dimarts, 3 de març del 2009

El gran dubte (resolt (Cap. 186-189)

Capitol 186:

A les 7 m'aixeco. Agafo la bici, el candau fa l'estupid, i no es vol obrir. Finalment, ho consegeixo. Arribo just. Classe d'angles, de fonetica. Obviament no en tinc ni fava, i els nens em demanen ajuda. Per sort apareixen dues estudiants angleses (Hollies) i els hi passo la feina molt elegantment. Les altres dues classes son mates, (restes portant, amb el friend ten com a protagonista) i musica, principi de batukada. (suc)
Torno i paro al LIDL per a comprar quelcom. Miro el preu perque no puc sobrepassar els 18 euros. Només 6 al final. I tinc carn per dies!

A la tarda recés i per la nit anem de passadis en passadis buscant festa. A destacar l'enfrontament en competició etilica del equip francés: Michael (el psico), Antoine, i un cosi d'aquest, contre el combinat Pulga (ell i els seus tres cosins) Pulga i el seu sequit son derrotats clarament pel l'equip francés (que s'ha fotut 1l de combinat de ron en menys de mig minut, davant la celebració i el reconeixement general. Marxem al Onnela que hi han els del pis. Gran nit, ballem força estona.

Capitol 187:
Anem l'Iris i jo a Ruissalo. Perdem els dos autobusos, així que decidim caminar fins a Ruissalo (10 km) amb una temperatura de -8ºC Dinem pa i tornem en bus (obviament)

Parlant amb la Sara pel MSN em cau una elecció: Seguir amb els plans de marxar amb els amics a Suïssa, o marxar amb ella a NY? No se que fer.

A la nit anem a sopar a la pizzeria amigo, i despres al Börs, lloc multirecreatiu. Hi ha un concert on toca el meu amic llatinoamerica de les barbes i les grenyes. A més hi ha un espectacle brasiler, de batukada i ballarines. Bueno, acceptable i gràcies. Marxem l'Iris, la Rosa i jo, tot seguit, estem fets caldo

Capitol 188:
Segueix el dutbe, cada cop més fort. A la nit l'últim sopar de la Valentina (tonniotti) Pasta, i pizza. Cants al karaoke i es comença a jugar al joc de la botella, moment en el qual jo em retiro

Capitol 189:
M'aixeco a les 7, i al anar a ficar la clau al candau aquest li nega l'entrada. Probo i probo, i finalment a causa de l'excessiva força, trenco la clau. Hauré de caminar 5 km amb un vent gèlid i sense barret. PEnso que se'm cauran les orelles a terra. Arribo tard, i assisteixo a una classe de finés com a llengua extrangera. Pillo quelcom... Després anem a patinar a la classe d'educació fisica, l'Helena domina...
MArxo caminant cap a casa, 1 hora més. Arribo esgotat. Dinem i juguem al poker. Gairebé m'oblido de la rentadora. Les secadores estan ocupades, i he d'estendre la roba a la sala del assecador. Tarda més del desistjable. A la tarda, i després de semblar que no, finalment decideixo. MArxo a NY! (de manera totalment irracional, ho sé, però hi ha voltes que no es pot convèncer al cor de cap de les maneres)

1 comentari:

Raül ha dit...

si en el fondo eres un romántico... bueno más o menos ;). Un abrazo!