el mongo un rato fins les 3. Mola que a les 6 hauré de aixecarme

Capitol 205: Torinossa.
Aixecarse és dur. Agafo el tren justet, bé em sobren 5 minuts. Pagat el bitllet dormo fins a Tampere. De poc no em deixo la gorra i els guants al tren. Agafo l'autobus barat perque arriba tard. Bien. El check and go mola perque ningu et medeix ni et pesa la motxilla. embarco sense presses. No hi ha nuvols i hi ha llum aixi que disfruto de les vistes aéries de mitja Europa, desde les illes glaçades d'Aland fins als camps d'Alemanya o els meravellosos Alps. Arribo a Milan i pillo el bus. Fa calor. 20ºC i jo estic suant. M'hen havia oblidad de cm era la sensació de que et sués el cul quan estas sentat. Meravellos. També torno a veure una mosca i el color de la gespa. Arribo a Torino i esta la Georgina (a partir d'ara Mongolita) Retrobament feliç. PAssejem amb la motxilla fins al seu piset. Em presenta la seva companya de pis, Camila, parla en italià. Entenc un 80% Anem de festa i a sopar de gratis al Millonarie. Els ERASMUS es comporten com a famèlics, com vé sent habitual en tots els països. Critiques al clan españolito que no és relacionen amb ningu més i només fan que botellons, dia si i dia també. L'ERASMUS es per coneixer nova gent de tot europa i del mon, no? Per fer això, ho pots fer a casa. Marxem d'hora a casa, però ens quedem xerrant i fent el mongo fins les tantes. Dormo a la cuina, en un somier i dins d'un sac. Precari a tope.

Capitol 206: Torinossa (II)
Visita a la ciutat, sense gaire presses. A la uni hi ha merder. Es veu que un dels estudiants pro-Berrusconi va fer que entrés la poli a la uni i estan tots d'italians progres esperant-lo que surti d'una reunió, cridant consignes antifeixistes universitaries, cantant bella ciao i fent merder. A fora s'esperen una cinquantena de antidisturbis. Els progres, que deuen haver rebut lúltim dia es queden a la porta, provocant i celebrant l'efimera victoria. Anem a dinar pizza al Mordillo, que em fa gràcia el nom. Siesta criminal per la tarda i pretenem anar a la festa cutre. Imposible, tot una marea d'italians cercant mossa. Anem a un pub on m'han promés que les noies espontaniament pujen a la barra i es despullen. No, en la nit d'avui només hi ha una AW o calientabraguetes que deixa als italians amb mal d'ous i a mi indiferent. A destacar un home totalment acabat que balla per impulsos sinaptics. Tornem a casa, cansats però contents

Capitol 207: Torinossa (III)
Ens aixequem mandrosos, tant que no sortim de casa fins les 3. Visita por ahi i compra al super. Sopem i juguem al UNO radikal. Tenim (la suposada) despedida del Carles de Torino. Ens fa mandra anar i em posa d'excusa a mi. Mongolades fins les tantes

Capitol 208: Torinossa amb la Sara
Anem a buscar la Sara, ens colem al bus que es la cosa més fàcil del món. Vaig a buscarla al aeroport, retrobament amb ganes. Baixem del autobus més aviat del que tocava, però fa maco passejar. Deixem les coses i anem a voltar una estona. A la tarda passejem la Sara i jo comprem paper de vater (era urgent) i marxem a arreglarnos per la nit. Anem a una aperitivo, es a dir, pagues un combinat i menjes tot el que trobis. Ens posem com el quico tot i no tenim lloc on menjar. Finalment si, trobem una taula, quan ja hem acabat de sopar. La Georgina reb un missatge del Carles especificant que la festa va ser apoteosica (com no) i que al final no marxen, només era un AW en versió masculina. La Georgina està quee s puja per les parets. Riures amb el suposat idili de Sofia (coreana, si si, coreana) i Falaj (pakistaní) Acabem a un bar irlandes després de refusar entrar a un bar on pretenien cobrar-nos l'entrada a 8 euros, només perque el promotor va amb pinganillo. Trobem una tauleta. El cansament fa mella en mi, i marxem cap a les 3 a dormir.

