Capitols 13 i 14 (cronica d'una troballa)

Capitol 13: Asko Valoinen

EL dissabte es lleva peresòs. Estic mort, i fins les 2 no hi ha plan. He de preparar el dinar, truco a la Lenka per confirmar, pero em diu que esta fent un pastis. Això em dona cert marge. Vaig al super, ataviat amb vestit playero. A dins del super fa fred. Trobo salsa pesto i em decideixo a fer tortelinis. Invitare a la Alicia. Va a comprar, i l'acompanyo. Se'ns afegeix, Vilnius,Mario , Fernando i Alicia. No hi ha tortelinis per a tothom i Mario es puja salsa pesto italiana i spaguettis italians. La conversa deriva en politica i Mario diu una frase que m'impacta i em fa pensar: Italia esta enferma. I tu enfermas con ella. Te hace tener mas miedo y ser mas arrogante.
Reconec que tot i que criticare sempre les mil coses que van malament mai diria una frase tan lapidaria com aquesta. Anem tard pero arribem just, amb aliento pesto.
Estem a dins una casa on pots ferte tu mateix les catifes. Son invitats pero crec que no tindre prou temps. Sortim i sorgeix la proposta de partit de volei. Oks. L'Hannah torna a tenir problemes amb la cadena i jo i Fernando li arreglem, a costa de la netedad de les ungles. Anem a casa la Lenka que ens ha fet pastis. De fet me'n ha guardat un trosset especialment per a mi, que haure de menjar. A casa perdem un rato el temps amb Youtube i anem a jugar. Tot i els mosquits, la jornada es alegre. Més quan apareix un personatge; Asko. Un home mes gran del que sembla, vestit de serveis socials, amb una ampolla de licor de fruita a les mans. Priemr ens anima, despres ens demana per jugar. Juga amb nosaltres. A cada set proposa un drinking time. Banyet i ens ofereix l'últim drinking time a casa seva. Hi accedim per curiositat. Casa seva es un museu de la guerra freda. Comunista convençut, té aquesta inevitable sensació de ser un perdedor etern. Ens ofereix un xupito de vodka amb licor de fruites. Inconsientment bec tot d'un glop. No m'havia advertit que el vodka tenia una graduació de 80º, cosa que pateixo amb escreix. Vermell com un tomàquet, maleeixo la inconsiencia humana, davant la gatzara general. Recupertar, Asko treu la guitarra i comença a cantar una canço proletaria en rus. Es maca, i canta bé. Després ens ensenya la seva habitació. Té un fraire a tristor, que ofega cada dia amb vodka de 80º. Em sap greu, perque es un bon home, té una familia a la que no deu veure gaire sovint i te tot de trofeus de una antiga vida plena d'exits que semblaven eterns. Malgrat que insisteix a que ens quedem una mica mes se'ns fa tard i hem de marxar. Ens despedim d'ell efusivament.
La tornada es divertida, a causa de l'exitació etilica. Arribem i sopem. Cada cop ve més gent. Fem un mai mai versio anglesa. FInalment anem al club.
Alla un guardia de seguretat simpatic pero sense criteri ens prohibeix l'entrada a Saman i a mi per portar runnig shoes. Tot i això la Hanka, que prota botes de muntanya pot passar. En Saman no te res que no sigui bambes i jo vaig i torno a Latolantaku en 40 min. De cami em truca ma mare i la pujada es fa mes curta. A la tornada soc abordat pel dimoni que va a cercar una anima al meu carrer. O potser es el meu company de casa. Finalment puc entrar al club. Hi ha una dona totalment etilitzada i massa contundent ballant perillosament (tot i que deu creure que es d'alguna manera sexy) amb una barra. Ballem en corral, i hi ha grans moments. Finalment a les 3 es massa per a mi i marxem amb la Nicole i la Angieska.

Capitol 14: Pesäpallo
Dg, correu, veure herois. Toca fer rentadora i l'Ali m'invita a dinar a casa seva. Fiquem les coses a la rentadora. Quelcom no rutlla i es que un fill de mico ha tancat el pas de l'aigua. Oks, anem a comprar. Un vei finès em reconeix del club de dissabte. Té un angles extrany i costa de entendre'l. Però sóc el seu heroi. Fem sopa i pizza. Anem a veure un partit de baseball fines, anomenat pesäpallo. Pallo és pilota, i pesä deu ser bat. Fem crispetes que son aclamades per la gent ue ha acudit a la cita. El joc es freak a més no poder. Cada cop que el pitcher te la pilota l'altre equip ha de cridar. Si la lleva malament el capi crida una cosa i el batejador es retreu de l'accio. Es com un CUIDAOOOO. Em fa molta gracia. No s'elimina per agafar a l'aire. Joenssu comença desconcentrat, increpo en català tribunero al lateral que falla dos seguides. 0-4 per començar. Joensuu remonta pero no el suficient 4-6 a la mitja part. LA segona l'equip rival, esborra a Joensuu del partit, amb dos home runs (un dels quals ofereix la millor imatge del partit al sortir un jugador a fora el camp per forat inferior de la tanca tot lliscant per l'herba. 1-7 de parcial fant un total de 5-13. No han jugat be i el public marxa resignat. A la tornada fem el jurament de començar a estudiar. ELs verbs ja estan mes o menys clars. Queden adjectius i gramatica. Sopar, sessió de massatges i a escriure la cronica.