Capitols 198-201 (Tuplapukki i altres barbaritats)

Capitol 198: Paper Winds Contest

Pràctiques, al sortir em deixo les ulleres. Tinc pressa per dinar perque a les 14.00 hi ha el concurs de llençar avions de paper, organitzat per Red Bull. Vull presentarme amb el meu disseny, però Gp té més experiencia i em prepara un avio que tot i que requereix certa tècnica al hora de llençar-lo, promet molt. Arribo, m'inscric. Serem unes 15 persones, Genc i jo com a única delegació extrangera. El concurs comença 1 hora tard, que he aprofitat per a fer infinitat de probes amb resultats més que preocupants. Tinc una taxa d'acert de 5%, es a dir 1 de cada 20 llançaments podria ser força bo. Sóc el concursant numero 2, després de Genc. Em concentro, tinc una càmara de video a 2 cm de la meva cara. Llenço. Lamentablement, l'avió entra en punt mort massa amunt i es desploma a escassos 10 cm dels meus peus, davant el riure del públic. Em cago en l'aerodinamica i en sa puta mare. Tinc un altre llançament, on torna a passar el mateix. Demano que mesurin la meva distància, 81 cm. No quedo últim perque hi ha un que ha fet dos llançaments nuls. La prova de temps de vol em surt millor, quedo 6é. Genc es classifica per la final a Helsinki, amb nit d'hotel inclosa. Torno a casa, que a la nit tenim festa que es el cumpleanys del Alex. Clàssics càntics i etc fins a les 2. Demà hem quedat a les 6.30 del matí per pillar entrades pel Sea Battle.

Capitol 199. El madrugon més inutil del món
Sona el despertador, punyent a les 6.20 del matí. Amen 5 zombies cap a pillar entrades a fer cua. No hi ha ni 10 persones, alguna de les quals encara fa olor d'alcohol, puig que no ha anat a dormir i porten 2 hores a l'intemperia, a -2ºC. Digne d'admiració, es clar. Ens apuntem a una llista i 30 minuts després comencem a inscriure'ns. Tornen, venço amb dificultats a la mandra que em fa anar a les pràctiques. De fet, es patinar al bunquer. Tot i que la classe és amb nenes de 8 anys, la gran majoria sabem patinar moltissim més que jo, així que al fer spins procuro aguditzar tots els meus snetits, ja malmesos. Torno a casa i siesta criminal. Hi ha festeta no se per que, i hi ha gent que surt, però demà m'espera Helsinki.

Capitol 200. Albert i la fàbrica de xocolata.
7.30h del matí, cap al viatge del ESN a Helsinki. 2 hores més tard arribem a la fàbrica de xocolata. El guia té un pentinat EMO i un humor típicament finès, que nomès em fa gràcia a mi. Veiem 3 videos, d'alt IdF. (index de freakisme) Posteriorment, ens donen una volteta per la fàbrica. No hi ha riu de xocolata, cosa que em decepciona. Al final de la visita, hi ha un carro on ens ofereixen menjar fins a rebentar. Fantastic. Visita al super, les tentacions són irresitibles. Aprofito per comprar regals i dos tabletes de xocolata negra, molt bé de preu. em faig amics de dos iranians, també amb un humor molt peculiar. Arribem a Helsinki i dinem al bar de la facultat. La Lucia explica aventures a la selva del Peru, digna de una GERAC. Al sortir hi ha una mani en contra de la reforma del sistema universitari finès. A vere, ells li diuen mani però sembla una rua tecno. Criden consignes, però nomes ocupen un carrir lateral. Ni pintades, ni barricades, ni res. L'iranià comenta que si no hi ha trets, no es una mani. Humor negre, ja us ho he dit. Entrem al parlament, previ visionat d'un video sobre la democràcia finesa, més educada com ja hem pogut veure. Ens duen a donar un volt pel parlament, a destacar un ascensor sense portes (on la paraula incident significa amputació) i l cambra dels diputats on al les grades del pulbic hi ha una guia per a saber qui es qui. A destacar la prohibició de dir la paraula mentida (o derivats) i d'aplaudir. Tampoc poden arribar tard o faltar sense justificació expresa. Igualet que a Espanya.
Via lliure. Visitem un museu d'art, dedicat a Disney i les seves inspiracions. Anem perque es gratis i a fora fa fred. Caminem un xic per la ciutat i ens menjem unes patate fregides que seran tot el meu sopar. Tornem i a les 22 estic a casa, on hi ha un sopar de pis. L'ambient està caldejat i crits de "nom kiss Antoaine " Arriba l'Antoaine. Mencions al un suposat onanisme. Juguem a un mai mai on l'irlandés és l'indiscutible estrella. Sortim els italians Esther i jo cap a l'Onnela. Agafem un bus equivocat que ens dona una volta per la fi del molt. Elvira, a la que hem apodat Porno Star, per dues raons obvies, crida i esta fora de si. L'austriac se'n vol fer carrec, evidentment per un obscur motiu. El deixem fer, i marxem a Onnela. La música mola, i volem festa. Baixem a la sala de baix al moment precís. Hi ha tot de ties que evidentment son l'objectiu dels italians, 0 exit. La que si trionfa es la Sara anglesa. Triomfa amb un mulato als lavabos de la discoteca. El noi es queda el seu cinturo com a trofeu fetixista. El tema és que la noia ha estat massa impulsiva. Esperem no ser 13 al pis... Busquen un taxi però GP i jo amrxem caminant amb la fresca. GRAN DIA per a celebrar els 200!

Capitol 201: Cumple Desi
Lavanderia i neteja general. A la nit anem a celebrar el cumple de Desi, soc atacat per uns globus i he de baixar al pis de sota, on Mei em fa un test de música de pelis. No estic malament però ho hagues pogut fer millor. Passejo per el 3c que també hi ha una festeta catalanitzada. Volen sortir, però serà massa car i tampoc tinc masses ganes, així que marxo a dormir relativament aviat.