Capitols 23-26 (cronica d'una altra arribada)

Capitol 23: Joensuu Turunssa
A les 7.30, implecable, sona el despertador. He estat netejant fins les 3 així que he de posar l’snozee. Preparo el survival package per la Veera que el passarà a recollir a les 8.15. Em vesteixo, empaqueto la resta i vaig al super. Vé la Veera, li donc el survirval package i ens despedim. Pico a l’Ali i li dic d’esmorzar junts. Em preparo bocata de salxixes, robo un barret del meu company (que no ha aparegut) i tanco la porta. Esmorzo amb l’Ali i el Jesus. Es nota que es l’últim esmorzar. Recullo els paquets. Portar les coses es un show, després de dos intents fallits, se’m ocurreix una idea boja però efectiva. Lligo la maleta amb un cordill de bota a la bici i l’arrastro. Contra tot pronostic, funciona. Això si, fot un soroll de mil dimonis i la major part de gent de Joensuu em mira com si fos un boig perillós. La pujada es tot un repte pero s’assoleix. Arrivem a l’estació, fiquem les coses al lockage (2 euros) Anem al Joensuun Eli a cantar les quaranta per el company i a llençar pilotes fora per la neteja. L’Ali té el dia cleptoman i es pilla una cistella i un pop. Anem a cercar una motxilla sense exit. Un SMS ens diu que ja hauriem d’estar a l’estació, on esperen la Julia i la Lenka. Trec les coses del lockage i comprem el bitllets a preu normal... Ali marxa. Ariva Saman a despedir-se i l’Olessia i l’Hanna. En la despedida del Saman a la Lenka es confirma la meva teoria sobre el doble joc. El tren és d’un sol vagó. Mirem fotos al ordinador i despres siestecita. Cau el primer bocata. Fem el canvi de tren tot biaxant penosament les escales. Compro una cervesa i la tiro involuntariament. Agafem el segon tren, doble sessió de fotos i musica. Cau el segon bocata i la saxixa sobrant. Parlo amb una senyora finesa sobre la vida i la mort. Arribem i em trobo a l’Eva Liisa. Es tal i com jo m’imaginava, no atractiva. Pujem al bus i enceto conversa amb una noia amb un pircing a la dent. Al hostal m’entra una pajara i no m’entero de res, Em centro intentant resoldre el tetris de l’espai de l’habitació, puig que som 4 i poc espai. Finalment la meva maleta esta a la lavanderia i el portatil a un calaix amb clau. Pago 50 centims per 13 min de conexió. Vaig a la cuina amb el mapa. Una noia alemana ha fet massa pasta i em convida a sopar. Excel•lent. Xerro amb ella i dues noies més. Aquestes ultimes fan l’orientatión course demà, així que quedem amb elles. La hungara, Magda, està tremenda. Finalment escric al diari (de paper ) i a dormir. Tot intentant fer el llit a les fosques i intentant fent el minim soroll possible se’m cau tot a terra, amb el terrabastall corresponent. El raspall de dents cau al llit de sota on hi dorm un xinés, el qual m’odia. Finalment em fico a dormir

Capitol 24: Perkele!
7.15. Em dutxo em vesteixo i vaig a esmorzar. L’esmorzar que val 5,20 es una puta merda. Perkele! Em preparo la motxilla per sortit. Plou Perkele!. Em poso el xubasquero i espero a la hongaresa que no apareix. Perkele! Finalment, armat amb el mapa intento arribar. Obviament el llegeixo malament i em perdo. Perkele!.Arribo tard, juntament amb dos espanyols, Pulga i Yuki. Em sento al costat de la Lenka. Passen tot de personatges. Primer el de l’studient union, gran projecte que aqui no tenim. Els estudiant universitaris totalement associats per fer-se la vida més fàcil. A la manera finesa es clar. Les seguents noies són les que munten els cotarros de festes i excursions. No em perdo detalls. Seguent arriba un big boy, cridaner. Porta uns pantalons que resultar ser un peto. Resulta que hi ha subassociacions i cada membre de l’associació porta un peto de festa amb tot de parches conmemoratius de les festes. Obviament en conseguire un. Arriba un home que ens explica tota l’historia i les costums dels finessos. El video de Perkele! es el més aclamat. Finalment una dona ens diu com hem de fer els treballs. Sembla ser que copiar aqui es molt més greu que a Barcelona així que s’haurà de tenir en compte. Tinc 2h abans no apareix la tutora. Em registro i endevino la meva direcció gràcies a la tutora del Pulga. Em perdo per arribar al Educarium, lloc de reunió amb la Eva Liisa. Perkele! Dinem. Ens registrem al computer services. Ja puc utilitzar WI-FI a la uni. Seguim per a bingo. L’Eva Liisa m’ensenya la meva futura casa. Despres pillem el bus fins al centre i intento fer un compte corrent. En el primer bank hi ha una hora de cua. Perkele! Al seguent m’aten un home, possiblement l’home més lent i aborrit del mon. Porta un horrible jersei a rombos de llana. Perkele! Tarda una eternitat a obrir-me la conta i m’adormo, amb les rialles de les hungareses i de la propia Eva-Liisa. Mitja hora més tard ja he acabat de tot. Em despedeixo de la tutora i quedo amb la Julia i la Lenka. La Julia ha de marxa i ens quedem sols la Lenka i jo. Passejem fins que acabem davant de la catedral. Sessió de massatges. La conversa deriva en apropament però sóc rebutjat. Perkele! Seguim passejant i fent el tonto per ahi. Es fa l’hora de marxar. Arribo al hostal i hi ha microones. Busco un super però no en trobo cap obert. Perkele! Finalment soparé hamburgeses de l’hamburgeseria local, anomenada Hergenburger. Dino al hostal i conec a en Carlos i a una noia francesa del mon del scouts. Anem a fer una cervesata uns quants del hostal. Parlo amb Carina, alemana. Té un pircing al llavi... Marxem cap al hostal i a dormir. No faig tant de soroll.

Capitol 25: Minum tallo
Ens aixequem els quatre de cop, fem les maletes i busco una lock. He d compar un altre candau ja que no se on esta el meu. Maleixo. Esmorzo a corre cuita que he quedat amb la Lenka per anar a la uni. Les conferencies son un aborriment total, nomes m’indigno quan m’entero que has de pagar part de la ambulancia si algun dia en necessites una. D’acord, he de pensar que estic en un pais molt capitalista. La Eva Liisa està malalta i vaig a dinar amb la Lenka, la Julia i la seva tutora. Vaig a buscar el xubasquero al Educarium que ahir me’l vaig deixar. Plou molt i em mullo tot els pantalons mentre estic altre cop perdut. Finalment trobo tota la gent que va al information market. EL primer objectiu es conseguir entrades per una excursio d’un cap de setmana. Conseguim les últimes. Demanem informació d’esports, idiomes i associació d’estudiants de llengua española (que son els que munten les millors festes, segons ens han dit) Amb la Lenka anem a buscar l’starting package, que pesa un ou, a conseguir les claus del piset. A la cua conec a la que sera la meva veina i el seu novio frances, a més de la Betti alemana amb la cual aniré a la festa després. 10 minuts de relax per anar a buscar l’equipatge. Lenka es queda a fer-me el sopar. Bus, agafo les coses i marxo. M’arrosego penosament fins a la parada del bus. El primer marxa sense esperarme. El segon triga 15 min, i em trobo amb la veina francesa Caroline. La cuina no funciona i no podem sopar. La Lenka marxa a sopar a casa mentre espero al home de servei tecnic. No sap com va fins que no truca a la companyia. Obviament es una xorrada. Faig tard que he quedat amb la Betti. Sopem per segon dia consecutiu hamburgesa. Arribem al pub. Hi ha la tira de gent, converso amb una finesa que va a Barcelona, gent d’aqui i d’allà. Pujem a dalt que hi ha juerga. (Abans he guanyat una cervesa a al Magda en una aposta) Ballem amb la Julia molt arrapats. La Lenka marxa a la francesa. En un descans intimo amb la Julia, i seguim ballant. Finalment a les 3, l’ambient decau i es hora d’anar a dormir. Marxo acompanyat per un xicot de Castelló, que coneix el camí.