Capitol 209: Torino-Milano
Ens aixequem relativament d'hora, volem anar a veure com el Tibidabo local. Som mongolita, Sara, Mary of the Sea Helena i jo. Pujem amb el funicular a la basilica. A darrera hi ha la tomba del equip de futbol del 1949 del Grande Torino, morts en un accident d'avió quan tornavem d'un amistos a Portugal. Baixem, la sara agafa la maleta, dinem focaccia (serà l'ultim apat italià) i l'acompanyo al aeroport, on la focaccia li balla massa al estomac. Ens despedim i torno a ca la monga, a fer la maleta i marxar. El tren surt 30 minuts tard, em despedeixo de la Georgina i pillo el tren. Arribarà 50 minuts tard, el suficient per perdre l'últim bus a Bergamo. Em trobo amb el dilema d'on passar les 4 hores esperant el bus del aeroport. Descarto la waiting room de l'estació de Milan. És un alberg pels sense sotre. Descarto l'estació. La publicitat esta a tot volum i podria acabar tarat. Per tant carrer. La temperatura no es del tot desagradable, no fa fred, tot i que al final si que es nota. Jugo amb el mobil, conto fins a 547, i miro de passar 3 hores de la forma més amena possible. El bus arriba 40 minuts abans, i dormo fins a arribar al aeroport. Faig el checking de una manera encara més relaxada que abans, i m'espero a embarc ar dormint precariament a la porta d'embarcament. Es forma una cua espontania que em salto perque he estat el primer d'arribar a la porta d'embarcament, per tant hi tinc dret. Tinc la sort de anar sol en tres seients. Esmorzo un crosant a preu d'or i m'adormo mirant els Alps

Capitol 210: Turunssa
Aterrem i sortim del aeroport. Si pillo l'autobus barat arrbibo a Turku a les 16. Pago el bus car, es clar. Mentre espero el tren sopo-esmorzo-dino una hamburgesa. Pillo el tren i dormo tot el viatge. Arribo a casa, nevant. M'expliquen la moguda així per sobre i vaig a classe. Interessantissim, error en les mates amb nens de 3 a 6 anys. Guai. JA a casa m'entero del percal. Michu, el frances boig hooligan va rebentar la porta del pis perqu volia parlar amb Gustavo, entra, l'agredeix i amenaça de mort a la resta si anem al TYS o a la poli. Evidentment avui han anat, però l'ambient esta enrrarit. Putu francés, em fot molta rabia que existeixi gent així. Siesta, sopar i escriure.

diumenge, 15 de març del 2009

Capitols 198-201 (Tuplapukki i altres barbaritats)

Capitol 198: Paper Winds Contest

Pràctiques, al sortir em deixo les ulleres. Tinc pressa per dinar perque a les 14.00 hi ha el concurs de llençar avions de paper, organitzat per Red Bull. Vull presentarme amb el meu disseny, però Gp té més experiencia i em prepara un avio que tot i que requereix certa tècnica al hora de llençar-lo, promet molt. Arribo, m'inscric. Serem unes 15 persones, Genc i jo com a única delegació extrangera. El concurs comença 1 hora tard, que he aprofitat per a fer infinitat de probes amb resultats més que preocupants. Tinc una taxa d'acert de 5%, es a dir 1 de cada 20 llançaments podria ser força bo. Sóc el concursant numero 2, després de Genc. Em concentro, tinc una càmara de video a 2 cm de la meva cara. Llenço. Lamentablement, l'avió entra en punt mort massa amunt i es desploma a escassos 10 cm dels meus peus, davant el riure del públic. Em cago en l'aerodinamica i en sa puta mare. Tinc un altre llançament, on torna a passar el mateix. Demano que mesurin la meva distància, 81 cm. No quedo últim perque hi ha un que ha fet dos llançaments nuls. La prova de temps de vol em surt millor, quedo 6é. Genc es classifica per la final a Helsinki, amb nit d'hotel inclosa. Torno a casa, que a la nit tenim festa que es el cumpleanys del Alex. Clàssics càntics i etc fins a les 2. Demà hem quedat a les 6.30 del matí per pillar entrades pel Sea Battle.

