Capitols 19, 20 21 i 22 (Crònica dels comiats)

Capitol 19: Todiste

Arriba l'hora. He dormit poc i malament, tinc un lleugrer zumbido i tinc un examen. Hi ha certs nervis. L'examen no es dificil però s'ha d'estar molt concentrat. Repasso 10 vegades i finalment l'entrego. L'oral es més estressant perque et van preguntant. Entenc les preguntes en base a una paraula clau i responc com puc.
Les altres dos classes són activitats ludiques en finés.
Dinem el pitjor dia de tots, i piro a fer una siesta que necessito.

Per la tarda anem finalment a la festa a la illa. Els polonesos han trobat una illa amb un refugi per fer salxitxes al foc. Com es una festa polonesa no falta el vodka. HEm fet sangria que es molt ben rebuda, tot i que amb vi finès de 15% no m'ha quedat gaire lluida. Seguim la festa a casa els polacs. Ve més gent, uns fineses que beuen licor de menta amb llet (ecs). Maxime li llença els trastos descaradament a la més perjudicada, pero nomes conseguix un punt, que es celebrat pels polonesos en particular i per tots en general. Hi ha gent que sucumbeix al vodka. Jo vull festa, i finalment ens porten al Michael i a mi en cotxe (gracies Veera) A dins estan Betti, PEter, Thomas, Tina, Olessia, Julia i Hanka. Sóc aclamat. Ballem amb ganes i ens fem els amos del pub. Especialment destacat es el ball erotic que em maro amb Betti, que em posa certament malalt. Tot i això, no es culmina l'acció. Arriben Rafael, totalment fora de si, Nicole, Sofieke, i marxen Hanka i Tina
Rafael tira trastos a totes, sua com un porc i fins i tot cau a terra tot tirant-se la cervesa d'un finès a sobre. Fernando i jo comentem la jugada, FInalment ens tanquen el local. No tinc bici i proposo a la companya de pis de Hanka, Tima portarla i aixi montem els dos. No li fot gens de gracia, pero no ho dira. Intneto tot tipus de conversa pero nomes respon amb monosil·labs. Es maca pero paradeta. Com que soc un caballer l'acompanyo a casa i a dormir.

Capitol 20: Bunker
Gairebe m'adormo. Tinc 20 minuts per fer la bossa i marxar! Arribo corrents i no derrapo perque no tinc frens. Hi ha una excursio planejada al museu del Bunker. Anem amb bici. El viatge es agradable i el museu resulta ser militar. Els finesos van dedicar molt de temps i esforços a construir una linia defensiva de bunkers de 3000 km de llarg contra Russia. Qualsevol persona amb dos dits de front sap que si un dia Russia ataca Finlàndia, aquesta no tindria res a pelar. Pero no contradire a un militar fines capaç de tallar un tronc en vertical amb una destral d'un sol cop. EL bunker resulta curios, hi ha armament obsolet i un cano antitancs i una metralladora. Fotos de rigor. Arriba el moment de fer salxixes al foc. Jugem al darts, i guanyo sense oposició. Arriba finalment l'hora de marxar. Pel cami torbem un llac, i fa sol així que ens banyem (en pilotes) Ens podem assecar al sol i resulta genial. Finalment un nuvol ens recorda que estem a Finlàndia. Cap a casa. Hi ha festeta a ca les lituanes a l'altra punta de la ciutat. Som-hi. Buscant el camí més rapid ens perdem. Arribem cansats. La gent va arribant. Proposem jocs i trionfa la Figa i l'assasí.




Despres marxa gent i ens quedem a veure un pel·li carcelària, força dolentota. La tornada resulta freda i extenuant

Capitol 21: Vanha pulainen polkupyörä

Ens aixequem a les 8 per despedir a la Elena. Estem el Fernando, jo, L'Ali i l'Eric (el frances) El noi esta enamoradissim de l'Elena pero crec que no li ha dit. Quan marxa esta enfonsat i em fa llàstima. Esmorzem en un bar a la fresca tot esperant que muntin el mercadillo de segona mà. Discusió religiosa entre Ali i jo. Fernando fa fotos als gorrions. Es monta el mercadillo i ens ho passem teta. Jo he de marxar perque hi ha una excursio espontania a un llac.Som 15 persones a l'expedició. EL viatge d'anada mola, però es llarg i la platja es petita. La unica gracia es que no t'enfonses fins que no fas un quilometre endins. Partit de rugbi al aigua. Cansadissim. Prenem el sol fins que se'n va. Toca tornar. La tornada es molt mes pesada. Arribem tard i he de rentar roba. Descobrim que la rentadora pot canviar l'idioma a castellà. Hi ha festeta a ca l'Angiesza pero tothom esta al limit d eles seves forces. Els nois al balcó es confesen dels excessos de divendres. Rafael no recorda res, i ens fa molta gracia. Trasladem la festa a ca l'Hanka. Em faig un peix fregit. Mentre es fa fem un repte de tocarnos el cul amb la Hanka. Guanyo jo degut a la superior llargada de braços i al entrenament dels foulards. Arriba la comunitat polonesa. Jugem a la figa i al assasi. Ali té angines i jo no puc més i pirem a dormir.

Capitol 22: Näkemiin
Ultima classe. Ve un amic de l'Ali i ella se'n va buscar-lo al aeroport. Vaig sol per primera vegada a la universitat. El dia es melancolic. ELs resultats del examen: 68/100, notable. Ole jo. Escribim les valoracios, juguem un rato i s'acaba. Dinem cuixa de pollastre sencera cosa que produeix alegria! Marxo. He de fer les maletes, rentar, saquejar les coses del rus brut i hi ha festa a les 18. Faig mitja siesta i no em dona temps de res. Marxem l'Ali muntada a la meva bici i el Jesús amb la bici de l'Ali. El lloc esta a pendre pel sac. La casa es maca pero. Veiem les fotos i els videos. Sopem cosetes tipiques, fem un tastets de cervesa (no valen res) i algun joc. Soc elegit com el sunshine del curs i em regalen una bossa. Es reparteixen els diplomes i el diari del curs. Jocs, i l'ultim bany nocturn en pilotes, pels de sempre més la Jitka. Tothom ja marxa, abraçades, algun plor i promeses de viatjar molt. Marxem Hanka, Jitka Peter i jo. Porto a la Hanka, i em fa pessigoles a l'esquena. Ens despedim de tots. Quan torno a casa potser s'escapa mitja llagrimeta.
Ara he de netejar i deixar-ho tot llest.
La pròxima crònica serà a Turku ja!