Primeres noticies

Cap 0: Hytää
Barcelona. 9.00h. 27 ºC Em llevo espontàniament. Faig el previst i em sobra 5 minuts per a veure la Sexta. Truca Pablo i baixem jo i mon germà. Abraçada a mon germà. El viatge trascorre entre converses de Nova York i suposicions. Arribem. Ens fem una foto entre taxistes, i em despedeixo d’ells. És l’última. Encaro cap l’aeroport. Tal i com estava previst, m’equivoco de terminal. 10 min més tard penso que hauria estat guai pillar un carro i no anar caminant miserablement amb 4 paquets. En trobo uns abandonats i en pillo un. Per descobrir on facturare tinc 17 opcions, des de el 72 fins al 89. Resulta ser el 87. LA dona, molt amable em perdona els 3,5 kg de més de pes de la maleta. A la cua he conegut un letò extrany que m’ha preguntat:
-Rrrrriga? –Així, amb accent a l’erra
Li he indicat que si. Després dues noies de Solsona que se’n van a fer un camp de treball a Lituània. El temps passa ràpid amb bona conversa. Ens sentem a llocs diferents. Els companys de fila son dos tortolitos (millor, actors porno) que constantment m’invadeix l’espai vital. Devoro el bocata fuet que m’he fet hores abans. Serà l’únic apat en 24h. Arribem al bonic aeroport de Riga. No perdo la conexió, de fet em sobren ben be 20 min. Al mostrador un bada de nivell 6. Parlo amb uns altres catalans que se’n van 15 dies de vacances i recorreran Finlandia de punta a punta. Arribo a Helsinki, i NOMÉS arriba la motxilla grossa. De la maleta no se sap res. EM dirigeixo per primera vegada al mostrador d’equipatge perdut. Cal dir que la noia es extremadament amable i fa que no et puguis enfadar, de fet gairebé ho trobo una sort perque me la portaran directament a Joensuu i no hauré de portarla per ahí. Plou. Després d’unes voltes i de la primera cagada erasmutil agafo el 615 fins a l’estació de tren. D’allí trobar la estació de busos serà feina fàcil. Evidement he de preguntar a dues noies. Localitzo l’estació. Els finesos ja ho tenen per la mà, però entendre les 6 pàgines d’horaris es complicat per un no-iniciat. Finalment confirmo porta 2. M’espero hora i mitja observant la fauna finesa, que no té cap mena de perdua.

Cap 1: Kahvi & marjapiirakka
El bus costa 52.60 ja que encara no tinc la tarjeta d’estudiant. M’assec sol i miro el paisatge. No hi ha gaires novetats, el bus para cada 10 km i una noia em diu no se que d’un lavabo. Per la cara de la noia descarto la proposició sexual. Dormo poc i malament. Arribo a l’estació de busos. Un mapa m’orienta facilment i arribo en 20 min caminant. Fa 15 min que han començat i sóc ben rebut. Entenc el 70% del que diu, tot i que necessito estar hiper concentrat. Pausa per el café. Conec l’Alicia i el Fernado, amb els quals podé parlar castellà. Amb els demés, en anglés. Hi ha gent de tota Europa, especialment de països del centre, Alemanya, Polonia, Republica Checa, tots amb cognoms impronunciables. Deixo l’equipatge al despatxet de la Veera Tornem a les classes. Ens acaben d’explicar el funcionament del curs, omplim la tira de papers, i ens separem en 4 grups. Ens ensenya la facultat, dinem (A les 12.15!!!) i segim la visita. Arreglem la tira de papers, l’allotjament, la bici (tot i que te la roda de darrera petada, demà l’aniré a reparar) i el movil finés. (possiblement demà, també) Marxo a recollir l’equipatge. La Veera s’ofereix a portarme dos coses, i em quedo amb la motxilla petita. Ara nomes em queda una caminata de hora i mitja fins al Apartament, que estan a pendre per sac. Això si, tinc un riu i 3 km de bosc per a mi sol. Arribo a l’apartament. Esta fet una merda, els tios d’abans tenen la nevera mig plena de coses en estat de putrefacció, el balcó fa por i tot de papers pel terra. Separo les cartes de la propaganda i recullo el terra. Tot i això, caldrà fer dissabte aviat, dimecres segurament. Baixo al peque super del davant. Compro quatre coses i em surt per 12 euros. Hauré de trobar alguna cosa més barata, pero temps al temps. Em faig una lasanya al forn. Mentre me l’estic jalant arriba la Veera amb la meva motxilla i portatil. Acabo d edinar, frego plats i desfaig la motxilla. No hi ha internet encara, demà m’hauré de passar per ca’l casero.
No he portat pasta de dents, així que torno a baixar al mini super. L’home em diu una burrada en finés, a la que responc en castellà. Així s’adona que no entenc ni papa de suomi i passem al anglés. Torno. Em rento les dents i escric la crònica d’ahir i avui. Em truquen del aeroport, que en 15 min tinc el meu equipatge. L’estic esperant per dutxar-me!. A més a les 20.00 hi ha muntada una festa

