Capitols 10, 11 i 12

Capitol 10: Sataa vettä

Plou. Classe normal . Voliem anar de compres pero fa tant de pal. Em perdo a Internet. A les 18h anem ajudo a fe runa rentadora a l'Ali i ens passem xerrant fins les 8, quan anem a ca els txecs a acabar de veure una peli (in the wild) ENs deixa una mica xoff, pero al menys ja no plou... Crec que comença a haver una rutina.

Capitol 11: ostaa
Si, fa sol! Es munta un partidet de futbol a les 17h. Les classes avancen ràpid i lu dels verbs es complicadillo. Dinem, (perque tenen la mania de trosejar la carn fins a punts ridiculs? A mi m'agrada tallar-la!) Anem de compres. PRimer al Jack & Jones, jo em compro un banyador per 6€ i l'Ali un vestit i alguna cosa mes. Estan de liquidació del estiu... Normal. Anem despres a un botiga de segona mà. Veient la roba no puc deixar d epensar en BArquet. Em compro una cartera del mundial 90 per vint centims. Estem preparats pel partit, pero just un minut abans cau la de cristo. 3 hores de tempesta. Fustració general. Venen els txecs a sopar truita de patates, frankfurts i gelat. Dormo

Capitol 12: Tänään satta vettä ja on aurinkoista
Plou, just quan marxem de casa, tinc el cul mullat i em cambio els calçotets pel banyador. Em sec al costt de Natalia i xerrem una estona. Parlo amb Lenka per si em pot solucionar els dos dies que no tinc on dormir de Turku. Avui ve a dinar. Arribem sota una pluja acollonadora. Elena biaxa abans i l'autocar circula amb la porta oberta i l'Elena correns. Arribem al centre d'investigacions d l'universitat de Joensuu. Tenen laborators per tot arreu. Es un centre impresionant, es nota que inverteixen en educació. L'home que ens explica les coses es fisics i tira trapidament pel que domina, el meterologia. Diu que aquest temps no es normal. Descants i classe de com dir el temps (aplicat al post) Dinem, mes car i pitjor. Al menys hi ha cafe. Marxem i arribem a un lloc encantado de casa de la pradera, versió finesa (sense muntanyes) Hi ha una noia vestida d'epoca, que ens explica la casa tradicional de Karelia, el poema epic nacional fines (traduit al català, cosa que ens fa molta gracia. Anem a fer un tomps, toquem la campana de la capella per sorpresa, i fem fotos. Veera adora fer-me fotos, sempre surto fent quelcom extrany. Marxem en autocar fins a un parc nacional ( a 7km de Rússia) Demanem fer canoes. Marxo amb la Lenka. Es relaxadissim i la conversa profunda. Després d'uns 3 quarts d'hora, deixem la canoa a uns altres, i partit de volei. Ja no plou cosa que es d'agrair. Ens fem unes salxixtes a la brasa, punxades en palets. Banyet fugaç al llac, saltant desde el mini moll. 3 cops. No tinc roba interior així que anire comando. A la tornada, m'adormo un xic, cosa que fa que recuperi energia. Afortunadament no pateixo trempera matinera, cosa que hagues resultat escandalosa. Anem a fer una birra i un billar, on perdem. Mala sort. Hi ha la proposta d'anar a ca la Veera que hi ha festa. Anem a busca a Timo que es el que sap on esta. Aprofito per deixar la motxilla i posarme calçotets. Després d'uns minuts de confusió sembla que sabem l'inici de la ruta. La ruta transcorre a la llum de la lluna plena fins que s'acaba el carrer. No hi ha llum i les bicis son precaries. Anem per la carreterra, primer iluminada i despres no. Arriba el cotxe dels polonesos i ens ilumina. Arribem a la casa de la Veera. Es enorme!!!! Cervesa, conversa i fred. Demanem pizzes i anem a dins. El cansansi s'apodera de mi i marxo a dormir. Vaig sol, sense llums per una carretereta envoltada d'un bosc obscur. Faig calculs probabilstics de xocar amb un ós. Arribo a la civilització i poc despres a casa meva. Algu ha fet neteja i ja buidat el balco plé de coses i el passadis ple de coses també. Hagués agrati que m'haguessin notificat. Els de Joensuu Eli (els caseros) son un xic capullos.