Capitol 26: Turun Yliopisto.
M’aixeco espontaniament, em dutxo i sona el despertador. EM vesteixo, esmorzo galetes i en 5 min arribo a la facultat. Ens donen la benvinguda, (momentazo quan una noia diu) –I’m Maria and I’m from Albacete. Em fa massa gracia. Descobreixo que podré fer practiques de mestre, cosa que pot ser memorable. Hauré de fer molts canvis al Learnig Agraement, pero els faré demà amb la calma. Em conecto, no sense problemes a la red WIFI de la uni. Miro correu. Piro a casa, i ordeno tot. Comença ser habitable. Demà penjaré els curtines i els posters. Miro l’hora. Em dona temps d’anar al bus tour. Dino a la uni amb la francesa i la Carina. Anem al bus tour. L’Alfredo torna a ser l’estrella. El bus tour es certament aborrit i m’adormo. A la gent li fa gracia, però segur que han dormit més que jo. Se m’ha acabat el saldo i hauré d’anar a recarregar. Trobo un R-kioski i compro 20 euros de saldo. No conseguiexo aclararme amb la puta maquina i una noia, Iida, finesa m’ajuda. Tenim una conversació, i m’estic pixant, però aguanto com un campió. Ens donem els movils i la he de convidar un dia a quelcom. Arribo a casa, pixo i dormo fins les 7. M’aixeco, pica la Caroline a anar a comprar. Oks. Comprem i ella i el novio fan espaguettis. Amb la meva pizza fem un combinat italo-finés. Despres mirem una peli molt extranya. Ells marxen a “dormir” Jo piro a la cuina i xerro una estona amb les ruses i amb Amelie. Finalment estan molt cansades i marxem a l’habitació. Recarrego el PC i aprofito per escriure.

Capitols 19, 20 21 i 22 (Crònica dels comiats)

Capitol 19: Todiste

Arriba l'hora. He dormit poc i malament, tinc un lleugrer zumbido i tinc un examen. Hi ha certs nervis. L'examen no es dificil però s'ha d'estar molt concentrat. Repasso 10 vegades i finalment l'entrego. L'oral es més estressant perque et van preguntant. Entenc les preguntes en base a una paraula clau i responc com puc.
Les altres dos classes són activitats ludiques en finés.
Dinem el pitjor dia de tots, i piro a fer una siesta que necessito.

Per la tarda anem finalment a la festa a la illa. Els polonesos han trobat una illa amb un refugi per fer salxitxes al foc. Com es una festa polonesa no falta el vodka. HEm fet sangria que es molt ben rebuda, tot i que amb vi finès de 15% no m'ha quedat gaire lluida. Seguim la festa a casa els polacs. Ve més gent, uns fineses que beuen licor de menta amb llet (ecs). Maxime li llença els trastos descaradament a la més perjudicada, pero nomes conseguix un punt, que es celebrat pels polonesos en particular i per tots en general. Hi ha gent que sucumbeix al vodka. Jo vull festa, i finalment ens porten al Michael i a mi en cotxe (gracies Veera) A dins estan Betti, PEter, Thomas, Tina, Olessia, Julia i Hanka. Sóc aclamat. Ballem amb ganes i ens fem els amos del pub. Especialment destacat es el ball erotic que em maro amb Betti, que em posa certament malalt. Tot i això, no es culmina l'acció. Arriben Rafael, totalment fora de si, Nicole, Sofieke, i marxen Hanka i Tina
Rafael tira trastos a totes, sua com un porc i fins i tot cau a terra tot tirant-se la cervesa d'un finès a sobre. Fernando i jo comentem la jugada, FInalment ens tanquen el local. No tinc bici i proposo a la companya de pis de Hanka, Tima portarla i aixi montem els dos. No li fot gens de gracia, pero no ho dira. Intneto tot tipus de conversa pero nomes respon amb monosil·labs. Es maca pero paradeta. Com que soc un caballer l'acompanyo a casa i a dormir.

Capitol 20: Bunker
Gairebe m'adormo. Tinc 20 minuts per fer la bossa i marxar! Arribo corrents i no derrapo perque no tinc frens. Hi ha una excursio planejada al museu del Bunker. Anem amb bici. El viatge es agradable i el museu resulta ser militar. Els finesos van dedicar molt de temps i esforços a construir una linia defensiva de bunkers de 3000 km de llarg contra Russia. Qualsevol persona amb dos dits de front sap que si un dia Russia ataca Finlàndia, aquesta no tindria res a pelar. Pero no contradire a un militar fines capaç de tallar un tronc en vertical amb una destral d'un sol cop. EL bunker resulta curios, hi ha armament obsolet i un cano antitancs i una metralladora. Fotos de rigor. Arriba el moment de fer salxixes al foc. Jugem al darts, i guanyo sense oposició. Arriba finalment l'hora de marxar. Pel cami torbem un llac, i fa sol així que ens banyem (en pilotes) Ens podem assecar al sol i resulta genial. Finalment un nuvol ens recorda que estem a Finlàndia. Cap a casa. Hi ha festeta a ca les lituanes a l'altra punta de la ciutat. Som-hi. Buscant el camí més rapid ens perdem. Arribem cansats. La gent va arribant. Proposem jocs i trionfa la Figa i l'assasí.




Despres marxa gent i ens quedem a veure un pel·li carcelària, força dolentota. La tornada resulta freda i extenuant

Capitol 21: Vanha pulainen polkupyörä

Ens aixequem a les 8 per despedir a la Elena. Estem el Fernando, jo, L'Ali i l'Eric (el frances) El noi esta enamoradissim de l'Elena pero crec que no li ha dit. Quan marxa esta enfonsat i em fa llàstima. Esmorzem en un bar a la fresca tot esperant que muntin el mercadillo de segona mà. Discusió religiosa entre Ali i jo. Fernando fa fotos als gorrions. Es monta el mercadillo i ens ho passem teta. Jo he de marxar perque hi ha una excursio espontania a un llac.Som 15 persones a l'expedició. EL viatge d'anada mola, però es llarg i la platja es petita. La unica gracia es que no t'enfonses fins que no fas un quilometre endins. Partit de rugbi al aigua. Cansadissim. Prenem el sol fins que se'n va. Toca tornar. La tornada es molt mes pesada. Arribem tard i he de rentar roba. Descobrim que la rentadora pot canviar l'idioma a castellà. Hi ha festeta a ca l'Angiesza pero tothom esta al limit d eles seves forces. Els nois al balcó es confesen dels excessos de divendres. Rafael no recorda res, i ens fa molta gracia. Trasladem la festa a ca l'Hanka. Em faig un peix fregit. Mentre es fa fem un repte de tocarnos el cul amb la Hanka. Guanyo jo degut a la superior llargada de braços i al entrenament dels foulards. Arriba la comunitat polonesa. Jugem a la figa i al assasi. Ali té angines i jo no puc més i pirem a dormir.

