Capitols 202-210 (Si, he pajareat un rato i Torino)

Capitol 202: Humor amarillo
Si és diumenge, aixi que vida al menjador, vagancia i anem massa d'hora al amigo a sopar. Veiem el muro i humor amarillo, versió finesa, (que es exactament el mateix però sense gomaespuma) Batalla de boles de neu al tornar i crits antifeixistes.

Capitol 203: 5 hores de classe
Filosofia, bé, ara les 4 hores de neurologia infantil són durilles. Imprimeixo la visa de EEUU. No la targeta d'embarcament perque no recordo el numero del passaport

Capitol 204: Vacances del reparador de bicicletes
Vaig amb la bici prestada i que he de reparar al home que les repara. Esta de vacances fins el 24. Bien por él. Imprimeixo la targeta d'embarcament. Em baixo el Re-volt i estem fent unes partidetes. És sant Patricks i anem a baix a beure cervesa amb l'austriac, la pornostar i el Mike (l'anglés atropellat per un vaixell-trineu) La porno star i l'austriac van en bus i ens trobem a Marilny on suposadament hi ha una festa. No hi ha ni el tato. Bec la cervesa del austriac, que no s'entera de res. De fet el guiem cap a casa als 30min. A la tornada trobem una autoctona també afectada per la celebració. Em trobo a la Rosa i fem el mongo un rato fins les 3. Mola que a les 6 hauré de aixecarme

Capitol 205: Torinossa.
Aixecarse és dur. Agafo el tren justet, bé em sobren 5 minuts. Pagat el bitllet dormo fins a Tampere. De poc no em deixo la gorra i els guants al tren. Agafo l'autobus barat perque arriba tard. Bien. El check and go mola perque ningu et medeix ni et pesa la motxilla. embarco sense presses. No hi ha nuvols i hi ha llum aixi que disfruto de les vistes aéries de mitja Europa, desde les illes glaçades d'Aland fins als camps d'Alemanya o els meravellosos Alps. Arribo a Milan i pillo el bus. Fa calor. 20ºC i jo estic suant. M'hen havia oblidad de cm era la sensació de que et sués el cul quan estas sentat. Meravellos. També torno a veure una mosca i el color de la gespa. Arribo a Torino i esta la Georgina (a partir d'ara Mongolita) Retrobament feliç. PAssejem amb la motxilla fins al seu piset. Em presenta la seva companya de pis, Camila, parla en italià. Entenc un 80% Anem de festa i a sopar de gratis al Millonarie. Els ERASMUS es comporten com a famèlics, com vé sent habitual en tots els països. Critiques al clan españolito que no és relacionen amb ningu més i només fan que botellons, dia si i dia també. L'ERASMUS es per coneixer nova gent de tot europa i del mon, no? Per fer això, ho pots fer a casa. Marxem d'hora a casa, però ens quedem xerrant i fent el mongo fins les tantes. Dormo a la cuina, en un somier i dins d'un sac. Precari a tope.

Capitol 206: Torinossa (II)
Visita a la ciutat, sense gaire presses. A la uni hi ha merder. Es veu que un dels estudiants pro-Berrusconi va fer que entrés la poli a la uni i estan tots d'italians progres esperant-lo que surti d'una reunió, cridant consignes antifeixistes universitaries, cantant bella ciao i fent merder. A fora s'esperen una cinquantena de antidisturbis. Els progres, que deuen haver rebut lúltim dia es queden a la porta, provocant i celebrant l'efimera victoria. Anem a dinar pizza al Mordillo, que em fa gràcia el nom. Siesta criminal per la tarda i pretenem anar a la festa cutre. Imposible, tot una marea d'italians cercant mossa. Anem a un pub on m'han promés que les noies espontaniament pujen a la barra i es despullen. No, en la nit d'avui només hi ha una AW o calientabraguetes que deixa als italians amb mal d'ous i a mi indiferent. A destacar un home totalment acabat que balla per impulsos sinaptics. Tornem a casa, cansats però contents

