Capitols 23-26 (cronica d'una altra arribada)

Capitol 23: Joensuu Turunssa
A les 7.30, implecable, sona el despertador. He estat netejant fins les 3 així que he de posar l’snozee. Preparo el survival package per la Veera que el passarà a recollir a les 8.15. Em vesteixo, empaqueto la resta i vaig al super. Vé la Veera, li donc el survirval package i ens despedim. Pico a l’Ali i li dic d’esmorzar junts. Em preparo bocata de salxixes, robo un barret del meu company (que no ha aparegut) i tanco la porta. Esmorzo amb l’Ali i el Jesus. Es nota que es l’últim esmorzar. Recullo els paquets. Portar les coses es un show, després de dos intents fallits, se’m ocurreix una idea boja però efectiva. Lligo la maleta amb un cordill de bota a la bici i l’arrastro. Contra tot pronostic, funciona. Això si, fot un soroll de mil dimonis i la major part de gent de Joensuu em mira com si fos un boig perillós. La pujada es tot un repte pero s’assoleix. Arrivem a l’estació, fiquem les coses al lockage (2 euros) Anem al Joensuun Eli a cantar les quaranta per el company i a llençar pilotes fora per la neteja. L’Ali té el dia cleptoman i es pilla una cistella i un pop. Anem a cercar una motxilla sense exit. Un SMS ens diu que ja hauriem d’estar a l’estació, on esperen la Julia i la Lenka. Trec les coses del lockage i comprem el bitllets a preu normal... Ali marxa. Ariva Saman a despedir-se i l’Olessia i l’Hanna. En la despedida del Saman a la Lenka es confirma la meva teoria sobre el doble joc. El tren és d’un sol vagó. Mirem fotos al ordinador i despres siestecita. Cau el primer bocata. Fem el canvi de tren tot biaxant penosament les escales. Compro una cervesa i la tiro involuntariament. Agafem el segon tren, doble sessió de fotos i musica. Cau el segon bocata i la saxixa sobrant. Parlo amb una senyora finesa sobre la vida i la mort. Arribem i em trobo a l’Eva Liisa. Es tal i com jo m’imaginava, no atractiva. Pujem al bus i enceto conversa amb una noia amb un pircing a la dent. Al hostal m’entra una pajara i no m’entero de res, Em centro intentant resoldre el tetris de l’espai de l’habitació, puig que som 4 i poc espai. Finalment la meva maleta esta a la lavanderia i el portatil a un calaix amb clau. Pago 50 centims per 13 min de conexió. Vaig a la cuina amb el mapa. Una noia alemana ha fet massa pasta i em convida a sopar. Excel•lent. Xerro amb ella i dues noies més. Aquestes ultimes fan l’orientatión course demà, així que quedem amb elles. La hungara, Magda, està tremenda. Finalment escric al diari (de paper ) i a dormir. Tot intentant fer el llit a les fosques i intentant fent el minim soroll possible se’m cau tot a terra, amb el terrabastall corresponent. El raspall de dents cau al llit de sota on hi dorm un xinés, el qual m’odia. Finalment em fico a dormir

Capitol 24: Perkele!
7.15. Em dutxo em vesteixo i vaig a esmorzar. L’esmorzar que val 5,20 es una puta merda. Perkele! Em preparo la motxilla per sortit. Plou Perkele!. Em poso el xubasquero i espero a la hongaresa que no apareix. Perkele! Finalment, armat amb el mapa intento arribar. Obviament el llegeixo malament i em perdo. Perkele!.Arribo tard, juntament amb dos espanyols, Pulga i Yuki. Em sento al costat de la Lenka. Passen tot de personatges. Primer el de l’studient union, gran projecte que aqui no tenim. Els estudiant universitaris totalement associats per fer-se la vida més fàcil. A la manera finesa es clar. Les seguents noies són les que munten els cotarros de festes i excursions. No em perdo detalls. Seguent arriba un big boy, cridaner. Porta uns pantalons que resultar ser un peto. Resulta que hi ha subassociacions i cada membre de l’associació porta un peto de festa amb tot de parches conmemoratius de les festes. Obviament en conseguire un. Arriba un home que ens explica tota l’historia i les costums dels finessos. El video de Perkele! es el més aclamat. Finalment una dona ens diu com hem de fer els treballs. Sembla ser que copiar aqui es molt més greu que a Barcelona així que s’haurà de tenir en compte. Tinc 2h abans no apareix la tutora. Em registro i endevino la meva direcció gràcies a la tutora del Pulga. Em perdo per arribar al Educarium, lloc de reunió amb la Eva Liisa. Perkele! Dinem. Ens registrem al computer services. Ja puc utilitzar WI-FI a la uni. Seguim per a bingo. L’Eva Liisa m’ensenya la meva futura casa. Despres pillem el bus fins al centre i intento fer un compte corrent. En el primer bank hi ha una hora de cua. Perkele! Al seguent m’aten un home, possiblement l’home més lent i aborrit del mon. Porta un horrible jersei a rombos de llana. Perkele! Tarda una eternitat a obrir-me la conta i m’adormo, amb les rialles de les hungareses i de la propia Eva-Liisa. Mitja hora més tard ja he acabat de tot. Em despedeixo de la tutora i quedo amb la Julia i la Lenka. La Julia ha de marxa i ens quedem sols la Lenka i jo. Passejem fins que acabem davant de la catedral. Sessió de massatges. La conversa deriva en apropament però sóc rebutjat. Perkele! Seguim passejant i fent el tonto per ahi. Es fa l’hora de marxar. Arribo al hostal i hi ha microones. Busco un super però no en trobo cap obert. Perkele! Finalment soparé hamburgeses de l’hamburgeseria local, anomenada Hergenburger. Dino al hostal i conec a en Carlos i a una noia francesa del mon del scouts. Anem a fer una cervesata uns quants del hostal. Parlo amb Carina, alemana. Té un pircing al llavi... Marxem cap al hostal i a dormir. No faig tant de soroll.