Capitol 22: Näkemiin
Ultima classe. Ve un amic de l'Ali i ella se'n va buscar-lo al aeroport. Vaig sol per primera vegada a la universitat. El dia es melancolic. ELs resultats del examen: 68/100, notable. Ole jo. Escribim les valoracios, juguem un rato i s'acaba. Dinem cuixa de pollastre sencera cosa que produeix alegria! Marxo. He de fer les maletes, rentar, saquejar les coses del rus brut i hi ha festa a les 18. Faig mitja siesta i no em dona temps de res. Marxem l'Ali muntada a la meva bici i el Jesús amb la bici de l'Ali. El lloc esta a pendre pel sac. La casa es maca pero. Veiem les fotos i els videos. Sopem cosetes tipiques, fem un tastets de cervesa (no valen res) i algun joc. Soc elegit com el sunshine del curs i em regalen una bossa. Es reparteixen els diplomes i el diari del curs. Jocs, i l'ultim bany nocturn en pilotes, pels de sempre més la Jitka. Tothom ja marxa, abraçades, algun plor i promeses de viatjar molt. Marxem Hanka, Jitka Peter i jo. Porto a la Hanka, i em fa pessigoles a l'esquena. Ens despedim de tots. Quan torno a casa potser s'escapa mitja llagrimeta.
Ara he de netejar i deixar-ho tot llest.
La pròxima crònica serà a Turku ja!

Capitols 16,17 i 18 (preparant un examen)

Capitol 16: Vihaan vettä
Ens aixequem, ens dutxem, ens vestim i marxem cap a abaix. Plou poc, pero a mesura que ens acostem a la uni, plou molt més i arribar resulta épic. Tinc els pantalons mullats. Al lavabo em trobo al Thomas que porta dos pantalons. Em sento estupid. La classe es aborridota i la conferencia sobre la gent uralica tampoc puja l'anim. Arribo a casa i em cambio els pantalons humits. Tenim partit de volei a les 18. Perdo el temps fins aleshores. Plou. La barbacoa haurà de ser interior, pero el partit es fa. Uns nens tiren petards. Acabem el partit i marxem a a casa a buscar quelcom i despres a ca l'Hanka. Jocs, canço de la llama



Sopem carn xerrem, sessio de massatges i proves de coneixements general. Al final la son ens pot i anem a dormir

Capitol 17: Punahilkka
Necessito una siesta. Classe amena quan llegim la captuxeta vermella en finès. Per la tarda hi ha unes proves per tota la ciutat. Promet ser divertit pero cansat així que marxo a fer una siesta. Un cop recuperat comencen el joc. Ens partim en cinc grups de sis persones. Hi han 6 proves i uns reptes pel cami. Fem tots els reptes, memorable el tunning de bici i la lenjavaia amb tot de natius d'un pub (en avançat estat etilic) LEs proves son de fer el burro i relament hi tenim traça. Potser fallem en el singstar i es el que ens fa ser segons finalment, amb 860 punts (40 menys que el guanyador) A destacar la tercera recordant els vells temps amb poma, aigua i farina. La prova final es un partit de futbol amb parelles lligades per alguna extremitat no genital. Hanka i jo fem de porters amb certa decencia. FInalment, 4 hores mes tard acabem. Hi ha la proposta de cervesa pero sincerament no puc mes. Ali prepara una truita i a dormir

Capitol 18: Opiskelet suomea
Ultima classe. Fem un examen de prova i no surt gaire bé. Hauré d eposarme les piles. Despres clase de dubtes que ajuda molt, treballem per racons. FInalment volem marxar a estudiar pero s'imposa el voleiball. Porto fins al voleibol a la bella Elena a darrera. Hi ha una parada per comprar gelats. FInalment arribem i ens trobem a 4 finesos jugants. Fem equips mitxes i jugem al sol durant 2 hores. FInalment a les 19 es proposa sopar a ca la Tina. Oks. La Ali marxa a estudiar. Porto a Elena fins al super, comprem cervesa i anem a casa. Mentre en Saman cuina, els demes estudiem. Parem per dinar patates amb pell (sic) amb salsa. Seguim una estona més, fins les 12. MArxem en PEter, l'Hanka i jo. Al Peter se li rebenta la roda a 4km de casa, i tornem caminant. Estudio i perdo el temps fins les 3.

Capítol 15: Rakastan ukkosea

Comença el dia, dilluns. Es un dilluns, i mig plou. Inspirat per no se que m'aixeco content. queda una setmana i no es plan de decepcionarse pel temps. Baixem a la uni i clase. Entenc moltes coses, pero no puc afluixar. I de sobte, la patacada. Ens diuen que el novio de Veera (la coordinadora del curs, la que em va dur la motxila a casa i organitza festes) s'ha mort d'un accident de cotxe. Al descans la veig plorar abraçada al Fernando i se'n encongeix el cor. No soporto el patiment humà.
El mal karma es va dil·luint conforme avança el dia. Conferencia sobre esteriotips Finessos. Son definitivament gent peculiar. Entre destacats, organitzen el campionat mundial de llançament de bota d'aigua, el campionat mundial de carrera amb la dona a sobre (el premi es el pes de la dona en cervesa) el campionat mundial de futbol fang (intentaré pel tots els possibles muntar un equip Català i lluitar per el títol) i el campionat mundia de resistencia en una sauna. 13 minuts a 130ºC. I es una dona.
Acabada la conferencia marxem a casa. Ordinador. A les 17 biaxo a fer crispetes a ca l'Ali. No vindrà a veure la peli. Arribo 3 minuts tard i sóc aclamat per les crispetes. La peli es la clasica romantica de noia tonta i noi guapot que li fot el salt pero la noia tonta el perdona i s'acaba. Crec que s'oblida d'explicar que seguiran sent infeliços per sempre. Anem a fer una cervesa i un billar. No es el nostre dia al billar i Saman guanya. Converses en angles sobre la vida, el amor i els sentiments de les mascotes. Al final es tard i tinc gana. Ve la Lenka a sopar. Sopem spaguettis al pesto i salmó. La Lenka es queda a dormir, mentre cau una tempesta a fora de llamps i trons

Capitols 13 i 14 (cronica d'una troballa)

