Capitol 225: El dia més llarg de la meva vida (30 hores)
El bus surt puntual a les 3 del matí. M'adormo mentre arriba al aeroport. Els finesos són ordenats i perfeccionistes. I jo sóc puntualissim aixi que checkear no em porta més d'un minut. Passo el relaxat control de seguretat. M'entretinc comprant un regal per a la anfitriona de nova york perque el control de passaports de l'UK esta encara tancat. Quan obren entro, el passo tranquilament i m'escarxofo a un dels sofas. Hi ha les noticies de la BBC on un terratremol ha sacsegat Italia. Quan estas tant desconectat de mon, tornar a sentir desgracies és colpidor. Surt l'avió poc ple i em clapo fins arribar a Londres. Aquest aeroport es diferent. S'ha d epassar un control de seguretat molt més estricte. Tots els empleats son de colorins senyal que aquesta feina no deu estar ben pagada. Em fan treure les sabates i em pregunten si a la samarreta hi duc un moose o un muse. Moose, es clar. No em registren. PAssejo per l'aeroport més mal fet de l'historia. Tot de tendes sense cap tipus de control pels lladres i les terminals juntes i a pendre pel sac. A més no em diuen la porta fins a que gairebé no s'obre. Arribo el segon, espero a que s'aclarin i em fan passar. Un home que fa molta angfunia em registra. És molt desagradable perque es treu de lloc la mandibula compulsivament, mentre em toca. Ensuma les meves bambes, fet que li fa desencaixar les dents encara més. Finalment es cansa i em deixa estar. L'avió està força bé, té series, pelis, i jocs cutres que molen. DIno un succedani de tortelinis i 4 hores més tard pizza margarita que prenc al meu company tatuadissim del costat. Arriba el moment clau, entrar a EEUU. A la memoria el "monitor comeidor". La cua es llarga, amb cada persona s'hi estan ben be 5 minuts i som vora 400. Em toca el meu torn amb un asiatic del sud-est. Només dues preguntes, que hi faig aqui i quin dia piro. Acceptat. M'estic pixant i molt. Pixo i després el reencontre. A més ha vingut la sogra. Anem cap a casa amb tren i metro, on ens colem. Deixo les coses i anem a passejar una estona. Sopem a el tipic garito america amb una amiga de la sogra i la seva nena de 5 anys amb la qual em passo una llarga estona jugant amb una funda d'ulleres. A les 12 em poso a dormir, però són les 6 fineses.
Capitol 226: Els NY Knicks són uns conos
La sogra ha marxat a treballar a les 5 però amb e jet lag i el solaco que dona al 13é pis no és senzill dormir. Anem cap a Times Square i entrem a la NBA com a primera cosa. La Sara és fanatiquissima i a més té un munt d'encarrecs. Jo em compro els pantalons del knicks i ja està. Anem a l'Abercrombie a posarme colonia de gratis. Al sortir neva durant un minut. Temps boig. Anem al Apple i ens trobem amb el Carles. Entrem a la tenda de jugets del piano gegant, que es clar toquem. Agafo a més un cataleg de Playmobil. Tenda M&M i anem a visitar la familia del Carles, el Stasik i el Hector. Ens despedim i anem a dinar. Després a casa que hem quedat a les 6. Fem un xocolata abans d'entrar. També hi ha la Gemma. El partit comença amb un espectacle. Està ple de turistes. Els Knicks per això no pensen jugar. Al minut 5 dle primer quart perden 0-16. Els Pistons només juguen a mig gas però els hi basta per guanyar de 30. Un aficionat normal escridassaria als seus jugadors, pero els yankis, menjen. Acaba el partit i estic decepcionat, només he vist un tap remarcable i un alley-up que si hagues entrat hagues estat molt maco. La Sara es troba una ex-companya del batxillerat. Que petit es NY!
