Capitols 8 i 9

Capitol 8: Helmiä ja sikoja

Plou. Classe durilla i deures. Els nens finlandesos avui comencen les clases. Despres de dinar un home amb barba victoriana (que exerceis una imatge hipnotica) ens explica en 1h30min tota la història de FInlàndia. No té gaire a destacar, només la segona guerra mundial on van pillar. Es força, motl tediòs. Acaba i anem a resoldre l'internet. NEs diuen que ja hauria d'estar. Truquem al informatic. Ens diu el mateix pero que vindrà a veure que passa. Dema a les 3.
Ens conectem a la red pirata inestable. A les 18.00 hi ha sessió de cinema finès, subtitulat al angles. Tinc molta curiositat. Plou. Arribem a la sala de conferencies. FInalment ens cambien la peli, perlas i cerdos. M'agrada, el director sap fer riure amb personatges molt perjudicats i la peli acaba d'una manera raonable. Sorpresa agradable. Es tard, combidem a sopar al Peter a ca l'Ali. Plou que te cagues així que abans he d epassar per casa a posar la roba mullada al assecatovalloles (un invent genial). Sopem peix i patates i frankfurts i a dormir

Capitol 9: Katariina Sorri
Fa solet! M'aixeoc d'un bot perque avui tinc un dia completet. Classe, parts del cos (no, encara desconec el nom dels genitals en finès) i canço infantil que em fa molta gràcia. De fet l'idioma finès es graciós. Dinem rapidament i hi ha la proposta de partit de voleiball a la platja (del llac) Es massa irresistible aixi que m'apunto tot i nomes poder jugar mitja hora (perque a les 3 he d'estar a casa) Jugem en sorra i fem jugades francament vistoses amb en Saman. sona l'alarma. Poso la marcha dura i cap a casa! Hi ha el handicap que:
a) No se el cami
b) Plourà.
Evidentment em perdo. Circulo per el carril bici adjaccent a l'autopista. Arriba un moment que em guio nomes per instint, no tinc mapa, i desconec l'idioma. Comença a ploure. La meva moral baixa per instants però el bon Marcel·li mai deixa tirat a cap deixeble. Apareix el LIDL (veure cap 3 o 4) i recordo el cami. Arribo 5 minuts abans. L'home arriba amb un minut d'antel·lació. M'encanta aquest país. Diu que tenien les MAC adress diferents. Va amb un telefon inalambric i sembla que parli sol en finès, cosa que a mi en recorda una posessió demoniaca. FInalment demana el telefon a l'Ali (no es pas ruc) i ens diu que ens trucara quan funcioni. Fem mig tard a l'activitat de tarda, esglesia, sauna amb salxixes i jocs al bosc. Enmig del cami truca el tècnic que ja tenim internet. Eficacia altra vegada. Arribem tard, ens esperen. Entrem a una vistosa esglesia, molt lluminosa i alegre. La primera sorpresa es el; perdo LA cura. Es una dona, però una molt jove i guapa. Riures entre els nois, jo peco de pensament. Tres cançons en organ de compositors finesos (realment aquesta gent no destaquen en arts...)FInalment som convidats a la casa del llac. Es com una casa de colonies exclusiva de l'esglesia luterana. Casa gran amb karaoke i caseta petita per a fer les salxixes i sauna. Al costat el llac. Juguem al kölppio, i resulto guanyador. Per tant soc Campió europeu del Kölppio. Despres al ultimate freesby, on guanyem al combinat polac. Hi ha ganes per la sauna, entre 12 tios de cop. EL lituà, Vilnius li fot molta canya i cada cop que llença aigua hi ha patiment. Maxime i Zcarek marxen els primer i son escridassats per la resta. Cants populars finesos, en camaderia masculina. Be, hi ha una professora, i m'hi fixo que té el peus més lletjos del món. Arriba el moment esperat bany a les aigues del riu. Més camaderia masculina. Segona ronda, bany al llac. Jo ja en tinc prou, estic relaxadissim. Em cambio de roba, i ens dirigim al karaoke. Canto Boney M i sóc aclamat. M'estimen, no hi ha cap dubte. Tornem cap a casa, però parem a fer una birra. Finalment arribem a casa, sopem bikinis i crispetes i a dormir. Estic agotat.