Capitol 13: Asko Valoinen

EL dissabte es lleva peresòs. Estic mort, i fins les 2 no hi ha plan. He de preparar el dinar, truco a la Lenka per confirmar, pero em diu que esta fent un pastis. Això em dona cert marge. Vaig al super, ataviat amb vestit playero. A dins del super fa fred. Trobo salsa pesto i em decideixo a fer tortelinis. Invitare a la Alicia. Va a comprar, i l'acompanyo. Se'ns afegeix, Vilnius,Mario , Fernando i Alicia. No hi ha tortelinis per a tothom i Mario es puja salsa pesto italiana i spaguettis italians. La conversa deriva en politica i Mario diu una frase que m'impacta i em fa pensar: Italia esta enferma. I tu enfermas con ella. Te hace tener mas miedo y ser mas arrogante.
Reconec que tot i que criticare sempre les mil coses que van malament mai diria una frase tan lapidaria com aquesta. Anem tard pero arribem just, amb aliento pesto.
Estem a dins una casa on pots ferte tu mateix les catifes. Son invitats pero crec que no tindre prou temps. Sortim i sorgeix la proposta de partit de volei. Oks. L'Hannah torna a tenir problemes amb la cadena i jo i Fernando li arreglem, a costa de la netedad de les ungles. Anem a casa la Lenka que ens ha fet pastis. De fet me'n ha guardat un trosset especialment per a mi, que haure de menjar. A casa perdem un rato el temps amb Youtube i anem a jugar. Tot i els mosquits, la jornada es alegre. Més quan apareix un personatge; Asko. Un home mes gran del que sembla, vestit de serveis socials, amb una ampolla de licor de fruita a les mans. Priemr ens anima, despres ens demana per jugar. Juga amb nosaltres. A cada set proposa un drinking time. Banyet i ens ofereix l'últim drinking time a casa seva. Hi accedim per curiositat. Casa seva es un museu de la guerra freda. Comunista convençut, té aquesta inevitable sensació de ser un perdedor etern. Ens ofereix un xupito de vodka amb licor de fruites. Inconsientment bec tot d'un glop. No m'havia advertit que el vodka tenia una graduació de 80º, cosa que pateixo amb escreix. Vermell com un tomàquet, maleeixo la inconsiencia humana, davant la gatzara general. Recupertar, Asko treu la guitarra i comença a cantar una canço proletaria en rus. Es maca, i canta bé. Després ens ensenya la seva habitació. Té un fraire a tristor, que ofega cada dia amb vodka de 80º. Em sap greu, perque es un bon home, té una familia a la que no deu veure gaire sovint i te tot de trofeus de una antiga vida plena d'exits que semblaven eterns. Malgrat que insisteix a que ens quedem una mica mes se'ns fa tard i hem de marxar. Ens despedim d'ell efusivament.
La tornada es divertida, a causa de l'exitació etilica. Arribem i sopem. Cada cop ve més gent. Fem un mai mai versio anglesa. FInalment anem al club.
Alla un guardia de seguretat simpatic pero sense criteri ens prohibeix l'entrada a Saman i a mi per portar runnig shoes. Tot i això la Hanka, que prota botes de muntanya pot passar. En Saman no te res que no sigui bambes i jo vaig i torno a Latolantaku en 40 min. De cami em truca ma mare i la pujada es fa mes curta. A la tornada soc abordat pel dimoni que va a cercar una anima al meu carrer. O potser es el meu company de casa. Finalment puc entrar al club. Hi ha una dona totalment etilitzada i massa contundent ballant perillosament (tot i que deu creure que es d'alguna manera sexy) amb una barra. Ballem en corral, i hi ha grans moments. Finalment a les 3 es massa per a mi i marxem amb la Nicole i la Angieska.

Capitol 14: Pesäpallo
Dg, correu, veure herois. Toca fer rentadora i l'Ali m'invita a dinar a casa seva. Fiquem les coses a la rentadora. Quelcom no rutlla i es que un fill de mico ha tancat el pas de l'aigua. Oks, anem a comprar. Un vei finès em reconeix del club de dissabte. Té un angles extrany i costa de entendre'l. Però sóc el seu heroi. Fem sopa i pizza. Anem a veure un partit de baseball fines, anomenat pesäpallo. Pallo és pilota, i pesä deu ser bat. Fem crispetes que son aclamades per la gent ue ha acudit a la cita. El joc es freak a més no poder. Cada cop que el pitcher te la pilota l'altre equip ha de cridar. Si la lleva malament el capi crida una cosa i el batejador es retreu de l'accio. Es com un CUIDAOOOO. Em fa molta gracia. No s'elimina per agafar a l'aire. Joenssu comença desconcentrat, increpo en català tribunero al lateral que falla dos seguides. 0-4 per començar. Joensuu remonta pero no el suficient 4-6 a la mitja part. LA segona l'equip rival, esborra a Joensuu del partit, amb dos home runs (un dels quals ofereix la millor imatge del partit al sortir un jugador a fora el camp per forat inferior de la tanca tot lliscant per l'herba. 1-7 de parcial fant un total de 5-13. No han jugat be i el public marxa resignat. A la tornada fem el jurament de començar a estudiar. ELs verbs ja estan mes o menys clars. Queden adjectius i gramatica. Sopar, sessió de massatges i a escriure la cronica.

Capitols 10, 11 i 12

Capitol 10: Sataa vettä

Plou. Classe normal . Voliem anar de compres pero fa tant de pal. Em perdo a Internet. A les 18h anem ajudo a fe runa rentadora a l'Ali i ens passem xerrant fins les 8, quan anem a ca els txecs a acabar de veure una peli (in the wild) ENs deixa una mica xoff, pero al menys ja no plou... Crec que comença a haver una rutina.

Capitol 11: ostaa
Si, fa sol! Es munta un partidet de futbol a les 17h. Les classes avancen ràpid i lu dels verbs es complicadillo. Dinem, (perque tenen la mania de trosejar la carn fins a punts ridiculs? A mi m'agrada tallar-la!) Anem de compres. PRimer al Jack & Jones, jo em compro un banyador per 6€ i l'Ali un vestit i alguna cosa mes. Estan de liquidació del estiu... Normal. Anem despres a un botiga de segona mà. Veient la roba no puc deixar d epensar en BArquet. Em compro una cartera del mundial 90 per vint centims. Estem preparats pel partit, pero just un minut abans cau la de cristo. 3 hores de tempesta. Fustració general. Venen els txecs a sopar truita de patates, frankfurts i gelat. Dormo

