Capitols 88- 90 : Classes

Capitol 88: Äiti Esther

Rebo un mail dient-me que no tinc classe. Excel·lent. Està la mare de l'Esther, i tota la cuina fa olor a caldo casero. Davant aquesta perspectiva, i com que ja no fa sol, decideixo canviar els plan de anar a Nantali sol per anar a la biblio de la ciutat i dinar el caldo de la mare de l'Esther. La biblioteca es ENORME. Tenen llibres fins i tot en tailandes, una sel·lecció de comics increible. I només vaig visitar la primera planta. Em demano la ciudad de los prodigios, i pujo a dinar, sopa i cocido. QUe n'es de bo. Sobretaula on cusim els diferents forats que tinc a la roba. Perfecte. Per la nit, es el cumpleanys d'una tal Valentina, al pis de baix. Se'm promet pizza, així que baixem. Domini italià. Les pizzes estan bones, i les italianes, també. Després pujm a despedir a la mare de l'Esther.

Capitol 89: Nakemin, Viola ja Janina
TInc clase de 13 a 17.45. La primera es interessant i promet, la segona és un tedi absolut. TInc poc temps per al sopar del Mañana (finesos que estudien Español) Arribo dels primers i parlo amb tot de fineses, en castellà. Faig el pa amb tomaquet. 52 minuts més tard arriben el gruix iberic, amb truites de patates com a norma general. Sopem tots. A les 21 tinc el sopar de despedida de la Viola, després descobreixo que no es sopar sino festa i que he fet molt bé en jalar com un porc abans. Arriben els francesos i els italians juergistes, i jugem a un joc de begudes. L'importaré. Posteriorment marxem de festa tots a l'Onnela. Hi ha un amic brasiler de la Federicca, una veina atractiva que esta en teoria am un frances. Dins de l'Onella, la italiana i el seu millor amic brasiler, perren de dona gust, tot provocant l'ira del frances i els posterior safreig post party. COm a novetat destacada, el Gustavo té pipes i ens posem com porc, amb posterior indigestió lleu

Capitol 90. Kuka on Juslenia?
Classe aborrida altra cop i posteriorment una classe amb un geni. 2/3 aixi que encara puc estar content. surto de casa. Tenim un sopar amb els d'anglés, faré paninis. Arriba la Lenka a explicarme el viatge. Mon pare interrumpeix, però els diners son els diners. A la cuina estan a punt de marxar Viola i Janina. Mentre cuino, ens despedim, donem el Facebook i tot el de rigor. Sortim, plovent a bots i barrals amb els paninis a la cartera en busca del lloc de trobada. Per increible que sembli no puc trobar l'edifici, tot i estar en 200 metres quadrats. Plou molt i el fred gelid i el vent malparit, fa que m'alteri sobremanera i que haguem de renunciar al sopar. Ens canviem, sopem i xafardegem sobre la nit anterior.Curo la mà a Federicca.