Capitols 47-52. Retrobaments

Capitol 47 Joensussa
Fa mal aixecar-se tant d'hora, però suposo que dormirem al tren, suposició que després comprovaré que es equivocada. El tren arriba amb un retras de 10 min, repetit fins a la sacietat. M'esperen la Hanka i la Ali, abraçada fraterna. També esta el Saman que marxa a jugar al voleiball. He de dinar que estic mort de gana. La Ali em fa pollastre arrebossat i és el cel. Marxo amb la Hanka al volei, però entre que ens perdem, no sabem quina pista es i que recarrego el movil s’acaba el temps de la pista i tothom marxa. Torno a ca l'Ali. Soparem a ca el Rafael, menjar polonès. Hi ha dos classes d'empanadilles, les de fresa i les de formatge. Amb vinot del Alko. Kraken aerofagic, clar. EM dutxo que vaig brut. Sortim de festa, però primer anem a un pianobar, on esta la tira de gent. Conversa animada fins que decidim entrar al pub, semblant al ONELLA de sempre. A la cua hi ha un tio de Vitoria que esta sortint amb una finesa. El segurata perd el temps i el meu odi cap a les forces de seguretat privada augmenta, perquè fa molt de fred. Tornem cap a les 3 i hi ha lluita per la supremacia de la manta amb l’Ali. Al mati següent ella ho nega

Capítol 48: Joun
Nomes aixecar-me poso malament tres cops el PIN del movil i se’m bloqueja. Ja he fet la estupidesa del dia. A les 12, apareix la Tina que ha tallat amb el novio i fa una cara de pena, pobre. Dinem i mentre dinem apareix la Hanka. Desprès de una estona vaig a ca la Hanka. Ha fet patates fregides amb carn i dino per segon cop. Xerrem i desprès em fa un meravellos massatge. Arriba Maxime i Tina i veiem la Princesa Mononoke. L’Ali ha convidat no se quantes persones a sopar, i menjo quelcom que no em senta gaire be. Karaoke casolà i sessió de youtube, fins que toca anar a dormir. En teoria em tocava dormir a ca la Hanka, perquè la Tina es queda a dormir amb l’Ali però tres son multitud, però el Saman s’acopla de mala manera. Acabo dormint a la habitació del Jesus, que ell dorm amb la Elli.

Capítol 49: kalastus
M’aixeco d’hora i faig uns pokers al ordinador. A les 11 baixo a ca l’Ali. Anem a pescar amb Zcarek i Peter. LA Hanka i Saman també venen. La pesca resulta fructífera, hi ha crits d’alegria quan algú aconsegueix algun peix. Fa sol, però fred. LA Hanka i jo ens fem moltes fotos. Jesus ha fet per dinar una delicatessen de carn de arce amb salsa a la fresa, que tot i no agradar-me la maduixa esta molt bona. Partit de futbol francès on tinc la primera lesió. Vaig a ca algú a sopar que m’han invitat. No se el camí, no porto res i si em perdo tindre un problema. En el camí m’he de parar a fer unes fotos. Arribo tot i perdre’m enmig del bosc. Feig vida social mentre devoro crepes i pa d’all. Baixo a acabar de veure una peli amb la secció eslava del EICL. Marxem cap a casa el Peter, Hanka i jo. Dormo a ca la Hanka, després de tornarli el massatge

Capítol 50: Juna
Marxo amb el tren de les 9,10 desprès de puja èpicament fins a l’estació portant a l’Ali en bici. 7 hores més tard arribo a Turku. Dutxa, desfaig la motxilla, sopo i he quedat amb Lenka, Iris and c.o per parlar de pròximes aventures.

Capítol 51: Epäsikiö
Classe no tan aborrida. Dino a casa amb l’Esther. Ens han enviat malament les factures de Russia i hem enviat un mail per solucionar-ho. Internet explica la matança del finès. Monstres hi ha a tot arreu, però la societat finesa, poc avessada a la violència, impacta moltissim . Hem quedat amb els finesos que estudien castellà a un pub per practicar. La proporció és de 15 espanyols per 3 fineses, però acabem anant a sopar a un lloc resulton. Feia la tira que no anava a sopar fora.

Capítol 52: Ironia.
S’aixeca el dia més maco de tot el que porto a Finlàndia. Rebo un sms de la Betti que està a Turku i si podem fer turisme junts. I tant! Imprimeixo un paper abans i em trobo amb ella a la catedral. Dinem a na pizza- kebab, anem al castell amb samarreta curta i després a l’església ortodoxa. Per tot arreu hi ha banderes a mitja asta, que recorden al monstre i a que no hi ha herois per aquests monstres. Tot i que el dia és preciós hi ha una boira de melancolia. Estem esgotats, i fem un cacau a un pub. Marxa la Betti i piro cap a casa, que avui hi ha dues festes de cumpleanys. La primera, d’un tio francés, idol de noies hormonades, només hi vaig per saquejar crepes. La segona, és d’un noi de Andalusia i estem part de la colònia hispanoamericana. Anem després al Onella, com no. Han tancat la sala d’abaix, i avui hi ha molta poca gent. A les 4 vaig a dormir sense més emoció. Val si, l’Esther ha pillat dos besitos amb l’Antoane i està en un núvol