Capitol 12: Tänään satta vettä ja on aurinkoista
Plou, just quan marxem de casa, tinc el cul mullat i em cambio els calçotets pel banyador. Em sec al costt de Natalia i xerrem una estona. Parlo amb Lenka per si em pot solucionar els dos dies que no tinc on dormir de Turku. Avui ve a dinar. Arribem sota una pluja acollonadora. Elena biaxa abans i l'autocar circula amb la porta oberta i l'Elena correns. Arribem al centre d'investigacions d l'universitat de Joensuu. Tenen laborators per tot arreu. Es un centre impresionant, es nota que inverteixen en educació. L'home que ens explica les coses es fisics i tira trapidament pel que domina, el meterologia. Diu que aquest temps no es normal. Descants i classe de com dir el temps (aplicat al post) Dinem, mes car i pitjor. Al menys hi ha cafe. Marxem i arribem a un lloc encantado de casa de la pradera, versió finesa (sense muntanyes) Hi ha una noia vestida d'epoca, que ens explica la casa tradicional de Karelia, el poema epic nacional fines (traduit al català, cosa que ens fa molta gracia. Anem a fer un tomps, toquem la campana de la capella per sorpresa, i fem fotos. Veera adora fer-me fotos, sempre surto fent quelcom extrany. Marxem en autocar fins a un parc nacional ( a 7km de Rússia) Demanem fer canoes. Marxo amb la Lenka. Es relaxadissim i la conversa profunda. Després d'uns 3 quarts d'hora, deixem la canoa a uns altres, i partit de volei. Ja no plou cosa que es d'agrair. Ens fem unes salxixtes a la brasa, punxades en palets. Banyet fugaç al llac, saltant desde el mini moll. 3 cops. No tinc roba interior així que anire comando. A la tornada, m'adormo un xic, cosa que fa que recuperi energia. Afortunadament no pateixo trempera matinera, cosa que hagues resultat escandalosa. Anem a fer una birra i un billar, on perdem. Mala sort. Hi ha la proposta d'anar a ca la Veera que hi ha festa. Anem a busca a Timo que es el que sap on esta. Aprofito per deixar la motxilla i posarme calçotets. Després d'uns minuts de confusió sembla que sabem l'inici de la ruta. La ruta transcorre a la llum de la lluna plena fins que s'acaba el carrer. No hi ha llum i les bicis son precaries. Anem per la carreterra, primer iluminada i despres no. Arriba el cotxe dels polonesos i ens ilumina. Arribem a la casa de la Veera. Es enorme!!!! Cervesa, conversa i fred. Demanem pizzes i anem a dins. El cansansi s'apodera de mi i marxo a dormir. Vaig sol, sense llums per una carretereta envoltada d'un bosc obscur. Faig calculs probabilstics de xocar amb un ós. Arribo a la civilització i poc despres a casa meva. Algu ha fet neteja i ja buidat el balco plé de coses i el passadis ple de coses també. Hagués agrati que m'haguessin notificat. Els de Joensuu Eli (els caseros) son un xic capullos.

Capitols 8 i 9

Capitol 8: Helmiä ja sikoja

Plou. Classe durilla i deures. Els nens finlandesos avui comencen les clases. Despres de dinar un home amb barba victoriana (que exerceis una imatge hipnotica) ens explica en 1h30min tota la història de FInlàndia. No té gaire a destacar, només la segona guerra mundial on van pillar. Es força, motl tediòs. Acaba i anem a resoldre l'internet. NEs diuen que ja hauria d'estar. Truquem al informatic. Ens diu el mateix pero que vindrà a veure que passa. Dema a les 3.
Ens conectem a la red pirata inestable. A les 18.00 hi ha sessió de cinema finès, subtitulat al angles. Tinc molta curiositat. Plou. Arribem a la sala de conferencies. FInalment ens cambien la peli, perlas i cerdos. M'agrada, el director sap fer riure amb personatges molt perjudicats i la peli acaba d'una manera raonable. Sorpresa agradable. Es tard, combidem a sopar al Peter a ca l'Ali. Plou que te cagues així que abans he d epassar per casa a posar la roba mullada al assecatovalloles (un invent genial). Sopem peix i patates i frankfurts i a dormir

Capitol 9: Katariina Sorri
Fa solet! M'aixeoc d'un bot perque avui tinc un dia completet. Classe, parts del cos (no, encara desconec el nom dels genitals en finès) i canço infantil que em fa molta gràcia. De fet l'idioma finès es graciós. Dinem rapidament i hi ha la proposta de partit de voleiball a la platja (del llac) Es massa irresistible aixi que m'apunto tot i nomes poder jugar mitja hora (perque a les 3 he d'estar a casa) Jugem en sorra i fem jugades francament vistoses amb en Saman. sona l'alarma. Poso la marcha dura i cap a casa! Hi ha el handicap que:
a) No se el cami
b) Plourà.
Evidentment em perdo. Circulo per el carril bici adjaccent a l'autopista. Arriba un moment que em guio nomes per instint, no tinc mapa, i desconec l'idioma. Comença a ploure. La meva moral baixa per instants però el bon Marcel·li mai deixa tirat a cap deixeble. Apareix el LIDL (veure cap 3 o 4) i recordo el cami. Arribo 5 minuts abans. L'home arriba amb un minut d'antel·lació. M'encanta aquest país. Diu que tenien les MAC adress diferents. Va amb un telefon inalambric i sembla que parli sol en finès, cosa que a mi en recorda una posessió demoniaca. FInalment demana el telefon a l'Ali (no es pas ruc) i ens diu que ens trucara quan funcioni. Fem mig tard a l'activitat de tarda, esglesia, sauna amb salxixes i jocs al bosc. Enmig del cami truca el tècnic que ja tenim internet. Eficacia altra vegada. Arribem tard, ens esperen. Entrem a una vistosa esglesia, molt lluminosa i alegre. La primera sorpresa es el; perdo LA cura. Es una dona, però una molt jove i guapa. Riures entre els nois, jo peco de pensament. Tres cançons en organ de compositors finesos (realment aquesta gent no destaquen en arts...)FInalment som convidats a la casa del llac. Es com una casa de colonies exclusiva de l'esglesia luterana. Casa gran amb karaoke i caseta petita per a fer les salxixes i sauna. Al costat el llac. Juguem al kölppio, i resulto guanyador. Per tant soc Campió europeu del Kölppio. Despres al ultimate freesby, on guanyem al combinat polac. Hi ha ganes per la sauna, entre 12 tios de cop. EL lituà, Vilnius li fot molta canya i cada cop que llença aigua hi ha patiment. Maxime i Zcarek marxen els primer i son escridassats per la resta. Cants populars finesos, en camaderia masculina. Be, hi ha una professora, i m'hi fixo que té el peus més lletjos del món. Arriba el moment esperat bany a les aigues del riu. Més camaderia masculina. Segona ronda, bany al llac. Jo ja en tinc prou, estic relaxadissim. Em cambio de roba, i ens dirigim al karaoke. Canto Boney M i sóc aclamat. M'estimen, no hi ha cap dubte. Tornem cap a casa, però parem a fer una birra. Finalment arribem a casa, sopem bikinis i crispetes i a dormir. Estic agotat.