Capitol 199. El madrugon més inutil del món
Sona el despertador, punyent a les 6.20 del matí. Amen 5 zombies cap a pillar entrades a fer cua. No hi ha ni 10 persones, alguna de les quals encara fa olor d'alcohol, puig que no ha anat a dormir i porten 2 hores a l'intemperia, a -2ºC. Digne d'admiració, es clar. Ens apuntem a una llista i 30 minuts després comencem a inscriure'ns. Tornen, venço amb dificultats a la mandra que em fa anar a les pràctiques. De fet, es patinar al bunquer. Tot i que la classe és amb nenes de 8 anys, la gran majoria sabem patinar moltissim més que jo, així que al fer spins procuro aguditzar tots els meus snetits, ja malmesos. Torno a casa i siesta criminal. Hi ha festeta no se per que, i hi ha gent que surt, però demà m'espera Helsinki.

Capitol 200. Albert i la fàbrica de xocolata.
7.30h del matí, cap al viatge del ESN a Helsinki. 2 hores més tard arribem a la fàbrica de xocolata. El guia té un pentinat EMO i un humor típicament finès, que nomès em fa gràcia a mi. Veiem 3 videos, d'alt IdF. (index de freakisme) Posteriorment, ens donen una volteta per la fàbrica. No hi ha riu de xocolata, cosa que em decepciona. Al final de la visita, hi ha un carro on ens ofereixen menjar fins a rebentar. Fantastic. Visita al super, les tentacions són irresitibles. Aprofito per comprar regals i dos tabletes de xocolata negra, molt bé de preu. em faig amics de dos iranians, també amb un humor molt peculiar. Arribem a Helsinki i dinem al bar de la facultat. La Lucia explica aventures a la selva del Peru, digna de una GERAC. Al sortir hi ha una mani en contra de la reforma del sistema universitari finès. A vere, ells li diuen mani però sembla una rua tecno. Criden consignes, però nomes ocupen un carrir lateral. Ni pintades, ni barricades, ni res. L'iranià comenta que si no hi ha trets, no es una mani. Humor negre, ja us ho he dit. Entrem al parlament, previ visionat d'un video sobre la democràcia finesa, més educada com ja hem pogut veure. Ens duen a donar un volt pel parlament, a destacar un ascensor sense portes (on la paraula incident significa amputació) i l cambra dels diputats on al les grades del pulbic hi ha una guia per a saber qui es qui. A destacar la prohibició de dir la paraula mentida (o derivats) i d'aplaudir. Tampoc poden arribar tard o faltar sense justificació expresa. Igualet que a Espanya.
Via lliure. Visitem un museu d'art, dedicat a Disney i les seves inspiracions. Anem perque es gratis i a fora fa fred. Caminem un xic per la ciutat i ens menjem unes patate fregides que seran tot el meu sopar. Tornem i a les 22 estic a casa, on hi ha un sopar de pis. L'ambient està caldejat i crits de "nom kiss Antoaine " Arriba l'Antoaine. Mencions al un suposat onanisme. Juguem a un mai mai on l'irlandés és l'indiscutible estrella. Sortim els italians Esther i jo cap a l'Onnela. Agafem un bus equivocat que ens dona una volta per la fi del molt. Elvira, a la que hem apodat Porno Star, per dues raons obvies, crida i esta fora de si. L'austriac se'n vol fer carrec, evidentment per un obscur motiu. El deixem fer, i marxem a Onnela. La música mola, i volem festa. Baixem a la sala de baix al moment precís. Hi ha tot de ties que evidentment son l'objectiu dels italians, 0 exit. La que si trionfa es la Sara anglesa. Triomfa amb un mulato als lavabos de la discoteca. El noi es queda el seu cinturo com a trofeu fetixista. El tema és que la noia ha estat massa impulsiva. Esperem no ser 13 al pis... Busquen un taxi però GP i jo amrxem caminant amb la fresca. GRAN DIA per a celebrar els 200!