Anem a sopar amb la Gemma i les seves amigues a Dallas BBQ. Tot extra gran. Em demanor una cervesa que anomeno Champions perque no puc agafar la copa amb una sola mà. L'hamburgesa, que obviament és gegant també pica un xic, això m'ajuda amb la cervesa. Fent rotets amb regust salsa barbacoa anem a dormir
Capitol 227: Pax
Ens despertem amb la mateixa rutina que ahir. Anem a Chinatown que també sembla que està en crisi, no hi ha gairebé ningu i moltes tendes estan tancades. Little Italy just comença a despertarse amb els turistes Nord-europeus, que ja dinen a les 11. Anem de compres, uns calçotets decents, 10$ el trio. Compro 6 per renovar mercadillo. Anem a dina a un lloc d'aquests autodenominats sans. M'ofusco perque hi ha massa verd. Demana un entrepà que és molt petit i a més sap dolç tenint pavo. No m'omple i em cago amb el que és sa. LA Sara em recomana per segona vegada una especie de cosa amb formatge. La demano i encara és passable. Seguiexo odiant aquest lloc. Descansem a casa una estona i finalment anem a l'hotel de la Gemma que presuntament anirem a pendre algu amb el seu amic de NY. El colega ens fa patejar un ou, tant que quan arribem ja es l'hora de passar a buscar la sogra per la seva classe d'art. Entrem a la classe, hi ha una model despullada, obviament. Ens presenta als seus companys artistes, desde malasies enamoradissimes fins a vell entrenyables. Tothom ens pregunta si pintem. Sopem a un japones cool i a dormir fent rotets de sushi picant
Capitol 228: El pont de Brooklin
Avui la sogra no treballa, així que anirem els tres per brooklin per veure l'skyline. Se'n afegeix una amiga de la Lupe (la sogra) Ella vol que fer-nos fotos romantiques i a la Sara li fa vergonya, i a mi gràcia. Arribem al pont i el travessem, fent molts fotos a mi i al Alfredo. A la tarda hem quedat per sopar amb uns madrilenyos que va coneixer la Sara al avió, la Gemma i amigues i amigues de la Lupe. Aixi tots junts entrem a un lloc cuco, que s'hi menja bé, però que és carillo. ës vol partir la conta però és clar, hi ha qui ha menjat de lujo i hi ha que no, aixi que finalment paguem per separat, tot i la lleu oposició d'algun madrileny. Anem aun bareto de jazz però ens hi estem poca estona, estem reventats de tot el dia amunt i abaix.
Capitol 229: The little Mermaid és gay
Plou i barallo amb un paraigues fins que em canso i vaig amb el xubasquero. Deixem a la Lupe a la classe d'art, tornem a coneixer molta gent i anem a dinar a un japo que fa sopes de fideus. Després entrem al musical de la sirenita, estem a primera fila. La obra és molt acolorida, però la majoria dels actors entenen. A més els vestits són de fantasia Gay Parade. L'estrella és Sebastian, tot i que a mi em mola la dolenta, una senyora gran ataviada amb un vestit impossible. El nen també és avocionat llargament. Com a nota curiosa, el pare d'Ariel (blaquissima i pel roja) és un negre enorme i quadradissim. Lo hizo un mago, claro. Per la tarda anem al sea port, i després a sopar al BBQ. Hi ha una cua que espanta a més seguiexen un ordre extrany. Jo em moro de gana i devoro l'hamburgesa una hora després Sobretaula cridant, ja que la musica esta a tota llet. Ens despedim, demà toca marxar
Capitol 230: Skating al Rockefeller.
Ens aixequem i fem la maleta. Fa solaco però fot rasca i m'arrepenteixo de no dur jaqueta. Anem a patinar, es ultra car per una pista petita i no allisada. Però fa il·lusio. Hi ha una noia disfressada de conilla patinant. Patinem una horeta i anem a dinar a un lloc a aprop de casa. Em demano un pizza extra gran. És ENORME. No me l'acabo per referencia als meus futur companys d'avió. De fet cago un tord descomulament gran abans d'anar. Agafem taxi al aeroport. La Lupe gairebé pota. Chekea la Sara enmig d'un caos digne d'un pais bananero. M'acompanyen a checkejar però hi ha problemes i he de fer una cua extra llarga. Aqui ens despedim amb la sogra i amb la Sara. Fins d'aqui un més. Hi ha un merder de mil dimonis. Em donen el bitllet, nomes de NY a Brusel·les, allà hauré de demanar el bitllet a Helsinki. Promet problemes que al final no sorgeixen. Passo el control de seguretat, dono la visa provisional i em fico al avio, no té jocs i reso per estar sol en dos seients pero no. Ens fiquen una peli i em clapo just després de sopar quelcom indescriptible. Esmorzo un crossant
Capitol 231: El dia més curt. (18 hores)
Arribo a Brusel·les que son les 7. Però el meu rellotge biologic diu que son les 2. El del movil no diu res perque s'acaba la bateria. Em conecto a internet per passar el rato a preu d'or. Em donen el bitllet, em senot al costat de dos finesos enormes, pero m'adormo amb babeta fins que em donen el dinar, amb dos ouets de pasqua, que seran la meva mona... Si m'enyoro per una hora... Arribo, cago l'ou i marox en autobus fins a Turku. Alli m'esperen i cridem. Tornem a estar tots. Allargo l'hora de dormir per apaivagar el jet-lag
Capitol 232: Batalla làser
Doble sessió de classe, interessantissima. El jet-lag però em colpeja però aguanto. A la tarda em proposen una batalla amb pistoles làser. L'home sembla un extraterrestre es extralleig i parla guturalment. La partida resulta divertidissima, tot i que mato als meus companys d'equip repetides vegades per la mania de disparar primer i mirar despres. Se'm passa l'hora de conectarme per xerrar amb la Sara. Malauradament no ha tingut un bon dia ella, i m'esperava. Demà fem 4 mesos i li preparo una sorpresa per demà. Els meus companys de pis vibren amb el Chelsea-Liverpool.
