Capitols 160-161. L'efimera selecció brasilera de bobsleigh

Capitol 160: L'efímera selecció brasilera de bobsleigh

M'han proposat d'anar a patina amb el belga boig, (de fet te un TDAH com la copa d'un pi), però em fa massa mandra. Baixo a recollir el joc i la cadira. M'olvido de la càmara (que dimarts passaré a recollir) A les 17.30 em passa a buscar Davide i baixem cap a la estació de busos. Ens esperen Lendro i els seus 3 amics brasilers. Tots porten el trineu inflable, amb molta il·lusió, puig que és la primera vegada que veuen neu. Ens acompanya un britanic. Caminem els 7 qual banda fins a la catedral. Allí ens espera el belga boig, el tailandes simpatic i una fotimer de noies de nacionalitas diverses. Arribem al slige center, o sigui, al parc. Decideixo baixar per la última pista. Aquesta pista fa una lleugera corba a la esquerra abans de internarse al bosc, o ja es pot frenar. Soc el primer en llançar-me, amb un FAIL per descontrol del trineu. LA gent es va llençant. La pista és ràpida, potser no apta per a novells. Just estic pensant això, despres de la meva segona tirada, quan, esperant el meu torn, veig que amic de Leandro decideix ser el primer brasiler a estrenar la neu. Es llença amb el seu trineu inflable, bascula cap a la dreta directe contra el arbre. No reacciona i el xoc es extremadament violent. El trineu inflable esclata en diversos trossos. Ell està a terra. Baixem amb precuació cap al lloc del accident. Esta concient, però té les dues cames mirant cap al mateix lloc. Més que possible trencament de fèmur de la cama dreta. Truquem a l'ambulancia, mentre la noia polaca l'atén (estudia infermeria...) L'ambulancia tarda un cuart d'hora, una noia finesa que està amb un llatinoamerica els hi tradueix, portugués - anglés - finés. Se'l emporten, i Leandro i els seus amics van amb ell al hospital. Durant l'espera, el belga hiperactiu no ha deixat de tirar-se en trineu. Decidim canviar de pista. Anem a una més senzilla i molt més utilitzada. Hi ha certs bots que em van mal a l'esquena i coxis. Despres de una decena de baixades, i de tirar-nos 6 alhora, pleguem, baixant fins al camí en trineu. El belga decideix baixar en bici i per poc no sesga el cap a una noia... és perillós... Tornem a casa, cansats però contents. Sopo i pel MSN se'm posa la Rosa, per si vull mirar una peli. Oks. Vaig cap allà. Mirarem los caballeros de la mesa cuadrada. La Nicoleta es queda un rato, però s'adorm i decideix anar a dormir. M'agrada més la peli que la obra de teatre. Al acabar la peli, sessió de massatges, on m'adono que tinc les lumbars fotudes. Li torno el massatge a la Rosa. Remenant entre els seus CD trobo 7 novias para 7 hermanos, i ens quedem mirant mitja peli. A les 4, vull despedirme, ara si, de Valentina. La desperto, i ens despedim. Trobaré a fltar el seu somriure etern, el seu bon rollo i la alegria que desprén...

Capitol 161: Francesos
Classe, interessant. Vaig a cercar l'anorak, 35 € una cremallera. Graaaacias. Veig una samarreta que em crida, i me la compro. 9.95€. Dino. Mentre dino la Esther em comenta que l'Antoine vol parlar amb ell. A mi no em cau bé aquest tio. Després de sopar el tio li demana explicacions a l'Esther sobre la conversa que van tenir dissabte entre la novia del Antoine (Louis) i ella. Molt desagradable. Ens caguem en els francesos, a més aquest pavo és lleig, més idiota que na sabata i trionfa entre les ties... no hi ha criteri. Anem a la festa de Emeline, al 3B. Hi ha sofà, nou, molt confortable. Haurem d'anar al Ekotori, després de Laponia. Converses, rialles, hi ha molta gent que marxa a Laponia. Aniversari feliç en francés, polac, angles i castellà. Una fracesa que sembla un noi desafina gairebé més que jo. Hem de fer un karaoke... En Antoine m'ofereix un tros de pastís de xocolata, i l'Iñaki un altre. Potser es el primer cop que em decanto pel pastís que no es de xocolata. Marxem d'hora, cap allà les 24.

I AVUI A LAPONIA... DILLUNS; CRONICA