Cap 6 (cont i cap 7)

Tornem a casa, ja no plou pero seguiex estan molt gris. Dutxa, i vaig a ca’l Fernando. S’ha de dutxar, i hem de sopar. Mentre fa el sopar aprofito per a mirar internet i demés. Sopem. L’Alicia pica i puja a ca’ls polonesos. Jo pujo de seguida. Una cervesa. Al final anem de festa a ca les lituanes, i després a una especie de pub. Oks. Anem en cotxe en dos torns. El polones fa una pirula perque s’ha deixat la camara. Arribem, la meva samarreta causa furor. Avui vaig a trencar i ho se. Lenka em demana que li ensenyi a ballar salsa. Evidentment em trec de la maniga tres passos. La Julia també en vol aprendre. Fantastic. Agafem un taxi fins al pub. LA baixada d ela bandera ja son 7,70. Sort que som cuatre. Anem a un pub, sortim, anem a un altre, esperem, la Julia i jo anem a fer unes patates. Al final anem al Amarillo. (amb ele gemminada) Volen no pagar, aixi que pujem a dalt pero hi ha ambient zero. Només hi ha una taula de black-jack. Al final es decideix anar a baix i pagar el 7 euros sense consumició (SIC) La musica no es bona, només hi ha cert moments, on puc ballar salsa amb la Lenka i la Julia. La excursió es nota, i al final a les 2 sortim del pub direccio a casa. Una hora després arribem a casa, freds. Tinc cuatre hores de son.

Cap 7: Pälväjumalanpalvelus

Sona el despertador. Fot un sol radiant… M’aixeco d’un salt, alegre i feliç. No em faig ni la llet, agafo les coses i piro. Com que he cagat durillo, crec que faig tard i faig les curves rollo Mika Kallio. Res més lluny de la realitat, soc el primer. La resta tarden 10 minuts més. Arriba la gent que domina el tema rem. Son avis entranyables. Després d’unes comprovacions, anirem tots junts en una barca. Botem la barca i apa. Durant el primer viatge, comprovo que té certa tècnica. Arribem a una clariana d’un bosc on es fa una pregaria ortodoxa, en finès. Cara de circunstancies. Sortim d’alla, i remem vora les dues hores, parant breument dos cops fins a l’esglesia de l’altra punta. Arribem quan les campanes estan sonant. No hi ha lloc abaix així que hem de anar a dalt, a la grada jove. A la meva dreta tinc un tio que toca l’orgue. Mirar-lo es tot un espectacle i em manté entretingut fins a l’hora del sermo. El sermó, en finés, monóton fa que la totalitat de l’expedició (10) ens dormim. Acaba el sermó i passa un cepillo. El diblo sense cavil·lacions. Acaba la celebració i som invitats a café i kulla (ll = l·l) Esta bonissima. Toca tornar i es nota el cansament. Arribem. La noia italiana, em demana si la puc acompanyar fins a casa. No puc negarme, es massa maca. Es puja a la bici, i anem cap alla. Entrem a un carrer i un cotxe ens pita perque hi ha un cami de bici a l’altra banda. Oks. Seguim, i una tira de la motxilla s’encalla amb la cadena provocant una reacció en cadena (hahaha) que he de reparar, tot escoltant les disculpes de l’italiana (pero no em puc enfadar amb ella…) 15 min despres, de renecs soluciono el problema. Ens despedim, ella tota agraïda amb un somriure que m’omplena l’ànima. Marxo, i trobo un mercadillo de coses de segona mà. La setmana que vé, em compraré alguna cosa. Em trobo l’Aneska, italiana d’origen polonès. Està anyorada, i xerrem tot pujant. Em diu que ha de comprar unes coses al super. Aprofitaré per comprar fruita. Compro cerveses, suc, mandarines, pega, cel·lo i mozzarel·la. Massa car. Em convida a dinar pasta italiana. No puc negarme i dinem a casa seva, tot aprofitant per mirar correu. Em despedeixo perque he d’anar a rentar roba. Un miracle fa que tingui reservada l’hora que és (intervenció divina) Fantastic. Rentem la roba, Fernando, Vilnius i jo. Primer la blanca, i despres la de color, i amb secadora. La rentadora va genial, no aixi la secadora. Dues hores després ja tinc la majoria de roba, neta al armari. Gran part de la blanca esta al assecatovalloles. Dutxa, estic molta cansat i he de fer deures. Escric la crònica i ara fare deures. Finalment em jalaré la pizza.

Primeres noticies

Cap 0: Hytää
Barcelona. 9.00h. 27 ºC Em llevo espontàniament. Faig el previst i em sobra 5 minuts per a veure la Sexta. Truca Pablo i baixem jo i mon germà. Abraçada a mon germà. El viatge trascorre entre converses de Nova York i suposicions. Arribem. Ens fem una foto entre taxistes, i em despedeixo d’ells. És l’última. Encaro cap l’aeroport. Tal i com estava previst, m’equivoco de terminal. 10 min més tard penso que hauria estat guai pillar un carro i no anar caminant miserablement amb 4 paquets. En trobo uns abandonats i en pillo un. Per descobrir on facturare tinc 17 opcions, des de el 72 fins al 89. Resulta ser el 87. LA dona, molt amable em perdona els 3,5 kg de més de pes de la maleta. A la cua he conegut un letò extrany que m’ha preguntat:
-Rrrrriga? –Així, amb accent a l’erra
Li he indicat que si. Després dues noies de Solsona que se’n van a fer un camp de treball a Lituània. El temps passa ràpid amb bona conversa. Ens sentem a llocs diferents. Els companys de fila son dos tortolitos (millor, actors porno) que constantment m’invadeix l’espai vital. Devoro el bocata fuet que m’he fet hores abans. Serà l’únic apat en 24h. Arribem al bonic aeroport de Riga. No perdo la conexió, de fet em sobren ben be 20 min. Al mostrador un bada de nivell 6. Parlo amb uns altres catalans que se’n van 15 dies de vacances i recorreran Finlandia de punta a punta. Arribo a Helsinki, i NOMÉS arriba la motxilla grossa. De la maleta no se sap res. EM dirigeixo per primera vegada al mostrador d’equipatge perdut. Cal dir que la noia es extremadament amable i fa que no et puguis enfadar, de fet gairebé ho trobo una sort perque me la portaran directament a Joensuu i no hauré de portarla per ahí. Plou. Després d’unes voltes i de la primera cagada erasmutil agafo el 615 fins a l’estació de tren. D’allí trobar la estació de busos serà feina fàcil. Evidement he de preguntar a dues noies. Localitzo l’estació. Els finesos ja ho tenen per la mà, però entendre les 6 pàgines d’horaris es complicat per un no-iniciat. Finalment confirmo porta 2. M’espero hora i mitja observant la fauna finesa, que no té cap mena de perdua.

