Desde Russia amb amor (Cap 57-63)

Capitol 57: Lyyra
M'aixeco tard, cap a les 10. Per l'Skype em cita la Júlia per dinar. Tothom sap que és el modus operandi femení per comunicar missatges privats. La Julia creu que la Lenka té gelos d'ella amb mi. Evidentment jo no dic res del meu encontre amb la Lenka, per si de cas. Anem a fer la targeta del estudiant. Hi ha un problema burocràtic que gairebé fa esclatar el cap a la dona EL numero d'estudiant que conté la targeta correspon a un estudiant xinès. COm que no vull problemes encarrego una altre, però per entrar amb descompte als museus russos haure de fer servir alguna targeta. Marxa la Julia a classe. A les 20h hi ha meeting botellon hispano-fines, per part del que estudien castellà. Porto dues birres i patates. Aguantem sota un fred colpidor vora una hora, i després ens dirigim al Bremen a sopar. Han tancat la cuina a les 21h! A més ens fan fora d emala manera, i son insultats. Han de revisar el concepte horari laboral. Finalment anem a un antro que fan pseudomenjar mexixà barat. Al tornar porto una finesa fins a casa seva amb la bici.

Capitol 58: Venajasta rankastan yksy
És el gran dia! Cal fer algunes cosetes abans! Bocates, enviar un paper i treure diners. Dinem i marxem cap al punt de trobada. Al autobus que ens portarà a l'estació de Helsinki fem una mini siesta. 2h30min després, ens donen les instruccions, els passaports amb la visa russa on surt el meu nom en rus. Dormirem al mateix compartiment Esther, Iris, Lenka i jo. Durant el trajecte hi ha un acostament a la Lenka que dona fruits gracies a un cable llençat per l'Esther. Dormo malament perque no hi quepo. Curiositats:
1)Per anar a beure cervesa al vago restaurant hem d'atravessar 7 vagons, i entre cada vago hi ha 5 portes. Fem 2 viatges d'anada i dos de tornada, aixi ue obrim 140 vegades alguna porta.
2) Els russos/es no somriuen. Mai. Per tant es facil pensar en la possibilitat de ser deportats a Siberia
3) Ningun empleat del tren parla anglès, i sort que trobem a Pepe, un cuinar extragran que porta 40 anys voltant per les cuines del mon.
4) Quan la gent parla en rus sembla que t'haguin de assesinar

Capitol 59: Venajasta rankastan kaksi
Arribem a les 8.30 a l'estació de Moscu. Han estat 12 hores de tren. Tot esta en rus, per tant no podem ni llegir. Canvi 30 euros per 1050 rubles. També anem al lavabo. De pagament per un puto forat a terra. Deixem la motxilla a una consigna digne de la epoca crua del stalinisme. Agafem el metro moscovita, el cual no té pietat de la gent que es queda al mig. Soc atrapat per les portes i puc salvar-me d'una mort horrenda a patades contra les portes. A la sortida l'edifici de la KGB. Caminem per l'avinguda on desfilaven els tancs sovietics. Ara desfilen una marabunta de conductors dements, carents de sentit comu i/o apreci per la vida. Tot d'una descobreixo gràcies a un bassal un forat enorme a la meva bamba. Puta mare, nomes queden 12 hores per podermeles canviar. Finalment, despres de comprar un mapaposter de moscu arriba el moment esperat, l'arribada a la plaça roja, amb la catedral de st.basil com a benvinguda, i el kremlin omnipresent. Fotos per doquier. L'experiencia diu d'anar a veure al Lenin. A part de la patejada i dels dos controls de seguretat (amb broma russa inclosa) l'experiencia és força indescriptible. A cada gir hi ha un soldat, que et mira fixament, potser desitjant poder acribillar. EL mausoleu es extremadament fosc i s'ha de fer un esforç er no baixar rodolant les escales, sota la inquisidora mirada dels soldats. Lenin fa por perque sembla que hagui d'obrir els ulls en qualsevol moment. Potser es la raó de tot plegat. Seguim la ruta, toca entrar al Kremlin. Entrada cara, pero l'armeria mostra una increible col·lecció d'armes del segle XV que em fan pensar amb el Warhammer. Sortim i per casualitat veiem el canvi de guardia. Encara no hem trobat cap rus que parli angles. Anem a la aventura de callejear per Moscu, amb els carrers en alfabet cirilic. Veiem la Moscu autentica, plena de contrastos, de rics i de miserables. Comença a ploure i anem a un bar a fer una xocolata que senta de meravella. Arribem al Leninpark, convertit en parc d'atraccions i no sobre Lenin. Tornem a l'hora estipulada, sense cap gesta epica. El cansament es fa pales. Tour pel metro, a les estacions propaganda del comunisme. Alfredo casi mor al caure segons abans de tancarse les portes. Rafa es un heroi i el salva in extremis. Fem un ultim tour on la bateria de la camara expira. Agafem el tren cap a St. Petersburg, cerveseta i repetició de l jugada amb la Lenka, tot i que l'Iris ens pilla. DOrmo malament a causa d'una sobrecarrega al quadriceps que em dona la nit del lloro