Capitol 207: Torinossa (III)
Ens aixequem mandrosos, tant que no sortim de casa fins les 3. Visita por ahi i compra al super. Sopem i juguem al UNO radikal. Tenim (la suposada) despedida del Carles de Torino. Ens fa mandra anar i em posa d'excusa a mi. Mongolades fins les tantes

Capitol 208: Torinossa amb la Sara
Anem a buscar la Sara, ens colem al bus que es la cosa més fàcil del món. Vaig a buscarla al aeroport, retrobament amb ganes. Baixem del autobus més aviat del que tocava, però fa maco passejar. Deixem les coses i anem a voltar una estona. A la tarda passejem la Sara i jo comprem paper de vater (era urgent) i marxem a arreglarnos per la nit. Anem a una aperitivo, es a dir, pagues un combinat i menjes tot el que trobis. Ens posem com el quico tot i no tenim lloc on menjar. Finalment si, trobem una taula, quan ja hem acabat de sopar. La Georgina reb un missatge del Carles especificant que la festa va ser apoteosica (com no) i que al final no marxen, només era un AW en versió masculina. La Georgina està quee s puja per les parets. Riures amb el suposat idili de Sofia (coreana, si si, coreana) i Falaj (pakistaní) Acabem a un bar irlandes després de refusar entrar a un bar on pretenien cobrar-nos l'entrada a 8 euros, només perque el promotor va amb pinganillo. Trobem una tauleta. El cansament fa mella en mi, i marxem cap a les 3 a dormir.

Capitol 209: Torino-Milano
Ens aixequem relativament d'hora, volem anar a veure com el Tibidabo local. Som mongolita, Sara, Mary of the Sea Helena i jo. Pujem amb el funicular a la basilica. A darrera hi ha la tomba del equip de futbol del 1949 del Grande Torino, morts en un accident d'avió quan tornavem d'un amistos a Portugal. Baixem, la sara agafa la maleta, dinem focaccia (serà l'ultim apat italià) i l'acompanyo al aeroport, on la focaccia li balla massa al estomac. Ens despedim i torno a ca la monga, a fer la maleta i marxar. El tren surt 30 minuts tard, em despedeixo de la Georgina i pillo el tren. Arribarà 50 minuts tard, el suficient per perdre l'últim bus a Bergamo. Em trobo amb el dilema d'on passar les 4 hores esperant el bus del aeroport. Descarto la waiting room de l'estació de Milan. És un alberg pels sense sotre. Descarto l'estació. La publicitat esta a tot volum i podria acabar tarat. Per tant carrer. La temperatura no es del tot desagradable, no fa fred, tot i que al final si que es nota. Jugo amb el mobil, conto fins a 547, i miro de passar 3 hores de la forma més amena possible. El bus arriba 40 minuts abans, i dormo fins a arribar al aeroport. Faig el checking de una manera encara més relaxada que abans, i m'espero a embarc ar dormint precariament a la porta d'embarcament. Es forma una cua espontania que em salto perque he estat el primer d'arribar a la porta d'embarcament, per tant hi tinc dret. Tinc la sort de anar sol en tres seients. Esmorzo un crosant a preu d'or i m'adormo mirant els Alps

Capitol 210: Turunssa
Aterrem i sortim del aeroport. Si pillo l'autobus barat arrbibo a Turku a les 16. Pago el bus car, es clar. Mentre espero el tren sopo-esmorzo-dino una hamburgesa. Pillo el tren i dormo tot el viatge. Arribo a casa, nevant. M'expliquen la moguda així per sobre i vaig a classe. Interessantissim, error en les mates amb nens de 3 a 6 anys. Guai. JA a casa m'entero del percal. Michu, el frances boig hooligan va rebentar la porta del pis perqu volia parlar amb Gustavo, entra, l'agredeix i amenaça de mort a la resta si anem al TYS o a la poli. Evidentment avui han anat, però l'ambient esta enrrarit. Putu francés, em fot molta rabia que existeixi gent així. Siesta, sopar i escriure.