Cap 1: Kahvi & marjapiirakka
El bus costa 52.60 ja que encara no tinc la tarjeta d’estudiant. M’assec sol i miro el paisatge. No hi ha gaires novetats, el bus para cada 10 km i una noia em diu no se que d’un lavabo. Per la cara de la noia descarto la proposició sexual. Dormo poc i malament. Arribo a l’estació de busos. Un mapa m’orienta facilment i arribo en 20 min caminant. Fa 15 min que han començat i sóc ben rebut. Entenc el 70% del que diu, tot i que necessito estar hiper concentrat. Pausa per el café. Conec l’Alicia i el Fernado, amb els quals podé parlar castellà. Amb els demés, en anglés. Hi ha gent de tota Europa, especialment de països del centre, Alemanya, Polonia, Republica Checa, tots amb cognoms impronunciables. Deixo l’equipatge al despatxet de la Veera Tornem a les classes. Ens acaben d’explicar el funcionament del curs, omplim la tira de papers, i ens separem en 4 grups. Ens ensenya la facultat, dinem (A les 12.15!!!) i segim la visita. Arreglem la tira de papers, l’allotjament, la bici (tot i que te la roda de darrera petada, demà l’aniré a reparar) i el movil finés. (possiblement demà, també) Marxo a recollir l’equipatge. La Veera s’ofereix a portarme dos coses, i em quedo amb la motxilla petita. Ara nomes em queda una caminata de hora i mitja fins al Apartament, que estan a pendre per sac. Això si, tinc un riu i 3 km de bosc per a mi sol. Arribo a l’apartament. Esta fet una merda, els tios d’abans tenen la nevera mig plena de coses en estat de putrefacció, el balcó fa por i tot de papers pel terra. Separo les cartes de la propaganda i recullo el terra. Tot i això, caldrà fer dissabte aviat, dimecres segurament. Baixo al peque super del davant. Compro quatre coses i em surt per 12 euros. Hauré de trobar alguna cosa més barata, pero temps al temps. Em faig una lasanya al forn. Mentre me l’estic jalant arriba la Veera amb la meva motxilla i portatil. Acabo d edinar, frego plats i desfaig la motxilla. No hi ha internet encara, demà m’hauré de passar per ca’l casero.
No he portat pasta de dents, així que torno a baixar al mini super. L’home em diu una burrada en finés, a la que responc en castellà. Així s’adona que no entenc ni papa de suomi i passem al anglés. Torno. Em rento les dents i escric la crònica d’ahir i avui. Em truquen del aeroport, que en 15 min tinc el meu equipatge. L’estic esperant per dutxar-me!. A més a les 20.00 hi ha muntada una festa

Arriba el meu equipatge. Com fa fred, el desparo. Ja soc feliç. Em dutxo, em vesteixo i vaig cap a la festa. Quan arribo estan fent fotos amb una camara digital del mil i impresora de fotos. Imprimeixen les fotos de cadascu i deixen un tros en blanc per que apuntem el que volgem. A més a més hi ha un mapa de Europa on tothom es col·loca d’allà on vé. El party master treu el seu producte estrella, una ampolla de vodka de 3 litres per fer xupitos (“shorts”) Toquen a 3 per cap, però no puc seguir el ritme centreeuropeu que s’imposa. Em decanto per la cervesa. Xerro amb una lituana, que se’m arrima molt. També hi ha una checa que em posa catxondo que se’n acosta i m’abraça. Fem plans per viatjar. L’italia que semblava gai (ja que ha vingut amb unes horterissimes ulleres de sol, li llença la boca a totes. Hi ha la Veera, que acaba taja. Més vodka aquest cop taronja, que passa millor. El lituà m’oferieix un, que em parteixo amb ell. Sort perque es un vodka especial, anomenat the killer. El nom li escau, ja que em mata. La gent majoriatariament se’n va i jo amb ells.

Cap 2: Minä olen Albert ja asun Barcelonassa
Si, hi ha resaka. Tot i això, com un campió baixo a les vuit i quart que he quedat amb l’Alicia per anar caminant fins a la uni. Fot MOLT fred. Tardem una hora i aribem tard. L’home Tapio (nom que obviament em fa molta gràcia) s’emociona, parla rapid, i ens ensenya finés bàsic. Ja se dir, hola, adeu, gracies, em dic albert i soc de Barcelona. I quelcom més. En el break, tothom pateix els efectes del vodka, normal, orange o killer. El meu company del costat, Thimo, és el més afectat. Seguim les clases. Descobreixo el secret de les paraules llarges. Fem exercicis de parlar en finés. Es formidable l’estil d’ensenyament de la llengua, el primer dia i ja pots tenir conversa (molt limitada, això si)
Dinem per 2,15, arros i kebab (Grrraciaaasss) Tot i això tinc molta gana, així que m’ho foto. Fernando m’acompanya a comprar un movil, ja tinc movil finés. Després em perdo agafo la bici i la porto a reparar. Trobar el lloc es certament dificil i al final l’home que repara les bicicletes no parla ni gota d’anglés. Em faig entendre, no sense dificultats. Tardarà una hora. L’aprofito per descobrir que hi ha algu més vivint amb mi (tot i que crec que fa més d’una setmana o que es mort o que és fora) Engego el movil, i canvio l’idioma al anglés. Recullo la bici per 15 euros la reparació. PAM! Tot i això, marxo cap a casa molt feliç, cantant.
Em poso una peli, i faig una partida al Pinball. Em truca l’Ali, entra a l’habitació, xerrem una estona. Anem a sopar. Passem a picar al Fernando. Els polonesos ens diuen que pujem a veure les fotos, n’hi ha centenars i tinc molta gana. Finalment dinem a ca l’Ali. Frankfurts, truita i una sopa extranya. Estudiem un xic de finés i anem a dormir.

Cap 3: Yski, kaksi, kolme
M’aixeco abans, em dutxo, em vesteixo i agafem la bici cap a la uni. Es el primer dia que arribo puntual. La primera lliço es una recapitulació per presentar-nos , la segona els verbs, descans, els numeros i al laboratori d’idiomes. Un ordinador amb cascos per cadascu. Em colo en un exercici i, com tinc els cascos posats tothom se’n adona menys jo. Annukka m’explica que vol dir la samareta. Em mola molt el missatge. Dinem, porc a la llimona i amanida sense oli ni sal. Muntem l’expedició LIDL, amb 6 membres. Tot esperant-los em faig una sessió fotografica amb Lenka, lituana. A mes hi ha intercanvi de movils. Marxem al LIDL. Compro de tot, carn, pastes, peix, pizza, etc… Falta per comprar fruita i patates fregides. Tot sortint al Fernando se li surt la cadena. Uns minuts mes tard, i amb les mans negres ho arreglem. Anem fins a cas a deixar les coses. No tinc congelador, així que n’Ali ens guardarà el peix. Pujo a l’habitació, per arreglar l’internet. No trobo la manera de descobrir el meu IP. Vaig a ca’ls polonesos. El tiu es un crack i m’ho soluciona. Truco al servei tecnic i crec que dema tindré internet. Ve el Fernando. M’ofereix cacao i sucre. Fantastic. Escric la crònica i ara estudiaré els numeros en finès. Després m’afaitaré, i anem a la festa de benvinguda. Hi ha sauna, així que promet. Per cert m’he pesat al la bascula del finès desaparegut i peso 74 kg. Anirem fent l’evolució…Anem a la festa, tard. Hi ha una dona que toca el kantele, i emociona el so. Després jalem snaks i ens han reservat la sauna per a nosaltres. Primer les noies. Faig un intent de sauna mixta però es obiament refusat. Haurem d’esperar. Alrededor d’una hora, les noies surten. Es el nostre torn. En principi anava a la sauna en banyador, pero els meus companys van en pilota picada, així que respecto les tradicions i no em poso banyador. La sauna no esta gaire calenta. Xerrem de tot (de saunes, de futbol, de classes, de politica…) Apareix en Tapio i ens diu que que fem amb la sauna tancada. L’obre i el aleman comença a fotreli aigua. Aguanto com un home cinc pujades de temperatura fins a la sisena que gairebe em tomba. Surten amb mi dos mes. Dutxa freda. Es una meravella. Estic relaxadissim. Com deu ser fotre’s al aigua gelada? Ho descobrirem aviat. Ens vestim. Just quan estic en pilotes, obren la porta, i crec que les lituanes m’han vist… Es igual. Anem a un pub a fer una cervesa, i tardem tant. Al pub hi ha muntada una partida de poker professional amb tot de finessos freaks. Estic per apuntar-me, però encara no domino l’idioma… Cerveseta, petem la xerradeta amb les txeques i el txec i cap a casa.