Capitol 60: Venajasta rankastan kolme
Estic rebentat. Dormiré amb la Julia, quan arribi. Dutxa i escric al diari mentre veig el partit del Barça en diferit i en rus. Per la tarda anem a voltar una estona per St.Petersburg amb l'Iris i la Lenka. Estic molt fet caldo i vaig a l'habitació. Esta la Julia. Porta estress del viatje de 10h del autocar. A més per no canviar l'hora, perd el viatje en barco. Per solucionar el tema anem a fer un mini volta i compren vodka per pendre en l'habitació. Finalment se li pasa l'estress. Caiem rendits i no sortim.

Capitol 61: Venajasta rakastan neljä
Avui ho donarem tot. Marxem amb la colla española a voltar caminant per st.Petersburg. Moltes burrades i fotos. Visitem la catedral ortodoxa, la catolica, però el que mola és l'amibent a ciutat rusa. No estem a Europa. Despres de dinar al Subway, anem al museu del Hermitage. Fotos i balls al palau. 2 hores més tard, marxem en trolebus. EL trafic es un puto caos, i els rsos no soporten el soroll. Som invitats a callar-nos (en rus) Arribem 1 hora despres al hotel. Tenim temps just per anar al ballet. Anem en metro. Just entrar el guarda de seguretat multa a Rafa per beure cervesa al metro. 200 rubles (6 euros) Arriben justets, al ballet. El llac dels cignes, un classic. M'aborreix el 1 acte, pero despres s'anima la cosa. Perque m'ha sortit gratis per equivocació del tour que si no... Torno al hotel a posarme roba d'abric que sortim. Metro, altre cop (sense cervesa) i botellon russian style. El primer club es pijo i ens decidim per anar a un antro. Mola mil, hi ha una banda que toca en directe una musica disco70-funk-ska. A destacar el bateria, sublim i el teclista que ho dona tot. Amb els cubates barats ens animem més del saludable. Una russa declara les seves intencions reproductives tot clavant-me una empenta que casi em fa caure del podium. Fugo d'ella perque em fa por. Finalment marxem els ultims a les 4.30. Rafa va enxufadissim i es perd. El trobem i volen seguir la festa, per m'estic pixant i decideixo tornar al hotel sol caminant. Camino hiperrapid i cara psicopata pel sobreesforç que haig de fer. FInalment no aguanto més i pixo al carrer, tot resant per que la policia no m'enganxi. Arribo al hotel, desperto sense voler a la Julia i soc recompensat ab finito

Capitol 62: Venajasta rakastan viisi
Ens aixequem tard, amb resaka i juganers. Ens perdem l'esmorzar i el bus tour. Quedem amb les que organitzen el tour a la 13h a una estatua d'un cavall. Al no ser la unica hi ha confusió. Tot i això estem amenitzats per una desfilada de parelles que es casen, amb el seguisi etilicofestiu corresponent. Trobem finalment el lloc on es fa el dinar rus. Arribem a la performance de balls rusos, tot topics, pero que fan gracia. El que habia de ser suposadament un apat de luxe resulta ser cutre (a mes per beure nomes hi ha aigua) Reitero la sort de anar de gorra al dinar. A la sortida anem a una altra esglesia, pujem 210 escales per veure st.petersburg als peus. Unes adolescents russes ens fan fotos al Chema i a mi, com a especiems iberics. Sortim i visitem la catedral de la sang sagrada per dins, tot mosaic. Increible. Em guanyo l'agraiment de l'Iris comprant-li un got de xupito. Vaig al hotel en metro, sol a fer la siesta. A les 10 hem llogat la limosina per fer la preparty alli. Si es hipersnob, pero per 10 euros es irresistible. Farem botellon allà. La limosina es increible tot i que no hi ha forat al sostre per treure mig cos. La festa deseguida degenera en burrades. Jo pixo dos cops i em paso de seguida. FInalment no ens tornen la fiança (evidentment) Laura, Esther i jo anem al club, i ens trobem tot de gent allà. Festassa del quinze, amb musica mítica. La tornada en en taxi amb preu pactat. El cotxe no te perdua i es una experiencia en si (despres de la limosina) Dormim

Capitol 63: Venajasta rakastan kuusi
Finalment toca marxar. Esmorzem en abundancia, fem la maleta, i lo'autocar ens porta fins al lloc de trobada. La colla hispanica marxem a perdre'ns un xic i a comprar al super coses pel viatje. Fem la valoració (Iris i Lenka han fet una carta) Mig dormo al autobus, i posen 8 capitols de Friends (10ª temporada) La frotera Ruso-finesa resulta menys emocionant del que ens havien dit. Sopo patates fregides a Finlandia i compro al duty free 48 llaunes de cervesa (el maxim permes) arribem a l'student village sota una pluja intensisima. Expliquem el viatge a la Viola i em perdo al internet.

HA estat increible