Cap 6 (cont i cap 7)

Tornem a casa, ja no plou pero seguiex estan molt gris. Dutxa, i vaig a ca’l Fernando. S’ha de dutxar, i hem de sopar. Mentre fa el sopar aprofito per a mirar internet i demés. Sopem. L’Alicia pica i puja a ca’ls polonesos. Jo pujo de seguida. Una cervesa. Al final anem de festa a ca les lituanes, i després a una especie de pub. Oks. Anem en cotxe en dos torns. El polones fa una pirula perque s’ha deixat la camara. Arribem, la meva samarreta causa furor. Avui vaig a trencar i ho se. Lenka em demana que li ensenyi a ballar salsa. Evidentment em trec de la maniga tres passos. La Julia també en vol aprendre. Fantastic. Agafem un taxi fins al pub. LA baixada d ela bandera ja son 7,70. Sort que som cuatre. Anem a un pub, sortim, anem a un altre, esperem, la Julia i jo anem a fer unes patates. Al final anem al Amarillo. (amb ele gemminada) Volen no pagar, aixi que pujem a dalt pero hi ha ambient zero. Només hi ha una taula de black-jack. Al final es decideix anar a baix i pagar el 7 euros sense consumició (SIC) La musica no es bona, només hi ha cert moments, on puc ballar salsa amb la Lenka i la Julia. La excursió es nota, i al final a les 2 sortim del pub direccio a casa. Una hora després arribem a casa, freds. Tinc cuatre hores de son.

Cap 7: Pälväjumalanpalvelus

Sona el despertador. Fot un sol radiant… M’aixeco d’un salt, alegre i feliç. No em faig ni la llet, agafo les coses i piro. Com que he cagat durillo, crec que faig tard i faig les curves rollo Mika Kallio. Res més lluny de la realitat, soc el primer. La resta tarden 10 minuts més. Arriba la gent que domina el tema rem. Son avis entranyables. Després d’unes comprovacions, anirem tots junts en una barca. Botem la barca i apa. Durant el primer viatge, comprovo que té certa tècnica. Arribem a una clariana d’un bosc on es fa una pregaria ortodoxa, en finès. Cara de circunstancies. Sortim d’alla, i remem vora les dues hores, parant breument dos cops fins a l’esglesia de l’altra punta. Arribem quan les campanes estan sonant. No hi ha lloc abaix així que hem de anar a dalt, a la grada jove. A la meva dreta tinc un tio que toca l’orgue. Mirar-lo es tot un espectacle i em manté entretingut fins a l’hora del sermo. El sermó, en finés, monóton fa que la totalitat de l’expedició (10) ens dormim. Acaba el sermó i passa un cepillo. El diblo sense cavil·lacions. Acaba la celebració i som invitats a café i kulla (ll = l·l) Esta bonissima. Toca tornar i es nota el cansament. Arribem. La noia italiana, em demana si la puc acompanyar fins a casa. No puc negarme, es massa maca. Es puja a la bici, i anem cap alla. Entrem a un carrer i un cotxe ens pita perque hi ha un cami de bici a l’altra banda. Oks. Seguim, i una tira de la motxilla s’encalla amb la cadena provocant una reacció en cadena (hahaha) que he de reparar, tot escoltant les disculpes de l’italiana (pero no em puc enfadar amb ella…) 15 min despres, de renecs soluciono el problema. Ens despedim, ella tota agraïda amb un somriure que m’omplena l’ànima. Marxo, i trobo un mercadillo de coses de segona mà. La setmana que vé, em compraré alguna cosa. Em trobo l’Aneska, italiana d’origen polonès. Està anyorada, i xerrem tot pujant. Em diu que ha de comprar unes coses al super. Aprofitaré per comprar fruita. Compro cerveses, suc, mandarines, pega, cel·lo i mozzarel·la. Massa car. Em convida a dinar pasta italiana. No puc negarme i dinem a casa seva, tot aprofitant per mirar correu. Em despedeixo perque he d’anar a rentar roba. Un miracle fa que tingui reservada l’hora que és (intervenció divina) Fantastic. Rentem la roba, Fernando, Vilnius i jo. Primer la blanca, i despres la de color, i amb secadora. La rentadora va genial, no aixi la secadora. Dues hores després ja tinc la majoria de roba, neta al armari. Gran part de la blanca esta al assecatovalloles. Dutxa, estic molta cansat i he de fer deures. Escric la crònica i ara fare deures. Finalment em jalaré la pizza.