Arriba el meu equipatge. Com fa fred, el desparo. Ja soc feliç. Em dutxo, em vesteixo i vaig cap a la festa. Quan arribo estan fent fotos amb una camara digital del mil i impresora de fotos. Imprimeixen les fotos de cadascu i deixen un tros en blanc per que apuntem el que volgem. A més a més hi ha un mapa de Europa on tothom es col·loca d’allà on vé. El party master treu el seu producte estrella, una ampolla de vodka de 3 litres per fer xupitos (“shorts”) Toquen a 3 per cap, però no puc seguir el ritme centreeuropeu que s’imposa. Em decanto per la cervesa. Xerro amb una lituana, que se’m arrima molt. També hi ha una checa que em posa catxondo que se’n acosta i m’abraça. Fem plans per viatjar. L’italia que semblava gai (ja que ha vingut amb unes horterissimes ulleres de sol, li llença la boca a totes. Hi ha la Veera, que acaba taja. Més vodka aquest cop taronja, que passa millor. El lituà m’oferieix un, que em parteixo amb ell. Sort perque es un vodka especial, anomenat the killer. El nom li escau, ja que em mata. La gent majoriatariament se’n va i jo amb ells.

Cap 2: Minä olen Albert ja asun Barcelonassa
Si, hi ha resaka. Tot i això, com un campió baixo a les vuit i quart que he quedat amb l’Alicia per anar caminant fins a la uni. Fot MOLT fred. Tardem una hora i aribem tard. L’home Tapio (nom que obviament em fa molta gràcia) s’emociona, parla rapid, i ens ensenya finés bàsic. Ja se dir, hola, adeu, gracies, em dic albert i soc de Barcelona. I quelcom més. En el break, tothom pateix els efectes del vodka, normal, orange o killer. El meu company del costat, Thimo, és el més afectat. Seguim les clases. Descobreixo el secret de les paraules llarges. Fem exercicis de parlar en finés. Es formidable l’estil d’ensenyament de la llengua, el primer dia i ja pots tenir conversa (molt limitada, això si)
Dinem per 2,15, arros i kebab (Grrraciaaasss) Tot i això tinc molta gana, així que m’ho foto. Fernando m’acompanya a comprar un movil, ja tinc movil finés. Després em perdo agafo la bici i la porto a reparar. Trobar el lloc es certament dificil i al final l’home que repara les bicicletes no parla ni gota d’anglés. Em faig entendre, no sense dificultats. Tardarà una hora. L’aprofito per descobrir que hi ha algu més vivint amb mi (tot i que crec que fa més d’una setmana o que es mort o que és fora) Engego el movil, i canvio l’idioma al anglés. Recullo la bici per 15 euros la reparació. PAM! Tot i això, marxo cap a casa molt feliç, cantant.
Em poso una peli, i faig una partida al Pinball. Em truca l’Ali, entra a l’habitació, xerrem una estona. Anem a sopar. Passem a picar al Fernando. Els polonesos ens diuen que pujem a veure les fotos, n’hi ha centenars i tinc molta gana. Finalment dinem a ca l’Ali. Frankfurts, truita i una sopa extranya. Estudiem un xic de finés i anem a dormir.