Capitol 201: Cumple Desi
Lavanderia i neteja general. A la nit anem a celebrar el cumple de Desi, soc atacat per uns globus i he de baixar al pis de sota, on Mei em fa un test de música de pelis. No estic malament però ho hagues pogut fer millor. Passejo per el 3c que també hi ha una festeta catalanitzada. Volen sortir, però serà massa car i tampoc tinc masses ganes, així que marxo a dormir relativament aviat.

dimecres, 11 de març del 2009

Capitols 194-197 I ja estem al març

Capitol 194: The last vodka
M'aixeco massa d'hora a les 8 hi ha classe. No hi ha gent pel carrer, vull dir, val com sempre, però és de dia. La primera classe seguim amb el pla de millora del comportament de la classe. La segona lecura individual. Vaig preparant el joc, que desperta curiositat. L'Helena ha portat daus i dos parches pirates, que em dificulten en extrem la visió. Em sento com quan era moni de grumets, però en anglés. El joc els hi mola mil. Un xic caòtic, però té el meu segell. Acabem amb la lectura del Kalevala. Li faig el dinar a l'Agniszka. Fem un sopar a casa, amb els italians i més gent que deriva en un threeman. Troo un culet de vodka que em va portar l'IRis i decideixo finiquitarlo. A les 2, hora ofical de tancament del joc, m'entra cagalera, y això em destrossa. Vaig a dormir

Capitol 195. El despertar és dolent. Pitjor és agafar l'autobus per anar a la pizzeria amigo. Després dinant tot és relaxa. La MArta, la cosina de la Laura, marxa avui. Guanyo una aposta a la Laura, que després incumplirà. Al marxar, ploren les dos. Torno a casa caminant. VOlem vuere un peli, però res, un capitol de South Park i ja està. GP, Quentin i Laura marxen a Stockolm un dia, així, per sorpresa. Sopo amb l'Agniszka que em retorna el favor

Capitol 196: Avui tinc classee. 5 hores
El de filosofia sembla un savi i ens endosa la tira de lectures que tenen pinta de ser poc digeribles, a part que no controla l'hora per res. La de Learning Difficulties la fa la tia que ens va enganyar amb el treball a els 8.30. Sembla interessant, de moment està ben enfocada Surto a les 17 amb ganes de res.

Capitol 197: El bunker
Dia d caos. La bici nena té la roda punxada. Agafo l'autobus que marxa quan arribo. Increiblement l'home frena i m'espera. Arribo al cole, i els nens no estan. Crec que tenen Ed Fisica de patinatge. La porta es tancada. Demano que me la obrin. L'ascensor no funciona. Els dos nois ho miren però no treuen l'aigua clara. EL dire m'explica com arribar per l'altra porta. La trobo, malgrat dono algunes voltes de més. L'entrada es pels cotxes i per les persones. Em sento dins de la pel·Licula James Bond conra el dr.No. Estic en un bunker militar antinuclear d eplena guerra freda. A més a més l'únic soroll que es sent son els meus passos. Si algun dia hi ha guerra nuclear ja se on anar. Travesso la doble porta blindada de més de 2 metres de gruix. Camino 15 min més fins a les pistes. No hi ha nens. Estan a classe fen titelles. Oks. Acaba el cole. M'han proposat fer una classe sobre Espanya. Caurà un pwp interactiu, mínim. Perdo el temps fins a la sauna de la nit, on comentem els caps de setmana respectius i celebrem el cumple del bosni, que es tot un person. Futbol per carrusel i a dormir

dissabte, 7 de març del 2009

Capitols 190-193 (Practiques i desglaç)

Capitol 190:
Sona el despertador a les 7. L'Iris dorm i quan torni ja no hi serà. Vaig en bus dincs els candau esta trencat. Fot molt fred, vent i neva. Avui anem d'excursio amb els nens a tirarnos en trineu i fer esqui de fons. Descobrir com funciona les fixacions del esqui no es fàcil, finalment trobo el truquillo i em faig l'expert. Declino però l'inivtació de la profe per a provar l'esqui de fons. Després m'emporto uns quans a tirarse per una baixada amb trineu. La diversió d'ells consisteix en:

a) Agafarse de les cordes dels trineus per a crear trens destructius
b)LLençarse en plan kamikaze per a veure quans derriben
c) Carreres estil Rollerball

A les 11.30 dinem salxixes a la brasa en una caseta amb barbacoa. Risc d'intoxicació per monoxid de carboni. A la 1 tornem cap al cole. Tornem en bus a casa. Al tornar l'Iris m'ha deixat una nota de despedida. A dormir d'hora que demà serà un gran dia
Sopo al ca la Rosa, truita de patates. Ñam. Em deixa la seva bici que a la vegada li ha deixat una polonesa. La bici es de nena, es diu My cup of tea i em va petita...

