diumenge, 14 de setembre del 2008

Capitols 38-41 (poker de festes)

Capitol 38: kiipeily.
Hem quedat a les 15.30 per escalar. Anem la Magalí, L’Alex (el rus del poker i jo) EL lloc és (evidentment) un antro de 5 m d’amplex 20 de llarg i 20 d’alt. Aquesta gent no necesita més. L’home ens explica el funcionament de les cordes en anglès, i jo no pillo gaire. Per això no començo. Fem unes proves i crec que ho tinc per la mà. L’Alex resulta ser un rocket de l’escalada, és fa les parets més díficils amb reptes tals com (nomes per les perdres verdes) i coses així. Si bé és veritat que ho fa per molar a la Magalí, que li tira uns trastos força descarats. No destaca per la seva sutilesa. La Magalí tambñe té dies d’escalada, fa bons murs. I jo. Bé, el primer mur el faig. A dalt mirar a terra (15 metres) fa certa impressió, però estic avesat a mirar la mort cara a cara. En el segon intent, una parte més complicada, caic per primera vegada, amb un renec amb anglès. Faig un tercer mur, i en el quart no passo dels 2 metres. Vull acabar bé i tot i el cansament faig el 5é mur. En el descans, Alex, en una aposta arriscada (cerveses i dignitat) s’aposta que és pot fr un mur vertical d’entrenament. Ho prova tres vegades i està a punt. Perd la cervesa però no la dignitat. Marxo que hi ha gresca avui al Onella.
No se on sopo, de fet sopo dues vegades, i vaig al 3A. Hi ha ambient de festa, avui es dimecres i es dia de sortir. Som-hi. L’Onella no és ple, i ocupem la pista d’abaix. Tiro trastos indiscriminadament a l’Evelyn; argentina i a la Vicy (francesa amb un somriure encissador) Fa de mal triar, i finalment, cero, es clar.

Capitol 39: Aurasoutu Aurarodden
Avui es el primer dia d'entrenos de futbol. Trobo el camp, sorra, xarxa de filferro, molt underground. Som 7: 2 rusos, un austriac, una peruana, una chilè, el entrenador finès i jo. Partidillu 3x3. Els rusos la toquen, pero defensivament soc un portent. Maxim golejador amb futbol pràctic. Dutxa i avui hi ha festa finesa al costat de casa,en un hotel. Promet. Sopem al 3a, i marxem cap allà. Esta tot ple de finesos, amb els pantalons de sortir (peto ple de parxes) Només entrar, una finesa molt gran m'abraça i em fissura una costella. Em presenta al seu novio, que deu estar de permís penitenciari. La noia em treu a ballar, tot obviant la distancia de seguretat personal. Si, també em trepitja. Una canço després es despedeix. La festa és american high school style, amb unes bandes fineses tocant (molt bé, per cert, eren coneguts a Finlàndia) i molta gent. VOlem ser finesos per un dia així que anem a les primeres files a vibrar amb els cantants com ells. Hi ha tot de personatges inadpatats socialment. M'imposo un altre repte. He de conseguir uns pantalons, i de manera gratuita. Despres del grup principal (on demanen insistenment que la cantant es tregui la samarreta) tanca la sala principal i un reducte es queda a la sala petita on un cantna tamb bigoti fa versions de classics del rock. Molt gran i molta calor. Intento aproximacions amb les fineses, pero estic massa suat i cansat. Demà m'afeito.

Capitol 40: Salsa
Divendres. Avui he decidit rescatar la bici. Un cop alla descobrixo que algu altre ho ha intentat, sense exit. Provo amb les tisores, pero no. La porto a la vasca, amb el quadre al hombro, fins a la tenda de bicis. L'home de la tenda esta assegut prenent un cafe amb el solet. Li explico el problema. Em diu que el pot solucionar, pero no es mou de la cadira fis cinc minuts despres, de mentres s'acaba el cafe i la pasta mentre jo miro. Tarda mig minut en trencar el candau del rus. Creu que la bici ha d'anar directament al xatarrero. Xerrem sobre el turisme i els veins. Marxo a dinar a l'EDUCARIUM, que avui hi ha cuixa de pollastre per dos-seixanta. Dilluns he de comprar el cable perque aqui, a la cuina hi ha WI_FI pero a l'habitació va per cable. Mitja siesta, que a les 7 he quedat per fer un sopar rus a ca la Julia. El sopar rus be, molt bo, cerveses, mai mai descafeinat i anem a un club a ballar salsa. Unes clases de gratis, amb Melissa la peruana. Finalment estic mort i marxo a dormir, tot aconseguint una invitació a una sauna demà.

Capitol 41: seitsemankymmentakaski olutta
Dissabte a les 10.30 hem quedat per fer un viatge en bici a una illa propera. Anem la Magda, la Carina, la Magali i la Jamie. Primer anem a aprovisionar-nos d emenjar, ja que cap a fet bocates. Al sortir, una manifestació de bombers. Iniciem el llarg viatge fins a la illa. Ens perdem, es clar, i una dona molt simpatica ens indica el cami correcte. El carril bici de l'Illa es genial, te dos carrils, separats per una linia discontinua que a les curves i als canvis de rasant es transforma en continua. Després d'una hora, descansem en un camp de golf.



Hi ha un meeting de cross a la illa, i hi ha ambientillo. Incribir-se a la cursa val 25€, per tant ho descartem. Siesta a les roques i recollida de bolets, insuficients per a un dinar de 5 persones. Bromes amb el megapussi, (en fines significa gran bossa) Tornada esquivant la cursa dels veterans. Arribo a l'hora per la sauna, però està tancada... Trucada al service man sense exit. Ens quedem sense sauna. Fustració. A la fi, Finlàndia no és el país perfecte. Torno cap a casa. L'ester està agobiada amb el seu examen i sortim a fer un volt (de fet a comprar un llibre però el centre comercial tanca els dissabtes a les 18). Anem a veure el plan del 3A. A les 10 hi ha happy hour al Onella. Oks. Dutxa i sopar, intento dos ous xerrats amb exit del 0%. Al arribar al ·A hi ha canvi de plans, han comprat 72 cerveses. Veiem la segon part del BArça, bebent cervesa i menjant crispetes. A les 36, comencen els crits hooligans esepcialment dels dos francesos cridaners, però de seguida ens afeguim. La noia de la 12 vol dormir i és abuxeada, amb la qual cosa segurament serà el primer avis del 3A. Cants, abraçadades, ambient fraterno-etilc. A la 1 ens encaminem cap a l'ONELLA; amb el mateix ambient fraternal. A dins, intento establir contacte fraterno-amoros amb unes fineses, amb 0 exit. Els francesos, evidentment son expulsats als 10 minuts. Seguim la festa fins que s'acaba. Cua enrome per a agafar les coses. Un gordo suos toca el cul a les noies, i es escridassat (al ser insultat en castellà, i al seu evident estat etilic, no crec que l'afectes. Com a bon caballer m'interposo entre l'infrahome i elles. Sortim, i fot un fred de collons. Al novembre potser algu mor congelat. Fem un amic finès. A la cuina dle 3A esta l'Antonie, pegant al sofa i blasfemant. Resulta curios. A les 5 marxo a dormir

1 comentari:

Raül ha dit...

Nosotros sí que te echamos de menos!!! Un abrazo Reno! Te vamos siguiendo desde aquí! Y pronto crónicas de la Taronja, siempre y cuando les apetezca comenzar la liga... a ver si no nos cruzamos con Ediciones el Ano