Cap 3: Yski, kaksi, kolme
M’aixeco abans, em dutxo, em vesteixo i agafem la bici cap a la uni. Es el primer dia que arribo puntual. La primera lliço es una recapitulació per presentar-nos , la segona els verbs, descans, els numeros i al laboratori d’idiomes. Un ordinador amb cascos per cadascu. Em colo en un exercici i, com tinc els cascos posats tothom se’n adona menys jo. Annukka m’explica que vol dir la samareta. Em mola molt el missatge. Dinem, porc a la llimona i amanida sense oli ni sal. Muntem l’expedició LIDL, amb 6 membres. Tot esperant-los em faig una sessió fotografica amb Lenka, lituana. A mes hi ha intercanvi de movils. Marxem al LIDL. Compro de tot, carn, pastes, peix, pizza, etc… Falta per comprar fruita i patates fregides. Tot sortint al Fernando se li surt la cadena. Uns minuts mes tard, i amb les mans negres ho arreglem. Anem fins a cas a deixar les coses. No tinc congelador, així que n’Ali ens guardarà el peix. Pujo a l’habitació, per arreglar l’internet. No trobo la manera de descobrir el meu IP. Vaig a ca’ls polonesos. El tiu es un crack i m’ho soluciona. Truco al servei tecnic i crec que dema tindré internet. Ve el Fernando. M’ofereix cacao i sucre. Fantastic. Escric la crònica i ara estudiaré els numeros en finès. Després m’afaitaré, i anem a la festa de benvinguda. Hi ha sauna, així que promet. Per cert m’he pesat al la bascula del finès desaparegut i peso 74 kg. Anirem fent l’evolució…Anem a la festa, tard. Hi ha una dona que toca el kantele, i emociona el so. Després jalem snaks i ens han reservat la sauna per a nosaltres. Primer les noies. Faig un intent de sauna mixta però es obiament refusat. Haurem d’esperar. Alrededor d’una hora, les noies surten. Es el nostre torn. En principi anava a la sauna en banyador, pero els meus companys van en pilota picada, així que respecto les tradicions i no em poso banyador. La sauna no esta gaire calenta. Xerrem de tot (de saunes, de futbol, de classes, de politica…) Apareix en Tapio i ens diu que que fem amb la sauna tancada. L’obre i el aleman comença a fotreli aigua. Aguanto com un home cinc pujades de temperatura fins a la sisena que gairebe em tomba. Surten amb mi dos mes. Dutxa freda. Es una meravella. Estic relaxadissim. Com deu ser fotre’s al aigua gelada? Ho descobrirem aviat. Ens vestim. Just quan estic en pilotes, obren la porta, i crec que les lituanes m’han vist… Es igual. Anem a un pub a fer una cervesa, i tardem tant. Al pub hi ha muntada una partida de poker professional amb tot de finessos freaks. Estic per apuntar-me, però encara no domino l’idioma… Cerveseta, petem la xerradeta amb les txeques i el txec i cap a casa.

Cap 4: Musta on musta
Clase, familia, colors, etc. Com a dada escriure el color rosa: vaaleanpunainem. La ultima classe la fem al solet amb una pilota de volei. Dinar, em decanto per la verdureta (espinacs) La salsa pica força, però deu ser igual de sana… Hi ha clase de cuina finesa a la 13, aprofitem el quart d’hora mort per fer uns toques de voleiball. Contem en finès, cosa que arribat als 21 esdevé tot un repte. Anem a la clase de cuina. Fm pastetes. Que ens queden força resultones. Com a curiositat, la cuina pertany a una aula del institut, on habitualment una hora a la setmana els nois i noies finesos aprenen a cuinar. Senzillament increible. Sortim. Proposo als txecs (i les txeques) de sopar a casa. També es vindrà l’Alicia i potser el Fernando. Serem sis. El txec em pregunta si han de portar alguna cosa. Jo li suggerixo un vinet. Anem tots al Alko (tenda exclusiva d’alcohol) a buscar vi. Tenen MOLTISSIMS vins, pero no hi ha ni albariño, ni ribeiro, ni lambrusco ni priorat… Ens decantem per un Mateus. L’altre passadis esta enterament dedicat al vodka. Paguen i marxem cap a casa. Passo les fotos a l’Ali i als polacs. Estudio un rato numeros i colors. Faig dissabte i espero perque han d’estar al caure…. Arriben puntuals, s’asseuen al menjador. Tot està per fer, l’Alicia va a buscar una cosa, el Fernando també, escalfo l’aigua, l’oli, els espaguettis i el pollo, no hi ha colador!, fem de primer un pa amb tomaquet (pa bimbo sense torrar, malauradament) i de segon spaguettis amb pollastre a la salsa de tomaquet finesa. Esta raonablement bo. Xerrem, els hi ensenyem a Leo Messi (Peter té en el seu ordinador musica de Rocio Durcal) els hi ensenyem una sardana i uns castells. Després jugem al Jungle Speed. Finalment es tard i se’n van a dormir.