Capitol 191:

Practiques altra cop a les 8 del matí. Ajudo en mates però l'ambient no es de treball. Hi ha una nena que em preocupa especialment, fot el que li rota. Així, clarament. Ha de ser avisada constament de les coses més bàsiques.
Quan torno, començo a preparar el joc del dissabte. Si, si, alguns dissabtes tenen classe. Almenys jugarem una estona. Acabo el joc justet per dutxarme i baixar a la festa dels amics del Alex, al primer pis. Jugem al three man i a les 12 decidim marxar cap a la festa, quelcom around de world, que resulta ser musica electronica aronud de world, però sincerament no li acabo de veure la gràcia. Hi ha la tira d'ERASMUS i comencen algunes parelles. (fotografiades per mi) Se sortegen llibres en finès i demés utilitari inutil, no ens toca res. A les 4 marxem cap a casa, que demà a les 7 toca diana

Capitol 192:
M'aixeco millor del esperat, arribo a classe sense problemes Faig etica dos hores amb els de 5é. Despres baixo al pavello on patinen. Antic bunker, per accedir a les instalacions has de baixar amb un ascensor calculo que uns 50 metres cap a baix. Despres creues una sala que tot i estar pintada, no deixa de ser un forat a la roca. Travesses dos portes blindades (ara obertes) i arribes a un multipistes de icehockey. PErque us feu una idea, una d'aquestes pistes es com tres skatings. N'hi ha dos. Per tant, es enorme. Dino, amb una bornca de la directora al xino, que cridava. Posteriorment 2 hores de classe de fines avançat que aprofito per ultimar el joc i llegir el kalevala (versió infantil) Al acabar la classe parlem amb l'Helena (la tutora) sobre el joc. Havia pensat fer un joc de taula per no esvolotar-los però ella em proposa si es pot fer mogudet. Es clar. Imprimeixo, retallo i ho deixo preparat. Al tornar la neu es fon deixant tots els carrers amb bassals enormes, fet que em taca el pantaló.Despres de sopar, sauna. Hi ha una lituana amiga de la Agnes, que s'ha oblidat el banyador i es fica a la sauna embolicada unicament amb un pareo, situació d'inici a moltes de les pelis porno dels anys. Parlem sobre tatuatges, bromes etc... A les 12 a dormir

Capitol 193
Avui tinc una hora més de dormir. Fa sol però encara hi ha glaç, però em dona bon humor. LA classe de mates, no funciona, hi ha massa escandol. Heena decideix posar en marxa un pla per a canviar el comportament. Tres avisos si es parla sense aixecar la mà o es fa quelcom no procedent. Als tres avisos diaris, email als pares. També l'opció de cares somrients pels que es portan bé. EL millor de tot es que durant gairebé 45 min hi ha un dialeg entre la profesora i els alumnes per tal de consensuar els detalls. Així el pla és acceptar. Després d'això ens toca patinatge amb els de 5é i 6é. Helena domina, jo em mantent (però no tenen res a veure els patins del Skating amb els que tinc ara de jugador de hockey gel.) Greg, pobre no atina. Aprenem a anar cap a enrere gràcies aun que juga a icehockey (i per tant resulta imparable patinant) Jugem a futbol (cosa que em de provar a Barna i marxo.
Cap al LIDL a comprar. Omplo la motxilla per 55 euros. Al arribar tinc molta gana, paninis enormes que son degustats amb ganes.
Anem a comprar un sofa al Ekotori. Ens saluda un uruguaia que ens convida a la seva esglesia. FInalment comprem un sofa llit. Per vuit euros més ens el porten a casa, però el dimecres. Declinem l'oferta. El sofa pesa com un mort. Als 40 primers metres encara no hem trobat una solució addient al problema. Ens asseiem al sofa, al mig del carrer, mentre GP i Quentin fan una cigarreta. Fotos de rigor. Els conductors riuen, l'escena es irrepetible. Una hora més tard el sofa es a punt de pujar dos pisos, ens ha costat temps, esforç i mitja esquena meva. Contra tot pronostic, no trenquiem res al pujarlo per les escales i ficarho a la cuina. Ens ajuda l'irlandés.
Per la tarda, futbol, 3 equips de 6. No es la meva millor actuació, i rebo una pilotada al ull. També se'm trenca una ungla, però això ja es habitual. Dutxa i sopo mentre els altres miren una peli al sofa nou. Fede és al·legica al sofà. A dormir que demà tenim classe

