dimecres, 3 de setembre del 2008

29, 30 i 31, pre, festa i post festa

Capitol 29: Jitkapaista.
Avui hem decidit comprar coses. M’ofereixo voluntari per cercar-les. Trobo una tenda hiperhippie però sens emicroones. Truca mon pare, que hi problemes amb l’IBAN. Això vol dir que no tinc diners... Tinc la library tours, i no tinc temps per dinar, la Julia em dona un bocata, de formatge amb mantega (sic) Anem al library tours amb la Magda, i ens mig sobem. De sortida anem a una tenda de segona mà i em compro un jersei. Després de sopar, arriba l’Esther, que acaba d’arribar i va perdudissima. Anem a cercar festa al bloc 3, i ens colem en una cuina i xerro i picopalejo amb varies. La festa a la cuina 1 s’acaba i anem a la 2 a fer uns capitalistes. Marxo a dormir a la 1

Capitol 30. Iso spanjailen puolue
M’aixeco aviat per anar al banc. Predic que em diran que l’IBAN es totalment correcte. Evidentment es correcte, hi ha quelcom en el mon fisic que falla i es el meu puto IBAN. He quedat per dinar amb la tutora. En el capitol 31 parlaré sobre ella amb més deteniment. Em dona la bici per 80 euros. Té un defectet que automaticament posa la marxa més dura i pujar requereix molt d’esforç. A part d’això e spassa tot el dinar xerrant amb una amiga feminista en finès, així que no puc rebatre res. Em despedeixo i compro per fer la sangria, vinet al alko, llimonada i suc de taronja i sucre al K-market. Faig la sangria i em queda genial. Ara em fotre una becaina per a anar a full. A les 19.30 em proposo fer la truita de patates i l’Esther m’assenyala, sabiament, que sense patates no hi ha truita de patates. Baixem Ludovic i jo a comprar-ne. Pelem les patates, les tallem, etc... La truita esta feta, i a les 20.30 arriben la Julia i la Lenka, Despres Madga, Carina i l’amiga francesa del tatto. Arriba també Carlos. Trec la primera de sangria. La truita vola i em quedo amb gana, es clar. A les 10, (2hores més tard arribala delegació española (20 persones) La sangria vola. A partir d’aqui tot es descontrol, una lituana pregunta per mi, totes les dones volen entrar a la meva habitació (lamentablement només per a pixar) La casa es plena de gent i jo vaig de bolit com a bon amfitrió Converses, balls, i bon rollisme en general. Uns anglesos se’n van i no consegueixo entendre res del que diuen. No sóc l’únic. Poc a poc la gent pira. La Julia no pot marxar i em demana de dormir a l’habitació. (val, li proposo jo). A les 2 queda un reducte de persones, les quals fem fora començant a recollir birres. Demà les vendrem. Finalment entrem la Julia i jo a l’habitació. Ens posem a dormir en el mateix llit i ens abracem. (Tot seguit hauria de ser tota una nit de passió, però les noies són molt complicades) Dorm ella amb el cap recolzat al meu braç, que s’adorm. A més aclapara tota la cocha, deixant-me els peus gelats.

Capitol 31: Minum opettaja
La Julia marxa a les 7, i em desperta. Aprofito per treure’m els calçotets. A les 9.30 m’aixeco, em dutxo, esmorzo i arribo tard per la sessió de lavanderia. Dues hores mes tard tenim la roba (raonablement) seca. Tot i això he de penjar mitjons a totes les portes perque no s’han acabat de secar. Un SMS d ela meva tutora em diu que arribarà tard. Aprofito per vendre les botelles de la nit anterior. 9,45 €. Arribo al educarium amb 15 minuts de marge, però la meva tutora es la unica impuntual de tota Finlàndia. Anem a dinar a la cafeteria del centre medic per a estudiants, on donen pure de patata. Tinc la sensació que té prejudicis contra mi pel fet de ser d’on sóc. Anem cap al post office però es para al bank a fer unes gestio curta, que resulta ser de 45 minuts. Ens trobem a les altres 2 noies que tutora, i anem junts al post office. No sap on esta ja que donem una volta del copon. Dissimula però. Al post office hi ha la tira de gent i no es capaç de torbar el formulari que necessitem. El trobo jo (i està en finés!) L’omplim, i marxo cap a casa. Estic baldat, i em perdo al internet. Nervis quan la conexxió falla 10 minuts. Ara l’Amelie farà el sopar i jo rentaré plats...

1 comentari:

Pau ha dit...

Fantàstic fragment de la Julia, que, proposo, serà llegit als vestuaris de la TARR.
Cada cop que et llegeixo tinc ganes d'anar a Turku.