Cap 5: Minä tarvisen opiskella
Plou. Tot el dia
La classe va a preu fet, i o m’espavilo o hauré de fotre un sprint considerable. Després de les classes anem a dinar. HEm de fer la pirula perque Fernando s’oblidat la tarjeta. Demano pizza tot i que es un xic més cara (3,90) Espero a Fernando per anar a Joensuun Eli a donar uns papers i ell marxa al bank. Truco per segona vegada al internet. Començo a estar amb la mosca al nas. Dilluns, si no, em conectaré a la uni. Fernando ja té internet. La vida no es justa. Rebo un sms del Peter que ens invita a sopar a casa. Ole. A les 7. No tan ole. Desperto a la Alicia, s’arregla, tirem la basura, comprem cerveses i coses per a fer els bocates de demà i anem cap a allà. Obviament ens perdem. Truquem i ens ve a buscar. Jugem al Jungle mentre es ja el típic sopar txec. Patates amb carn i ou dur al forn. Esta força bo. Destapo el Mateus d’ahir que no va ser obert. Es decideix mirar un peli, Into the wild. Es força interessant, però estan cansats i aprofitant que m mare em truca per primera vegada, decideixen donar per finalitzada la sessió. Segueix plovent


Cap 6: Harma Koli
Plou. Hi ha programada una excursió al parc natural de Koli. Arribem exactament a l’hora. El bus es cutre. M’emporto al Alfredo que estava molt pesat. Triomfa amb l’Hanka. Arribem. Plou i hi ha boira. Li dona un aspecte màgic. Tothom puja per el funicular, excepte jo i en Saman que pujem per l’escales, al estil Rocky. Estem un rato al hotel, xerrem amb uns sevillans i anem al centre d econferencies on ens passen un documental amb combinació de proyeccions. Fluixet. Sortim i entre a l’exposició i a la botiga. Molta gent compra el reno, ara Alfredo no esta tant sol. Finalment sortim a escapampar la boira. 2/3 dels participants no son de muntanya, i es nota en diferents caigudes i el pobre equip. Fem una foto de grup. Tot marxant, hi h un grup que vol donar una volta més gran. A mi em ve molt de gust, així que m’apunto. Som uns 14, els txecs, Saman, els polacs, jo, Julia, Dorothea, Lenka i algu més. El cami fa baixada i els genolls ho noten. Xerro amb la gent sense mirar el cami. La natura es espectacular, i els afecionats a la fotografia tenen orgasmes. Finalment arribem al llac. Hi ha gent que es banya en pilotes. (Flipo perque hi ha 4 ties i dos tius, això per a mi era impensable) Hi ha dolor per això. Es sequen i poseguim la marxa.) Arribem , jo amb set. Una dona ens canta en finés, es un moment molt freak. Veera ens ensenya un canon en finès. Més freakisme. Finalment agafem l’autocar i marxem. Parlo amb les russes. Olesia es la classica russa de James Bond (Desde Rusia con amor) Veera proposa festa, pub i disco. Evidenment hi anirem tot i que demà a les 8,30 he d’estar a l’altra punta de la ciutat per a remar. Tornem a casa, ja no plou pero seguiex estan molt gris.