dimarts, 3 de març del 2009

El gran dubte (resolt (Cap. 186-189)

Capitol 186:

A les 7 m'aixeco. Agafo la bici, el candau fa l'estupid, i no es vol obrir. Finalment, ho consegeixo. Arribo just. Classe d'angles, de fonetica. Obviament no en tinc ni fava, i els nens em demanen ajuda. Per sort apareixen dues estudiants angleses (Hollies) i els hi passo la feina molt elegantment. Les altres dues classes son mates, (restes portant, amb el friend ten com a protagonista) i musica, principi de batukada. (suc)
Torno i paro al LIDL per a comprar quelcom. Miro el preu perque no puc sobrepassar els 18 euros. Només 6 al final. I tinc carn per dies!

A la tarda recés i per la nit anem de passadis en passadis buscant festa. A destacar l'enfrontament en competició etilica del equip francés: Michael (el psico), Antoine, i un cosi d'aquest, contre el combinat Pulga (ell i els seus tres cosins) Pulga i el seu sequit son derrotats clarament pel l'equip francés (que s'ha fotut 1l de combinat de ron en menys de mig minut, davant la celebració i el reconeixement general. Marxem al Onnela que hi han els del pis. Gran nit, ballem força estona.

Capitol 187:
Anem l'Iris i jo a Ruissalo. Perdem els dos autobusos, així que decidim caminar fins a Ruissalo (10 km) amb una temperatura de -8ºC Dinem pa i tornem en bus (obviament)

Parlant amb la Sara pel MSN em cau una elecció: Seguir amb els plans de marxar amb els amics a Suïssa, o marxar amb ella a NY? No se que fer.

A la nit anem a sopar a la pizzeria amigo, i despres al Börs, lloc multirecreatiu. Hi ha un concert on toca el meu amic llatinoamerica de les barbes i les grenyes. A més hi ha un espectacle brasiler, de batukada i ballarines. Bueno, acceptable i gràcies. Marxem l'Iris, la Rosa i jo, tot seguit, estem fets caldo

Capitol 188:
Segueix el dutbe, cada cop més fort. A la nit l'últim sopar de la Valentina (tonniotti) Pasta, i pizza. Cants al karaoke i es comença a jugar al joc de la botella, moment en el qual jo em retiro

Capitol 189:
M'aixeco a les 7, i al anar a ficar la clau al candau aquest li nega l'entrada. Probo i probo, i finalment a causa de l'excessiva força, trenco la clau. Hauré de caminar 5 km amb un vent gèlid i sense barret. PEnso que se'm cauran les orelles a terra. Arribo tard, i assisteixo a una classe de finés com a llengua extrangera. Pillo quelcom... Després anem a patinar a la classe d'educació fisica, l'Helena domina...
MArxo caminant cap a casa, 1 hora més. Arribo esgotat. Dinem i juguem al poker. Gairebé m'oblido de la rentadora. Les secadores estan ocupades, i he d'estendre la roba a la sala del assecador. Tarda més del desistjable. A la tarda, i després de semblar que no, finalment decideixo. MArxo a NY! (de manera totalment irracional, ho sé, però hi ha voltes que no es pot convèncer al cor de cap de les maneres)