Cap 4: Musta on musta
Clase, familia, colors, etc. Com a dada escriure el color rosa: vaaleanpunainem. La ultima classe la fem al solet amb una pilota de volei. Dinar, em decanto per la verdureta (espinacs) La salsa pica força, però deu ser igual de sana… Hi ha clase de cuina finesa a la 13, aprofitem el quart d’hora mort per fer uns toques de voleiball. Contem en finès, cosa que arribat als 21 esdevé tot un repte. Anem a la clase de cuina. Fm pastetes. Que ens queden força resultones. Com a curiositat, la cuina pertany a una aula del institut, on habitualment una hora a la setmana els nois i noies finesos aprenen a cuinar. Senzillament increible. Sortim. Proposo als txecs (i les txeques) de sopar a casa. També es vindrà l’Alicia i potser el Fernando. Serem sis. El txec em pregunta si han de portar alguna cosa. Jo li suggerixo un vinet. Anem tots al Alko (tenda exclusiva d’alcohol) a buscar vi. Tenen MOLTISSIMS vins, pero no hi ha ni albariño, ni ribeiro, ni lambrusco ni priorat… Ens decantem per un Mateus. L’altre passadis esta enterament dedicat al vodka. Paguen i marxem cap a casa. Passo les fotos a l’Ali i als polacs. Estudio un rato numeros i colors. Faig dissabte i espero perque han d’estar al caure…. Arriben puntuals, s’asseuen al menjador. Tot està per fer, l’Alicia va a buscar una cosa, el Fernando també, escalfo l’aigua, l’oli, els espaguettis i el pollo, no hi ha colador!, fem de primer un pa amb tomaquet (pa bimbo sense torrar, malauradament) i de segon spaguettis amb pollastre a la salsa de tomaquet finesa. Esta raonablement bo. Xerrem, els hi ensenyem a Leo Messi (Peter té en el seu ordinador musica de Rocio Durcal) els hi ensenyem una sardana i uns castells. Després jugem al Jungle Speed. Finalment es tard i se’n van a dormir.

Cap 5: Minä tarvisen opiskella
Plou. Tot el dia
La classe va a preu fet, i o m’espavilo o hauré de fotre un sprint considerable. Després de les classes anem a dinar. HEm de fer la pirula perque Fernando s’oblidat la tarjeta. Demano pizza tot i que es un xic més cara (3,90) Espero a Fernando per anar a Joensuun Eli a donar uns papers i ell marxa al bank. Truco per segona vegada al internet. Començo a estar amb la mosca al nas. Dilluns, si no, em conectaré a la uni. Fernando ja té internet. La vida no es justa. Rebo un sms del Peter que ens invita a sopar a casa. Ole. A les 7. No tan ole. Desperto a la Alicia, s’arregla, tirem la basura, comprem cerveses i coses per a fer els bocates de demà i anem cap a allà. Obviament ens perdem. Truquem i ens ve a buscar. Jugem al Jungle mentre es ja el típic sopar txec. Patates amb carn i ou dur al forn. Esta força bo. Destapo el Mateus d’ahir que no va ser obert. Es decideix mirar un peli, Into the wild. Es força interessant, però estan cansats i aprofitant que m mare em truca per primera vegada, decideixen donar per finalitzada la sessió. Segueix plovent


Cap 6: Harma Koli
Plou. Hi ha programada una excursió al parc natural de Koli. Arribem exactament a l’hora. El bus es cutre. M’emporto al Alfredo que estava molt pesat. Triomfa amb l’Hanka. Arribem. Plou i hi ha boira. Li dona un aspecte màgic. Tothom puja per el funicular, excepte jo i en Saman que pujem per l’escales, al estil Rocky. Estem un rato al hotel, xerrem amb uns sevillans i anem al centre d econferencies on ens passen un documental amb combinació de proyeccions. Fluixet. Sortim i entre a l’exposició i a la botiga. Molta gent compra el reno, ara Alfredo no esta tant sol. Finalment sortim a escapampar la boira. 2/3 dels participants no son de muntanya, i es nota en diferents caigudes i el pobre equip. Fem una foto de grup. Tot marxant, hi h un grup que vol donar una volta més gran. A mi em ve molt de gust, així que m’apunto. Som uns 14, els txecs, Saman, els polacs, jo, Julia, Dorothea, Lenka i algu més. El cami fa baixada i els genolls ho noten. Xerro amb la gent sense mirar el cami. La natura es espectacular, i els afecionats a la fotografia tenen orgasmes. Finalment arribem al llac. Hi ha gent que es banya en pilotes. (Flipo perque hi ha 4 ties i dos tius, això per a mi era impensable) Hi ha dolor per això. Es sequen i poseguim la marxa.) Arribem , jo amb set. Una dona ens canta en finés, es un moment molt freak. Veera ens ensenya un canon en finès. Més freakisme. Finalment agafem l’autocar i marxem. Parlo amb les russes. Olesia es la classica russa de James Bond (Desde Rusia con amor) Veera proposa festa, pub i disco. Evidenment hi anirem tot i que demà a les 8,30 he d’estar a l’altra punta de la ciutat per a remar. Tornem a casa, ja no plou pero seguiex estan molt gris.

Coses que trobaré a faltar

Anar a les Santes
Les cerveses improvitzades
Els darts
Acompanyar a casa tot i morir-me de son
Les reunions a altes hores
Les idees genials
Els partits dels dilluns
L'assaig dels diumenges
CO
Les reunions de federació
El Paintball del 12-O
La trobada formativa
Partits a la Platja
Els somriures dels nens i les nenes
El 10
Les burrades que diem a les classes
MUCHACHADA NUI..NUIII
Les escapades al bar
L'estress d'algunes
La felicitat de les altres
Aquell xaleco
El riure de sempre
Les tornades en metro a hores impudiques
La partideta de poker
El correfoc
Perdre el temps menjant pipes
El TANDY
Els gegants
L'orquestra
DJ OLf
Les festes de Gracia
Valderrobles
Trobar-me inesperadament amb algu el dia menys pensat
Les KDD
Parlant des del rencor
Festa Patatabrava
La bogeria de tots
La burra
La bestia
El bicing
El Warhammer
Fer mates a les canastes del pati de Batxillerat
El pernil bo
El fuet
La mousse de xocolata del Hacendado
El sabor a clor de l'aigua de l'aixeta
Anar amb maniga curta a mitjans d'octubre
Les festes universitaries

malgrat tot...

crec que valdrà la pena...

SI HAS SOMRIGUT AL LLEGIR ALGUNA FRASE, TINGUES PER SEGUR QUE ET TROBARÉ A FALTAR.

us estima

Albert