Capitol 25: Minum tallo
Ens aixequem els quatre de cop, fem les maletes i busco una lock. He d compar un altre candau ja que no se on esta el meu. Maleixo. Esmorzo a corre cuita que he quedat amb la Lenka per anar a la uni. Les conferencies son un aborriment total, nomes m’indigno quan m’entero que has de pagar part de la ambulancia si algun dia en necessites una. D’acord, he de pensar que estic en un pais molt capitalista. La Eva Liisa està malalta i vaig a dinar amb la Lenka, la Julia i la seva tutora. Vaig a buscar el xubasquero al Educarium que ahir me’l vaig deixar. Plou molt i em mullo tot els pantalons mentre estic altre cop perdut. Finalment trobo tota la gent que va al information market. EL primer objectiu es conseguir entrades per una excursio d’un cap de setmana. Conseguim les últimes. Demanem informació d’esports, idiomes i associació d’estudiants de llengua española (que son els que munten les millors festes, segons ens han dit) Amb la Lenka anem a buscar l’starting package, que pesa un ou, a conseguir les claus del piset. A la cua conec a la que sera la meva veina i el seu novio frances, a més de la Betti alemana amb la cual aniré a la festa després. 10 minuts de relax per anar a buscar l’equipatge. Lenka es queda a fer-me el sopar. Bus, agafo les coses i marxo. M’arrosego penosament fins a la parada del bus. El primer marxa sense esperarme. El segon triga 15 min, i em trobo amb la veina francesa Caroline. La cuina no funciona i no podem sopar. La Lenka marxa a sopar a casa mentre espero al home de servei tecnic. No sap com va fins que no truca a la companyia. Obviament es una xorrada. Faig tard que he quedat amb la Betti. Sopem per segon dia consecutiu hamburgesa. Arribem al pub. Hi ha la tira de gent, converso amb una finesa que va a Barcelona, gent d’aqui i d’allà. Pujem a dalt que hi ha juerga. (Abans he guanyat una cervesa a al Magda en una aposta) Ballem amb la Julia molt arrapats. La Lenka marxa a la francesa. En un descans intimo amb la Julia, i seguim ballant. Finalment a les 3, l’ambient decau i es hora d’anar a dormir. Marxo acompanyat per un xicot de Castelló, que coneix el camí.

Capitol 26: Turun Yliopisto.
M’aixeco espontaniament, em dutxo i sona el despertador. EM vesteixo, esmorzo galetes i en 5 min arribo a la facultat. Ens donen la benvinguda, (momentazo quan una noia diu) –I’m Maria and I’m from Albacete. Em fa massa gracia. Descobreixo que podré fer practiques de mestre, cosa que pot ser memorable. Hauré de fer molts canvis al Learnig Agraement, pero els faré demà amb la calma. Em conecto, no sense problemes a la red WIFI de la uni. Miro correu. Piro a casa, i ordeno tot. Comença ser habitable. Demà penjaré els curtines i els posters. Miro l’hora. Em dona temps d’anar al bus tour. Dino a la uni amb la francesa i la Carina. Anem al bus tour. L’Alfredo torna a ser l’estrella. El bus tour es certament aborrit i m’adormo. A la gent li fa gracia, però segur que han dormit més que jo. Se m’ha acabat el saldo i hauré d’anar a recarregar. Trobo un R-kioski i compro 20 euros de saldo. No conseguiexo aclararme amb la puta maquina i una noia, Iida, finesa m’ajuda. Tenim una conversació, i m’estic pixant, però aguanto com un campió. Ens donem els movils i la he de convidar un dia a quelcom. Arribo a casa, pixo i dormo fins les 7. M’aixeco, pica la Caroline a anar a comprar. Oks. Comprem i ella i el novio fan espaguettis. Amb la meva pizza fem un combinat italo-finés. Despres mirem una peli molt extranya. Ells marxen a “dormir” Jo piro a la cuina i xerro una estona amb les ruses i amb Amelie. Finalment estan molt cansades i marxem a l’habitació. Recarrego el PC i aprofito per escriure.