Capitols 172-174 (London) i 175 (bonus track)

Capitol 172: Turusta-Lontoossa
Classe, estic molt nerviós i amb moltes ganes... Acaba, dino lasaña bonissima que ens ha fet la Kerstin, em faig la motxilla i em dirigeixo cap a l'estació, passant a cobrar a l'Ana la caravana. En el tren hi ha un nen monissim que agafa un rabieta i crispa a la resta d'usuaris. He de trobar el bus, pregunto i trobo la parada raonablement bé. Tot i això fot molt de fred i crec que el vol surt una hora abans de la que realment surt, aixi que agafo un taxi... si m'estresso gasto diners, penso al taxi. Embarcar es llarg, aborrit i pesat. Tot i això frisso per arribar, vull veure a la Sara... i també vull allunyarme dels dos iaios que se'm han sentat al costat, s'han aixecat 8 cops a pixar, em donen cops i giarebé m'atropellen per sortir del avió. Odi infinit. Despres del control de passaports, arriba el moment. Ha valgut la pena tot només per aquest moment. Trobem el bus i anem fins a VIctoria station. D'alli busqyem un bus nocturn infrutuosament, així que agafem un taxi i arribem al hostal a les 5h (hora finesa)

Capitol 173: Lontoosa
Ens aixequem d'hora, mig zombies. Esmorzem al costat del alberg, continental breakfast. Esta a rebosar d'espanyols, se sent parlar castellà arreu. Agafem el metro, fins a Camdel market, un mercadillo on em compraria 100 samarretes. Finalment nomes em compro dos. Passegem per la zona, molt colorida. Agafem el metro cap al centre. Entrem a una tenda de roba semblant a una disco, a una tenda de joguines on la Sara se'n compra tres. Jo vull el mapa de Magatotis, però és molt car, inclús pel meu IdF. Comprem entrades pel musical de Sonrisas i Lagrimas i anem a dinar a un japo. Anem al alberg per deixar les compres i descansar un xic. A la tornada passegem pel centre, entrem a Harrod's i berenem una pizza. Trobar el teatre no es fàcil i ens asseiem molt a davant però excessivament escorats a la esquerra. La funció és increible, res a veure amb els teatres cutres de Barcelona. Sopem a un tailandes, bec cervesa tailandesa i ens fem amics de tres noies de mallorca amb arrels andaluses que van amb una alegria fruit del exces de vi. Cap al alberg i fi del dia

Capitol 174 Lontoosta - Turunssa
2 MESOS! La Sara em regala un dels peluxos! Li poso Harry. Recollim l'habitació quee està feta una quadra, checkem out i anem a esmorzar el mateix al mateix lloc. Anem a Victoria station en bus (d'un pis) Intentem deixar les maletes però massa car i massa gent. Per tant les passejerem, de fet la Sara se'n cansa aviat i jo trobo una utilitat a la fisica transportant la maleta amb una cinta de la meva motxilla, esquivant turistes espanyols per veure l' Abbadia del Codigo da Vinci, el big ben (que me'l imaginava més gran...) i el London Eye que no hi pujem. A canvi entrem a el museu del cinema, on hi ha el parais del Geek i per a desgracia meva la bateria expira a la segona foto. Star wars, the italian job, etc... falten alguns clàsics, per això. MArxem cap a Victoria station, volem anar en bus però

a) No es pot pagar al conductor
b) Has de pagar en unes maquines automatiques que no tornen canvi i no et deixen pagar mes
c) No tenim l'import exacte

ergo, ens fotem i anem a pota. Finalment el pes de la motxilla em carrega dolorosament les cervicals i anulem la busqueda dle pizza hut. Anem a un japo automatic. DInem opiparament, i ens hagues sortit una ganga (ja que el cambrer es deixava d econtar la tira de plats) si haguessim sortit més rapidament. Coses del amor. Trobar el bus es complicat i aprofitem per pixar per ultima vegad a Londres. Dormim al autocar. Al intentar accedir al aeroport una columna de fum envaeix els accessos, activant l'alarma antiincendis. Finalment després de 30 min, accedim. HE de checking en unes maquines infernals que no funcionen, no expliquen res i finalment em fan pagar 10 lliures més, así, por la cara bonita. Em cabrejo, pero se'm passa rapidament al estar en tan bona companyia. La despedida es dura, no voldria marxar del seu costat, però tot s'acaba. Embarco i em clapo fent el viatje menys pesat. Ara toca el dur. Tornar a Turku. El plan primer es agafar un tren a HElsinki i d'allà el bus. No hi han trens a Helsinki, nomes a Laponia. Merda. Segona opció. Estarme a l'estació fins que tanquin a la 1 i anar a l'estació de busos. Hi ha un a la 1.45 fins a HElsinki, i d'allí agafaré un altre fins a Turku. EL que sigui abans d epassar la nit al ras a -8ºC
Em faig una cerveseta a preu d'or en un irish pub per combatre el fre. Agafo el bus, i estic destemplat tot el viatge per culpa de 5 minuts d'espera... A les 4.30 arribo a la bus terminal. Rememoro el primer dia del ERASMUS, que sembla que ahguis estat fa segles. A les 5 surt el bus cap a Turku que arriba a les 7.35 del matí. A les 8 estic dormint

Capitol 175: El voleiball és dolor
Classe, no vaig tant zombie com pensava. A la tarda veiem Xmen 2, i amb la Sara busquem la manera de trobarnos a Estocolm. Informarem del exit i/o fracas del projecte. A les 9 i pico vaig a jugar a voleiball. Milloro el meu joc notablement, especialment el saque. Un barbas hipermotivat fot uns mates del copon. En bloquejo un, a costa d'una pilotada a l'antebraç extremadament dolorosa. Val la pena. El segon bloqueig es igualment espectacular però va a fora. A la 1 a dormir